L'imam de Ripoll va mantenir quatre «entrevistes policials» mentre complia condemna a CastellóL'imam de Ripoll va mantenir quatre «entrevistes policials» mentre complia condemna a Castelló
Fotografia: EFE

Els terroristes de Barcelona i Cambrils van comprar la majoria de bombones de butà que acumulaven a Alcanar per Wallapop

L'imam de Ripoll va mantenir quatre «entrevistes policials» mentre complia condemna a Castelló

Els terroristes de Barcelona i Cambrils van comprar la majoria de bombones de butà que acumulaven a Alcanar per Wallapop

L'imam de Ripoll va mantenir quatre «entrevistes policials» mentre complia condemna a Castelló

Fotografia: EFE

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 07 d'ag, 2018 - 15:41

L'imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, va mantenir quatre "entrevistes policials" al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Van ser entre els mesos d'abril i juny de 2012 i la darrera el 17 de març de 2014, un mes abans que abandonés la presó. Així consta en un informe elaborat per Institucions Penitenciaries (que depèn del Ministeri de l'Interior) a petició del jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu, i al qual ha tingut accés l'ACN. En l'informe s'afegeixen, a més, els números d'identificació dels policies. Després dels atemptats, alguns mitjans van apuntar relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI i, fins i tot, el director de la intel·ligència va haver d'anar al Congrés a donar explicacions a porta tancada. Del sumari de la causa també es desprèn que els joves van comprar la majoria de bombones de butà que acumulaven a la casa d'Alcanar a través de l'aplicació Wallapop a d'altres particulars.

L'imam de Ripoll va complir condemna del 2010 al 2014 per tràfic de drogues a la presó de Castelló I. La policia el va enxampar a Ceuta per intentar introduir 121 quilos de haixix però poc després el van traslladar fins a la presó valenciana per sobreocupació al centre penitenciari de Ceuta. Mentre va estar reclòs, consta en un informe que va mantenir quatre «entrevistes policials». 

La primera el 5 d'abril de 2012, la segona el 24 de maig i la tercera el 26 de juny del mateix any. La darrera es va produir el 17 de març del 2014, poques setmanes abans que sortís en llibertat (29 d'abril de 2014). Consta també el número d'identificació dels agents. Dos d'ells tenen lletra al principi (propi de la Guàrdia Civil) i dos més no (habitual a la policia espanyola). Són dades facilitades al jutge Andreu per Institucions Penitenciàries. 

Poc després de sortir en llibertat, l'any 2015, arriba a Ripoll i exerceix com a imam per a la comunitat musulmana Annour, situada al carrer Progrés. A la causa també s'inclou un informe d'Institucions Penitenciàries de la Generalitat on es deixa constància que Es Satty mai ha estat reclòs en cap centre de Catalunya. 

Relacions de l'imam amb el CNI

Al novembre, diversos mitjans –entre ells el 'Periódico' i 'El País'- van apuntar que el CNI va tenir contactes amb Es Satty mentre complia condemna a Castelló de la Plana. 'El País' va anar més enllà i va assegurar que era confident dels serveis secrets espanyols, tot i que es desconeixia si havia rebut diners a canvi. Aquestes informacions periodístiques apuntaven que, segons reconeixia el mateix CNI, els contactes formaven part del protocol establert amb els convictes que han mantingut relacions amb jihadistes.

El passat 6 de març, el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia per donar explicacions arran d'aquestes informacions. Una compareixença que es va produir en la Comissió de Secrets Oficials i, per tant, es va fer a porta tancada.

En el mateix informe d'Institucions Penitenciàries es donen més detalls sobre la vida personal de l'imam. Estant a la presó, va explicar que havia arribat a Espanya l'any 1998 i que havia residit a Catalunya, on afirmava tenir coneguts a Barcelona i Tarragona ja que tota la seva família directa estava al Marroc. També va explicar que s'havia casat amb 18 anys al Marroc i va tenir 9 fills. Quan va arribar a l'Estat, però, va iniciar una altra relació amb una dona marroquina que el va deixar de visitar a la presó a partir de juliol de 2011. 

En aquest informe consta que va rebre també una transferència de 500 euros procedent de Ceuta però que el centre penitenciari la va retornar per «falta de dades». 

Compra de bombones per Wallapop 

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va aixecar parcialment el secret del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, on van morir 16 persones. En les informacions que s'han fet públiques destaca com la cèl·lula es va organitzar per cometre els atemptats. A la casa d'Alcanar (Montsià) havien acumulat nombrós material explosiu i també s'incorporen imatges dels joves manipulant els explosius i la transcripció de converses on amenacen amb matar i van proclamen enaltint Al·là. 

Els investigadors van poder descobrir un telèfon mòbil entre les runes i recuperar la informació. Sospiten que era propietat de Hichamy tot i que el feien servir d'altres membres. S'havia activat al juliol i tenia com a única finalitat fer cerques sobre fabricació d'explosius i també s'hi havia descarregat l'aplicació Wallapop, que permet compres i ventes de particulars a través d'Internet. 

Els investigadors han confirmat que part de les bombones de butà acumulades a Alcanar (un total de 106) s'havien adquirit a particulars de la zona límit entre Catalunya i el País Valencià. 

Objectius: de Barcelona a París

Entre la runa també van recuperar una càmera Cànon amb imatges de fotografies i vídeos. Entre ells, constaven fins a 48 fotografies dels voltants de la Torre Eiffel de París, preses el 12 d'agost, pocs dies abans d'atemptar a Barcelona i Cambrils. Són imatges dels accessos i dels voltants del monument. Això fa que els investigadors afirmin que París també estava entre els seus objectius.

'Els mujaidins de Ripoll'

De les gravacions també es desprèn que els joves entre sí s'anomenaven «Els mujahidins de Ripoll». En un context islàmic, és un terme que s'atribueix a les persones que fan la jihad. 

Altres elements que la policia va trobar a les restes de la casa d'Alcanar després de l'explosió hi ha una foto de carnet de l'imam de Ripoll (mort per la deflagració) on al revés constava escrit amb àrab: 'Soldat dels soldats de l'estat islàmic. El que ve es més astut, i ordeno: Espereu! Jo també soc dels que esperen'. 
 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu