Morella engalana els seus carrers en la celebració del seu 54 SexenniMorella engalana els seus carrers en la celebració del seu 54 Sexenni
El 54 Sexenni de Morella. Foto EFE/Domenech Castelló

Morella engalana els seus carrers en la celebració del seu 54 Sexenni

Morella engalana els seus carrers en la celebració del seu 54 Sexenni

El 54 Sexenni de Morella. Foto EFE/Domenech Castelló

  • Redacció València

  • | 18 d'ag, 2018 - 18:07

 Després de sis anys d'espera, Morella omple els carrers d'adorns i danses amb la celebració de la 54 edició del Sexenni que arranca amb la rogació solemne a la Verge de la Vallivana.

Aquest dissabte, tal com informa l'Agència Efe, el poble morellenc descendirà del Santuari -situat a 24 quilòmetres del poble- per a traslladar la imatge de la Verge fins a Morella.

L'origen del Sexenni data de 1672, quan la ciutat va patir una plaga de pesta. Es diu que la població va acudir a la Verge de Vallivana, patrona de Morella, i les autoritats van decidir traslladar la imatge mariana des del seu Santuari fins a la ciutat, i els malalts van sanar.

En senyal d'agraïment, les autoritats civils i eclesiàstiques van emetre un vot, un any més tard, comprometent-se a rendir grans festes a la Verge de Vallivana cada sis anys.

Des de llavors, aquest compromís ha sigut complit de generació en generació i una multitudinària romeria que és celebrada amb l'engalanament dels principals carrers i l'organització d'unes solemnes festes que es perllonguen nou dies.

Tot el poble de Morella es bolca en l'organització d'aquestes festes, en les quals treballa durant tot un any. Aquestes tenen un origen gremial, per això cada dia està organitzat per un sector laboral que aporta diferents signes culturals, encara que avui, en la nit de rebuda de la Verge de la Vallivana, conflueixen tots, a més de les danses, els quadres folklòrics i els símbols de la ciutat.

Durant aquests dies al poble de Morella transcorreran les processons i les desfilades costumistes anomenades 'retaules'. Cada carrer decidirà, a més, un motiu de decoració que s'acobla a infraestructures de fusta on es plasmen els tapissos de paper. Originalment aquests adorns eren vegetals, amb brancatges i flors, nom amb el qual es coneixen popularment.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu