El president d’EU Pak Friendship Federation: "Un any després dels atemptats estem més units"El president d’EU Pak Friendship Federation: "Un any després dels atemptats estem més units"
(ACN)

Activistes musulmans lamenten que se segueixi relacionant la seva religió amb el terrorisme

El president d’EU Pak Friendship Federation: "Un any després dels atemptats estem més units"

Activistes musulmans lamenten que se segueixi relacionant la seva religió amb el terrorisme

El president d’EU Pak Friendship Federation: "Un any després dels atemptats estem més units"

(ACN)

  • Redacció Barcelona

  • | 14 d'ag, 2018 - 09:55

Quan s’està a punt de complir un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, activistes musulmans han dit a l’ACN que no han percebut un augment de la islamofòbia en la societat catalana. Encara més, alguns creuen que els fets del 17 d’agost van reforçar els llaços entre els catalans musulmans i els no musulmans. "Estem més units que abans," afirma el líder pakistanès Kamran Khan, president de l’ONG EU Pak Friendship Federation a l’estat espanyol.

El comunicador i emprenedor social Mohammed El Amrani reconeix que els atemptats van servir "d’excusa" a algunes persones per atacar la comunitat musulmana amb agressions racistes, però que, de la mateixa manera, també van contribuir que moltes altres se’ls acostessin a elles amb "ganes de conèixer".

Tanmateix, els entrevistats lamenten que se segueixi relacionant la seva religió amb el terrorisme. Quan això passa, Khan recorda que al seu país hi ha hagut milers de morts els darrers anys per culpa d’atemptats. "Els que maten persones innocents són terroristes i res més", subratlla. Khan també destaca que entre les víctimes dels atemptats de la Rambla hi havia pakistanesos. Ell mateix els va anar a visitar a l’hospital i encara s’esgarrifa quan recorda que la cama d’un d’ells va quedar "destrossada".

El president de l’Associació Amical d’Immigrants Marroquins a Catalunya, Ahmed Abair, explica que un company seu que treballava a la Rambla va ser dels primers en socórrer les víctimes dels atemptats. Va fer servir la seva pròpia roba per cobrir les ferides i frenar hemorràgies. Un any després, segueix de baixa per les seqüeles psicològiques.

Abair es refereix als que atribueixen als musulmans alguna responsabilitat pels atemptats com a "ments pobres". Amb prop de 40 anys d’història, l’Amical és una de les associacions de la comunitat musulmana deganes a Catalunya. Segons l’Observatori Andalusí de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (Ucide), a Catalunya hi viuen 522.113 musulmans. El Marroc és el primer país d’origen dels que van néixer a Catalunya i el següent és el Pakistan.

El sentiment de "culpa" per sentir-se marroquí

Pel que fa les causes de la islamofòbia, els entrevistats apunten en la mateixa direcció: el desconeixement i la por al que es percep com a diferent. El comunicador El Amrani explica que recentment una dona el va felicitar perquè "parlava tan bé el català que no semblava marroquí", i ell li va respondre preguntant si semblar-ho era dolent. "Estem donant a entendre als joves que sentint-se marroquins estan fent alguna cosa malament, i provoca un sentiment de culpabilitat per sentir-se fora de lloc," diu.

El Amrani recorda com molts mitjans de comunicació van destacar que els integrants de la cèl·lula terrorista de Ripoll es radicalitzessin tot i parlar perfectament el català. La lògica subjacent, alerta, és perversa: "No per parlar català, no per vestir com vesteix algú d’una societat occidental significa que tu siguis una bona persona".

L’activista i youtuber Ramia Chaoui lamenta que “sempre” que els musulmans apareixen als mitjans “sigui per parlar de desgràcies o polèmiques" i mai per “parlar de tot allò que aporta la part de la societat que és musulmana". És per això que entén el seu canal de Youtube i els seus perfils a les xarxes socials com una manera de fer activisme; hi mostra la seva vida a milers de seguidors musulmans i no musulmans.

Tant Chaoui com El Amrani, tots dos nascuts el 1992, aposten per treballar per evitar que altres joves segueixin el mateix camí que els integrants de la cèl·lula terrorista de Ripoll. “Què ha passat perquè amb tots els anys que tenien per fer coses meravelloses i ser feliços hagin acabat així? Què és el que manca?”, es pregunta Chaoui.

El Amrani aposta per "construir entenent que som una societat diversa" i fer front a les desigualtats que afecten als joves, independentement de com es diguin: "Al Mohamed i al Jaume els costa trobar pis perquè on viuen hi ha gentrificació, el Mohamed i el Jaume es troben amb la mateixa dificultat a l'hora de trobar feina, però cadascun d'ells viu a la seva manera la seva vida, i crec que hem de partir del fet que tots els joves compartim les mateixes problemes i els mateixos reptes".

El record viu del 17-A

Alguns dels entrevistats encara recorden com després dels atemptats van ser víctimes d’insults i se’ls va assenyalar per demanar-los explicacions. És el cas de Chaoui, que afirma que va patir els atemptats per partida doble: com a barcelonina i també com a musulmana, per tota la gent que la va insultar a través de les xarxes socials.

Chaoui va rebre la notícia mentre era de viatge. En tornar a Barcelona, va visitar la Rambla amb les seves amigues. Una dona va recriminar a una d’elles que fos allà sent musulmana, i fins i tot la va agafar pel vel. "Amb tots els sentiments que portàvem, que algú t’increpi, davant de tanta gent… va ser fort", recorda Chaoui. No obstant això, afegeix que “també va ser bonica la reacció de la gent que va dir a la dona que allà tothom hi tenia cabuda".


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu