L’estiu difícil dels productors agrícolesL’estiu difícil dels productors agrícoles
Mercat de venda directa De l’Horta a la Plaça a la plaça de l’Ajuntament de València. FOTO HELENA OLCINA

La venda directa s’ha convertit en una alternativa per a molts llauradors, però l’època estival implica un problema nou

L’estiu difícil dels productors agrícoles

La venda directa s’ha convertit en una alternativa per a molts llauradors, però l’època estival implica un problema nou

L’estiu difícil dels productors agrícoles

Mercat de venda directa De l’Horta a la Plaça a la plaça de l’Ajuntament de València. FOTO HELENA OLCINA

  • LAURA JULIÁN / JOAN CANELA (València)

  • | 11 d'ag, 2018 - 00:24

Arriba l’estiu, i amb la calor, la gent comença a agafar vacances. Si bé és possible que això de desaparéixer de la ciutat de l’1 al 31 d’agost ja no s’estile tant, continua sent innegable que entre finals de juny i principis de setembre el ritme general cau: hi ha més jornades contínues, menys càrrega de feina per als autònoms i més escapades.

Una de les activitats que nota especialment aquesta baixada d’activitat són els grups de consum i les comandes de caixes de menjar fresc ecològic i de proximitat. En els darrers anys s’han popularitzat els canals de venda directa del camp a taula sense intermediaris en diferents formats: cooperatives de consum molt organitzades, botigues on arriben «caixes tancades» amb prèvia comanda i venda per web amb distribució a domicili.

Tots els casos suposen una xicoteta revolució que ha permés a molts llauradors viure de la terra sense dependre de la dictadura de les distribuïdores i a molta gent accedir a aliments ecològics a un preu raonable.

La proximitat del canal de venda, però, mostra la seua cara B quan arriba l’estiu. «Ara es fa tota una inversió molt forta en llavors; continues cuidant els camps perquè al setembre, quan la gent torna, volen la verdura, però has de tenir aquests diners per avançat, i a voltes és complicat», explica Susanna Ferrando, llauradora ecològica de Godella (Horta), on també té la seua pròpia botiga, Camí de l’Horta.

«En un altre negoci abaixes la persiana i encara que no tingues ingressos tampoc no tens despeses, però en l’agricultura no és així» Dolors Garrofer (Conreu Sereny Cooperativa)

 

Per al consumidor tot és tan senzill com cancel·lar les comandes fins al setembre amb un simple missatge de WhatsApp i desconnectar durant les vacances, però per al productor és més complicat. «En un altre negoci tu abaixes la persiana i, encara que no tingues ingressos, tampoc no tens despeses, però l’agricultura no és així», explica Dolors Garrofer, de Conreu Sereny Cooperativa, situada entre Badalona i Santa Coloma (Barcelonès).

De fet, no és estrany que bona part dels tancaments d’empreses agroecològiques s’anuncien al setembre. Simplement no han pogut sobreviure a l’estiu. «Seria d’agrair una major consciència per part dels consumidors de tots els beneficis que els suposa la feina agrícola, no només per la qualitat del menjar, sinó també pel manteniment del paisatge, la biodiversitat i l’economia rural», apunta Ferrando.

Anna Lloses, de la cooperativa Pagerols de Castellbisbal (Vallès Occidental) reconeix que la situació «emprenya» però també que «té mala solució, ja que no pots demanar-li a la gent que no marxi de vacances». Amb tot, sí que agrairia una gestió millor de les cooperatives per tal d’evitar els tancaments absoluts: «Soc conscient que és difícil, però potser a l’estiu diverses cooperatives es podrien agrupar en un sol local i mantenir la comanda mínima, i més ara que no tothom marxa en les mateixes dates», explica.

El compromís dels consumidors, a voltes, hi és. Per exemple, en l’explotació Vorasenda de Carpesa (Horta), que funciona amb un sistema de subscripció permanent que garanteix uns ingressos estables durant tot l’any. No obstant això, poques de les fonts consultades per la Jornada veuen viable un funcionament similar. De fet, la majoria de llauradors opten per altres estratègies, la principal de les quals és la planificació dels cultius: «El que intentes és estudiar bé què plantes, quan ho plantes i quina sortida té, però evidentment hi ha coses que no pots controlar. Per exemple, en el cas dels tomàquets és molt difícil: en tindràs a l’agost, i molts, i no a l’agost i al setembre; en canvi, amb el carabassó és més fàcil».

L’altra opció és l’elaboració de productes elaborats, una alternativa que, si bé suposa més feina, també implica més marge de benefici, encara que no tots els productes tenen la mateixa rebuda.

Iniciatives des de l’administració

L’Ajuntament de València ha engegat programes per donar facilitats als llauradors del seu terme municipal i als veïns. Si bé no hi ha cap línia específica per a millorar la venda d’estiu sí que hi ha algunes iniciatives destinades a facilitar la transformació del producte fresc en elaborat, bé siguen conserves, deshidratats, sucs o melmelades.

Des de la regidoria d’Agricultura expliquen que han posat en marxa el projecte dels «obradors compartits», una infraestructura que ha de permetre al llaurador salvar aquell producte que, bé perquè hi ha sobreexplotació, bé perquè no té eixida, hauria d’acabar fet malbé.

D’aquests obradors n’hi ha de diverses tipologies, des dels que es troben en la mateixa explotació agrària fins als que es creen en règim de cooperativa. O fins i tot un de públic que s’ubicarà a Mercavalència i que oferirà diferents serveis com un forn, una instal·lació pasteuritzadora i màquines d’empotar.

L’Ajuntament de València ha llançat la iniciativa dels «obradors compartits» per facilitar als llauradors transformar l’excedent

 

La Plataforma per a la Sobirania Alimentària del País Valencià també ha editat una guia per a la creació d’obradors compartits, amb les diferents opcions, passos jurídics, registres sanitaris específics i bones pràctiques a seguir per a un obrador privat.

També des de l’administració autonòmica valenciana s’han posat les coses un poc més fàcils als llauradors. Al febrer s’aprovava un nou marc normatiu que regula la venda directa des de les explotacions agrícoles i ramaderes. «Fins ara qualsevol que volguera vendre melmelades havia de fer el mateix procés legal, en fera 50 pots o 50 milions», expliquen des de l’administració. Ara, segons diuen, els tràmits per a la producció local i artesanal s’han simplificat, amb la intenció de «potenciar l’economia rural, diversificar-la i augmentar els llocs de treball».

La llauradora Susanna Ferrando reconeix els esforços, malgrat que recorda que «la solució no es troba en els governs sinó en els consumidors i el seu enorme poder».

Mercat ecològic a la recerca del turista
Una de les opcions que podrien semblar més òbvies però que suposa força complicacions pràctiques és la de traslladar els mecanismes de venda directa a les localitats de més afluència de gent durant l’estiu. Amb tot, les experiències són escasses, si bé al País Valencià se’n poden trobar, com la del mercat ecològic d’Alboraia (Horta) que durant els estius es trasllada a la platja de la Patacona.

A Catalunya hi ha menys exemples en aquesta línia. Dolors Garrofer lamenta el poc interés de càmpings o restaurants en promoure el producte local i ecològic. Per la seua banda, Anna Lloses seria més partidària de col·laborar amb el comerç tradicional de les zones turístiques per tal de trobar una eixida a les seues verdures. En alguns llocs les solucions més velles acaben sent les més exitoses, com és la venda a peu d’explotació directament a la carretera, una pràctica que s’ha représ amb força en moltes localitats i que molts llauradors reconeixen com la més eficient a l’hora d’obtenir uns ingressos justos per la seua feina i amb l’avantatge que es redueixen les despeses de transport o lloguer de locals.