El subdelegat del govern espanyol a Girona hauria «preferit un altre espai» per ubicar la plaça de l'1 d'OctubreEl subdelegat del govern espanyol a Girona hauria «preferit un altre espai» per ubicar la plaça de l'1 d'Octubre
Fotografia: ACN

Albert Bramon assegura que li sap «molt de greu» que s'eliminés la Constitució del nomenclàtor

El subdelegat del govern espanyol a Girona hauria «preferit un altre espai» per ubicar la plaça de l'1 d'Octubre

Albert Bramon assegura que li sap «molt de greu» que s'eliminés la Constitució del nomenclàtor

El subdelegat del govern espanyol a Girona hauria «preferit un altre espai» per ubicar la plaça de l'1 d'Octubre

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 07 d'ag, 2018 - 10:42

El subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, hauria preferit «un altre espai» on ubicar la plaça de l'a d'Octubre del 2017 que no fos la de la Constitució. Bramon entén «que hi hagi gent» que vulgui un espai dedicat al referèndum, però afirma que li sap «molt de greu» que la ciutat de Girona escollís rebatejar «l'espai de la Constitució». Tot i que s'ha mostrat a favor que es pugui tornar a posar el nom de la Carta Magna a un carrer o plaça, veu difícil que es trobi un altres espai. De tota manera, Bramon ha recordat que les competències per al nomenclàtor són municipals i, per tant, respecta qualsevol decisió que es prengui en aquest sentit. De la mateixa manera, Albert Bramon també respecta que cada municipi triï un lloc on ubicar el memorial de l'1-O, sempre es faci amb el consens necessari.

Sobre la relació amb l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el subdelegat ha reafirmat la seva voluntat de «col·laboració» entre administracions. De fet, ha insistit que el seu paper «és ajudar al màxim a millorar les relacions» entre el govern espanyol i la ciutat.

D'altra banda, Bramon també s'ha referit al trencament de relacions institucionals que després de l'1-O l'alcaldessa de Girona va fer amb l'Estat, la Casa Reial i les forces i cossos de seguretat espanyols. Un trencament que ara, amb l'arribada dels socialistes i la marxa d'Enric Millo, s'ha suavitzat. Si més no, amb els representants del govern estatal, tot i que el veto es manté per a la Casa Reial. Bramon ha explicat que «preferiria que no hi hagués aquests vetos, però això no vol dir que sigui un obstacle per arribar a acords» en determinades qüestions de la ciutat.

Una de les més candents i que ha crispat més la relació entre les dues administracions són les obres del TAV a la ciutat i la manca de compensacions a càrrec d'Adif i el ministeri de Foment. Sobre la llista de greuges elaborada pel govern local, Albert Bramon ha respost que estan oberts a parlar-ne. Veu factible moltes de les compensacions sobre la cessió de terrenys i ha avançat que estudiaran el pagament d'alguns projectes pendents.

D'altra banda, el subdelegat veu «difícil» que es pugui compensar els veïns del barri de Sant Narcís per les molèsties causades durant les obres. El representant del govern de Pedro Sánchez a Girona creu que no hi ha instruments legals que els permetin concedir aquestes prestacions econòmiques, però en cap cas ha tancat la porta a parlar-ne.

La pintada de la subdelegació és «un acte gravíssim»

En una entrevista a l'ACN, el subdelegat del govern espanyol a Girona també ha afirmat que la pintada de groc de l'edifici de la subdelegació va ser «un acte gravíssim i intolerable». L'acte es va produir el 25 de març quan el col·lectiu La Forja va reunir-se davant de l'edifici de la subdelegació i en va pintar part de la façana de groc. En la protesta també es va despenjar la bandera espanyola que onejava al costat de l'edifici. El col·lectiu va justificar la protesta com una manera de «passar a l'acció» per l'empresonament dels membres del govern català. En aquests sentit, Albert Bramon afirma que prefereix «jugar cap al futur i passar pàgina», per tal d'intentar calmar la tensió.

Vol desencallar l'arxiu

Un dels objectius que es marca el subdelegat Albert Bramon amb vista als dos anys abans de les eleccions generals és poder desencallar les obres de l'arxiu provincial. De fet, Bramon diu que ha demanat al diputat Marc Lamuà, l'únic representant socialista gironí al Congrés dels Diputats, que esbrini «quin és l'obstacle» que no permet tirar endavant unes obres encallades des de fa anys.

De moment, Bramon ha recordat que hi ha una partida de 100.000 euros als pressupostos generals dedicada a aquest nou edifici. Tot i que reconeix que no n'hi ha prou per començar les obres, sí que pensa que pot ser un primer pas per poder acabar el projecte i, d'aquesta manera, arribar al 2019 amb tot a punt per engegar els treballs.

La qüestió de l'Arxiu Històric de Girona es remunta al 2008 quan va sortir a concurs el projecte de construcció de la biblioteca provincial i l'arxiu provincial. La crisi econòmica va obligar a endarrerir el primer projecte i aturar el segon. El 2015, el secretari de Cultura va comprometre's a tirar endavant les obres amb dues partides de més de dos milions per al 2017 i el 2018 que havien de fer possible la construcció del nou edifici.

La previsió és poder traslladar la seu de l'arxiu del convent de les Carmelites on és ara, enmig del Barri Vell, a un nou edifici que es construirà a Fontajau.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu