Mallorca acull persones que denuncien tortures a LíbiaMallorca acull persones que denuncien tortures a Líbia
Osman i Japhet seuen abans de la roda de premsa que han ofert a Mallorca (M.G.)

Omran Osman i Ntouba Japhet, rescatats per l'Aquarius, estan al centre d'acollida de Son Rapinya

Mallorca acull persones que denuncien tortures a Líbia

Omran Osman i Ntouba Japhet, rescatats per l'Aquarius, estan al centre d'acollida de Son Rapinya

Mallorca acull persones que denuncien tortures a Líbia

Osman i Japhet seuen abans de la roda de premsa que han ofert a Mallorca (M.G.)

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 03 d'ag, 2018 - 15:37

Ho ha denunciat Amnistia internacional els darrers anys: els segrests ja són constants a Líbia. I amb els segrests venen els maltractaments, l'esclavitud i la desnutrició de les persones que han caigut en mans de grups i màfies armades. Si bé Amnistia Internacional insisteix que els mateixos civils del país viuen en una situació perillosa, també s'han d'enfrontar a aquest mal algunes persones que cerquen refugi i que són interceptats per aquests grups. Amb la promesa d'arribar a una ciutat pont per acabar a Europa, la realitat és diferent i els espera Líbia.

Ara mateix hi ha 16 persones rescatades per l'Aquarius acollides al convent de Son Rapinya

És el que han denunciat aquest divendres a Mallorca Omran Osman i Ntouba Japhet. El primer prové de Sudan, el segon de Camerun. Amb travessies diferents i moments diferents, van acabar segrestats a Líbia i víctimes de maltractaments. Tot per fer xantatge i aconseguir un rescat. Van arribar a l'illa fa uns dies provinents del vaixell Aquarius, qui els va rescatar a alta mar, quan fugien de tots aquests episodis. Són dues persones de les 16 que actualment acull del convent de Son Rapinya, reconvertit en alberg per a persones que cerquen refugi. Encara hi ha una desena de places disponibles, i el Govern espera anar-les omplint.

Osman i Japhet han volgut fer una roda de premsa per denunciar tot el procés que han viscut fins arribar a Europa. I no aturen d'agraïr que els acullin. Osman va partir de Sudan el 2016, quan van assassinar el seu pare. La situació de conflictes bèlics era insostenible i cercava «sortir a Europa per seguir endavant». Volia i vol estudiar enginyeria de programació. Ell va haver de travessar el Sàhara durant dues setmanes sense aigua ni menjar. A Líbia, el van empresonar i obligar a pagar una multa de 14.000 dinars. Osman no estava sol, viatjava amb 57 persones més, que acabaren com ell. 

Té 28 anys i denuncia situacions d'esclavitud a un hort, obligant-lo a realitzar pràctiques molt desagradables. També patia racisme i va tornar a la presó. Exigien un rescat de 5.000 dinars més. És el mateix preu que va pagar després per pagar una barca que, amb 120 persones a bord, es va quedar a la deriva. Diversos vaixells no els van voler rescatar i només un amb bandera de Líbia els volia tornar al país. Osman no volia donar cap passa enrere, i un grup de 13 persones va saltar a la mar. Unes llanxes italianes els van traslladar al vaixell Aquarius.

Discriminació a Itàlia

Tant Osman com Japhet denuncien discriminacions per part d'Itàlia, que no els ha volgut acollir, però també celebren que l'arribada de l'Aquarius va suposar «renéixer» per ells. En el cas de Japhet, de 26 anys, va aconseguir recol·lectar diners perquè el rescatassin del segrest. Va partir de Camerun per arribar a Europa, però enmig de la travessia els libis el van capturar. 

Després de jugar-se la vida, com comenta, robant el mòbil d'un dels guardes i fent fotos de la pèssima situació en què es trobaven ell i tots els capturats, va aconseguir els diners necessaris pel rescat. Denuncia que, tot i que ell ha pogut sobreviure, d'altres han acabat assassinats. 

Va aconseguir anar amb una barca amb 118 persones, que també va rescatar l'Aquarius després de moltes hores a la deriva i essent de nit. No tothom es va poder salvar i, avui, Japhet ha volgut denunciar totes les problemàtiques amb què es troben dia a dia persones com ell. 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu