«En la lluita pel dret d’asil, la via jurídica no pot ser la protagonista»«En la lluita pel dret d’asil, la via jurídica no pot ser la protagonista»
FOTO: CLAUDIA FRONTINO

Sonia Ros. Portaveu de Stop Mare Mortum

«En la lluita pel dret d’asil, la via jurídica no pot ser la protagonista»

Sonia Ros. Portaveu de Stop Mare Mortum

«En la lluita pel dret d’asil, la via jurídica no pot ser la protagonista»

FOTO: CLAUDIA FRONTINO

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 04 d'ag, 2018 - 02:02

Un recurs judicial de la plataforma Stop Mare Mortum va aconseguir que el Tribunal Suprem (TS) condemnés el govern per no complir els compromisos d’acollida de persones procedents de Grècia i Itàlia. Sentències com aquesta donen sentit a la feina feta pel col·lectiu?

La importància de la sentència és que posa sobre la taula el principi de solidaritat que han d’aplicar els estats membres de la Unió Europea (UE). En cas contrari, no distribuiríem l’acollida i alimentaríem els discursos racistes, com el del govern italià. Representaria transmetre als països que són porta d’entrada per a persones refugiades que se n’han de fer càrrec sols. De tota manera, hi ha tanta feina a fer amb relació al dret d’asil que costa una mica estar content tot i la sentència, ja que estem vivint una situació dramàtica i topem constantment amb molts obstacles.

Quins?

Per començar, que el dret d’asil ha deixat de ser universal. La Unió Europea limita l’estudi de peticions a un nombre concret, però s’haurien d’estudiar tants casos com demandes es presentin. També es prioritzen nacionalitats que tenen preferència d’acollida. Si ets afganès i fuges d’una persecució política, et fots. D’altra banda, es vulnera constantment el dret de les persones a decidir sobre la seva vida, així com el dret a la família. Si arriben a Europa dues dones refugiades que són germanes amb els fills respectius, se les considera dues famílies diferents. També es vulnera el dret d’accés a la justícia d’aquestes persones. Encara queden moltes persones a Grècia i a Itàlia pendents de reubicar. A causa d’incompliments com el del govern espanyol, aquestes persones s’han vist obligades a demanar asil a aquests dos països a través d’un sistema col·lapsat i no garantista.

Després de la sentència del TS, però, l’Estat té l’obligació d’oferir 17.000 places d’acollida.

Sí, però és bastant evident que no vindran 17.000 persones. Estem segures que bona part de les excuses que va fer servir l’anterior govern espanyol per no complir els compromisos també les farà servir l’actual.

Com pressionaran perquè el govern de Sánchez faci efectiva la sentència?

Primer, demanar als partits que ja van criticar l’actuació del govern que continuïn pressionant. Per començar, el govern ara ha de dir quin és l’òrgan responsable d’executar la sentència. De tota manera això és la punta de l’iceberg. Tenim una oficina d’asil dissenyada per les 200 sol·licituds anuals d’asil que hi havia fa 30 anys. Ara se’n reben unes 40.000 i els serveis són els mateixos i els pressupostos són molt similars.

Amb la sentència del TS, Stop Mare Mortum ha aconseguit una important victòria als tribunals. Quin paper ha de tenir la via jurídica en la lluita pel dret d’asil?

La via jurídica té tot el sentit en un estat de dret però no pot ser protagonista. El protagonisme ha de ser per a la incidència política i pel rol que hi ha de jugar la societat civil organitzada. La via jurídica dona empenta a la mobilització social, però recordem que la sentència assenyala que els incompliments s’han produït per una manca de voluntat política i això només podrà canviar des de la incidència política. 

El 18 de febrer del 2017 centenars de milers de persones van protagonitzar una manifestació històrica en defensa de l’acollida de persones refugiades. On és ara aquesta massa social?

És cert que no s’ha repetit una mobilització així, però han sorgit molts espais com la Coordinadora Obrint Fronteres arran d’allò.

La voluntat d’acollir de moltes persones, doncs, no va ser una moda passatgera?

Quan fas una eixamplada tan forta de la temàtica, a moltes persones els arriba més per l’estratègia de difusió de la manifestació que no per la feina de sensibilització de base. No tenen consolidada la problemàtica per entendre que no són batalles d’un dia. D’altra banda, la classe política no ha estat a l’altura del que demanava la ciutadania al carrer, i això ha generat frustració. 

Amb les seves respostes queda clar el posicionament de Stop Mare Mortum envers les polítiques del govern espanyol, però què exigeixen a la Generalitat de Catalunya? El president Torra va assegurar que estaven «preparats» per rebre 1.800 refugiats, però les places d’acollida disponibles demostren que això no és cert.

«Les autonomies han de facilitar l’arribada de persones refugiades posant prou recursos a la seva disposició, i això fins ara no ha passat»

Respecte a les declaracions de Torra, cal criticar aquests gestos mediàtics i de cara a la galeria. Les places que dius que ofereixes tenen a veure amb vides humanes. Això no va de voler demostrar a l’estat espanyol que aquí som molt més solidaris; cal ser una mica més responsables. D’altra banda, mentre l’acollida de persones refugiades continuï sent competència estatal, les autonomies el que han de fer és facilitar-los l’arribada posant prou recursos a la seva disposició, i això fins ara no ha passat.

En el marc de les polítiques migratòries europees, s’obren nous fronts. Per exemple, l’anunci de la UE de pagar 6.000 euros als estats membres per cada refugiat o immigrant que acullin al seu territori provinent d’un centre de desembarcament establert en territori comunitari.

Sí. La UE va pactar al juny crear aquestes plataformes on puguin desembarcar les persones refugiades rescatades al Mediterrani. A hores d’ara, però, encara no s’està aconseguint que tots els estats vulguin sumar-se a la iniciativa. L’anunci de pagar 6.000 euros, per tant, és un intent d’incentivar els estats. Amb tot, això no canvia la situació de les persones que algun dia arribin als centres de desembarcament. Quan la persona arribi li podran passar tres coses en 72 hores. En primer lloc, ser identificada com a sol·licitant d’asil i anar a un centre d’internament d’estrangers (CIE); les altres dues opcions seran ser transportat a un altre país o bé ser deportat al seu país d’origen.

Què representen per a Stop Mare Mortum les últimes declaracions de Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Casado, que han qualificat la immigració d’«amenaça» i han assegurat que «aquí no hi cap tothom»?

Són falsedats malintencionades amb les quals volen obtenir rèdit polític. L’arribada de migrants a Europa es manté estable des de fa 50 anys i les xifres desmenteixen la idea d’«allau». Espanya, igual que la resta d’estats de la UE, té la capacitat i el deure d’absorbir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que no es vol assumir cap responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions. Un exemple és com es maquilla d’ajuda al desenvolupament el suport a empreses que deixen zones senceres sense recursos naturals.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu