«Si demanem un referèndum pactat, acabarem amb una reinterpretació de l'Estatut»«Si demanem un referèndum pactat, acabarem amb una reinterpretació de l'Estatut»
(Oriol Clavera)

Elisenda Paluzie. Presidenta de l’ANC

«Si demanem un referèndum pactat, acabarem amb una reinterpretació de l'Estatut»

Elisenda Paluzie. Presidenta de l’ANC

«Si demanem un referèndum pactat, acabarem amb una reinterpretació de l'Estatut»

(Oriol Clavera)

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 05 d'ag, 2018 - 12:11

La ‘Jornada’ entrevista la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, un mes abans que l’entitat organitzi la ja tradicional manifestació independentista de l’Onze de Setembre. Paluzie afirma que l’Assemblea incrementarà la pressió al Govern i demana que no es repeteixin errors comesos després de l’1 d’octubre

L’Onze de setembre del 2017 iniciava el compte enrere per l’1-O. Per què ha de servir la Diada d’enguany?
La mobilització de la Diada ha de servir per tornar a posar els objectius polítics sobre la taula. Fa molts mesos que la repressió ha fet efecte en una societat i en un sobiranisme mainstream que no hi estava acostumat. La resposta antirepressiva ha monopolitzat molt les activitats de la societat civil, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i fins i tot dels Comitès de Defensa de la República (CDR). L’11 de setembre hem de sortir al carrer per recordar que no hem aconseguit l’objectiu polític que teníem. A la mobilització de la Diada ha de ser la gent qui s’expressi i es queixi del que vulgui i hem d’interpel·lar la classe política i la majoria independentista.

El fet que les anteriors manifestacions de la Diada convocades per les entitats estiguessin tan programades limitava la capacitat de la gent d’expressar-se lliurement?
La gent sempre s’acaba expressant, però sí que és veritat que estaven molt guionitzades. Ara és l’hora de posar la reivindicació popular al centre. Hem de ser conscients que en una estratègia de resistència no violenta o de desobediència pacífica el primer estadi de mobilització són les manifestacions. Si abandonem aquest primer estadi, serà molt més difícil arribar als altres.

Més enllà de la Diada, l’agenda mobilitzadora de l’ANC serà més intensa del que havia estat fins ara?
Preveiem que l’1 d’octubre no només es recordi la repressió policial, sinó que es reivindiqui la victòria i el capital polític que va representar el referèndum. Volem posar en valor aquell resultat per poder reivindicar el mandat polític que n’emana, que fins i tot l’independentisme ha qüestionat. Fa mesos que començo a sentir un rum-rum de deslegitimació de l’1 d’octubre que no m’agrada. No convertim l’1-O en un 9-N, si us plau.

En què es basa aquest rum-rum?
Per exemple, a sortir ara com si no hagués passat res i dir que es vol un referèndum pactat. És un error polític. Hem de seguir la nostra via, sent conscients de les dificultats, però també que només amb fets efectius aconseguirem moure alguna cosa. Si no, voldrà dir que no hem après res. Un error posterior a l’1-O va ser pensar que allò només servia perquè els altres negociessin. Els altres no van voler negociar res i ens volien arrasar. Quan l’Estat et vol arrasar, amb una cara més amable o més dura, el que no has de fer és mostrar-te feble i sentir-te culpable del que has fet. No hem tingut prou força ni prou determinació, però no podem abandonar l’única via possible per ser independents: la dels fets. Fer una independència acordada és molt millor i cal escoltar les possibles propostes d’acord, però aquestes propostes no vindran si ens noten febles i veuen que descartem la via dels fets. Si demanem un referèndum pactat, acabarem amb una reinterpretació l’Estatut.

«Fins i tot l’independentisme ha qüestionat el mandat polític que emana de l’1-O; i no m’agrada»



Per tant, el govern actual no està encarant bé les negociacions amb el govern espanyol?
Emet senyals contradictoris. De vegades es mouen en la línia correcta però d’altres no. Hi ha dispersió en els missatges.

El full de ruta independentista va acabar amb la declaració d’independència del 27 d’octubre que no es va fer efectiva?
Sí, i em sembla una evidència que ara no n’hi ha, de full de ruta. Però el que hem de fer no és necessàriament fer-ne un de pissarrí. Ens podem posar d’acord a partir de grans principis i hem de ser capaços de prendre la millor decisió en cada cruïlla del camí. El més important és no fer renúncies. En aquest sentit, les bases ho tenen més clar que les cúpules. Per exemple, les bases d’ERC van creure abans de l’assemblea nacional que el partit volia abandonar la via unilateral i van presentar esmenes que van ser incorporades a la ponència final. També a l’assemblea nacional del PDeCAT, quan es va discutir si s’ha de fer efectiva la independència de forma immediata o com més aviat millor. És un símptoma de com han evolucionat les bases del món convergent.

Tot i que al final l’opció guanyadora fos la que parlava del més aviat possible?
Sí, però d’on veníem? Em sembla raonable que guanyés aquesta opció. Les coses s’han de fer quan hi ha les condicions perquè siguin un èxit.

Parlar d’implementar ara la República proclamada és fer una mala anàlisi del context actual?
No ho sabem. Els elements que a l’octubre van fer que no tinguéssim prou força ni determinació psicològica tampoc no hi són ara. Hem d’enfortir els elements en els quals vam demostrar feblesa, com per exemple la capacitat de respondre a les pressions econòmiques. Alhora, hem de ser conscients que poden passar coses que provoquin un nou escenari de possible ruptura. En definitiva, no hem de dir que tenim la capacitat d’implementar la República ara, però tampoc descartar-ho, perquè no sabem què pot passar.

Què es pot fer des de l’independentisme per forçar aquest nou escenari de possible ruptura?
Per exemple, utilitzar com un bumerang el judici polític contra els presos polítics i internacionalitzar-lo al màxim. Amb la denúncia de vulneració de drets individuals i col·lectius estem reforçant internacionalment la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya. També es pot treballar perquè perdin pes i clients a Catalunya aquells lobbys econòmics que en moments de crisi, com a l’octubre, són objecte de pressió o ells mateixos la fan. També aconseguir que en institucions de la societat civil com els col·legis professionals hi hagi gent que accepti el dret d’autodeterminació de Catalunya i no lluiti contra el que pot decidir democràticament la ciutadania. Un altre dels errors que vam cometre després del referèndum va ser la delegació total en les institucions. Tot era secret i no ens ho podien explicar. Això no va passar l’1-O, perquè la intel·ligència col·lectiva va veure que, si no ens mobilitzàvem, no votaríem.

En una entrevista concedida a la ‘Jornada’, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, deia que la pròxima vegada no caldrà només preparar l’1-O sinó tenir molt pensat què es fa el dia 2. No es va planificar prou l’endemà de l’1 d’octubre?
Sí. Tinc la sensació que no tothom veia l’1-O de la mateixa manera i això va influir en com es va gestionar el dia 2.

«Hi ha gent de tots els partits que es va prendre el referèndum com un element de negociació»



En quin sentit?
Doncs que no sé fins a quin punt l’objectiu de tothom era que fos un referèndum d’autodeterminació vinculant amb la màxima participació possible. Hi havia gent que s’ho prenia com una eina que portés a una declaració d’independència i d’altra, com un element per posar a la taula de negociació. A tots els partits hi havia de tot.

En alguns moments l’ANC ha fet més de crossa del Govern que no de lobby independentista perquè l‘executiu català complís amb els compromisos adquirits?
En algun moment pot haver passat, potser després de l’1 d’octubre. M’és difícil jutjar perquè jo no hi era, però es va acompanyar més que no pressionar. Hi havia una pressió per no proclamar la independència, però era una gran oportunitat.

Una oportunitat que ha passat de llarg?
Em sembla bastant evident que vam desaprofitar una gran oportunitat. No sé si ens n’hauríem sortit, però teníem l’oportunitat de muntar un bon pollastre i veure què hagués passat. Això no vol dir que no torni a haver-hi una oportunitat en el futur. Hi ha majoria independentista al Parlament i caldrà veure com i quan s’activarà de nou la declaració d’independència que va quedar desada en un calaix.

«Després de l’1 d’octubre, l’ANC va acompanyar més que no pressionar el Govern»



El com i el quan haurà de ser de la llei a la llei o a través del conflicte?
Jo crec que la gent és més conscient que abans que la ruptura aboca al conflicte. Quan es parlava d’un camí de la llei a la llei, es comparava amb la transició espanyola. Però la Transició representava la transformació del franquisme mantenint aspectes essencials per al règim. Eren ells mateixos que ho van acceptar, per això van poder anar de la llei a la llei. En el nostre cas, la llei de transitorietat jurídica garantia no quedar en el desempar de la legalitat, però no desenvolupava com es feia la ruptura. Això no s’abordava. Hem de ser conscients del punt de ruptura. Cal que tothom tingui la confiança en l’altre i que la determinació sigui aquesta.

D’aquí ve la seva voluntat de convocar la taula de partits i entitats independentistes, tal com va avançar a la ‘Jornada’?
Sí. Cal discreció i tranquil·litat per fer una diagnosi del moment actual.

Però per què pot servir la taula?
Per veure per què el referèndum no va funcionar i analitzar les nostres febleses i oportunitats. A partir d’aquí, parlar de la direcció en la qual haurien de treballar el Govern i les entitats.

D’altra banda, l’ANC aposta per la celebració d’eleccions primàries independentistes de cara a les eleccions municipals del 2019. Per què calen candidatures unitàries independentistes en aquests comicis?
La resolució ratificada pels socis de l’ANC no diu que s’hagi de fer de manera generalitzada. Parlem de ciutats on no hi ha una alcaldia independentista o una candidatura que pugui permetre la investidura d’un alcalde o alcaldessa independentista. A Barcelona, Ada Colau es va passar tot l’octubre demanant que no es fes la declaració d’independència. Això és una feblesa. Si haguéssim tingut una alcaldessa independentista a la capital del nostre país, hauríem estat millor. La capacitat d’interlocució internacional que té l’alcaldia de Barcelona és enorme.

Hi ha la garantia d’aconseguir més vots a Barcelona si els partits independentistes es presenten plegats, que no si ho fan per separat?
Tenim els precedents de les eleccions del 2015 al Parlament amb la candidatura de Junts pel Sí. Sumant els vots aconseguits amb els de la CUP, es van aconseguir 72 escons i el 47,8% dels vots. El 21 de desembre no hi havia candidatura unitària i es van sumar 70 escons i el 47,5% dels vots. És una petita diferència favorable a la unitat, tot i que no hi ha arguments gaire clars sobre quan s’aconsegueixen més vots o menys. L’element central és el fet que la llei orgànica del règim electoral general preveu que, si no hi ha una majoria absoluta per escollir un alcalde, el cap de la llista més votada accedeix automàticament a l’alcaldia. A més, el 2019 a Barcelona hi haurà una candidatura que rebrà suport de tots els lobbys econòmics i que pot estar encapçalada per Manuel Valls. Si hi ha una candidatura així, les bases independentistes poden votar Ada Colau com a mal menor. Si no fem res, les eleccions estan perdudes per a l’independentisme.

«Si hi ha una candidatura liderada per Manuel Valls, les bases independentistes poden votar Ada Colau com a mal menor»



Què pot oferir als votants d’esquerres una candidatura unitària independentista que no pugui oferir Colau?
Els independentistes són majoritàriament de centreesquerra. Hi ha molt més risc que, si l’independentisme va per separat, hi hagi gent que voti Colau que no que gent d’esquerres pugui votar Colau perquè hi hagi una candidatura independentista. A més, la CUP Barcelona està molt escorada a l’esquerra i entenc que presentaran una candidatura anticapitalista i rupturista que pot cobrir aquest espai.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu