La tancada migrant exigeix una reunió amb la delegada del govern espanyol de manera immediataLa tancada migrant exigeix una reunió amb la delegada del govern espanyol de manera immediata
(J.S.)

Les persones migrants tancades a Barcelona es mostren crítiques amb les actituds de les administracions i consideren que «així no es va enlloc»

La tancada migrant exigeix una reunió amb la delegada del govern espanyol de manera immediata

Les persones migrants tancades a Barcelona es mostren crítiques amb les actituds de les administracions i consideren que «així no es va enlloc»

La tancada migrant exigeix una reunió amb la delegada del govern espanyol de manera immediata

(J.S.)

  • JORDI SANS (Barcelona)

  • | 02 d'ag, 2018 - 16:14

La tancada migrant de Barcelona ha explicat avui en roda de premsa a l’Antiga Massana de la ciutat comtal que resten a l’espera d’una trobada amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que després del canvi de color a l’executiu espanyol va proposar una data per celebrar la trobada però que el dia abans de l’acte va quedar anul·lada a través d’un correu electronic «escuet», tal com han explicat els portaveus de la tancada.

Una de les qüestions que demanen és més «facilitat de negociació» pel que fa a la cita prèvia per aconseguir els papers per regularitzar la seva situació. En aquest sentit, han comentat que actualment l’administració està donant cita a sis mesos vista i això suposa un «impediment» per als migrants i afavoreix el seu manteniment en l’economia submergida.

Aquesta situació afecta diversos col·lectius, entre els quals hi ha el de les treballadores de la llar —700.000 en tot l’estat espanyol segons les mateixes fonts— que es consideren «atrapades en la roda de la burocràcia». Una d’aquestes treballadores ha reiterat la necessitat de la derogació de l’esmena 6777 aprovada pel govern del PP, que suposa que aquestes treballadores no puguin entrar en el règim de la Seguretat Social i per tant no puguin tenir una situació regularitzada i puguin comptar amb una estructura que «fiscalitzi els abusos» als quals estan sotmeses.

Toc d'atenció a les administracions
Els concentrats s’han mostrat molt durs amb el nou govern espanyol i han etzibat al PSOE que «vol anar més a la dreta que el PP» després de no voler-se reunir amb ells. De fet, uns dies abans de la moció de censura a Mariano Rajoy, el delegat d’aleshores, Enric Millo, s’havia reunit amb les persones migrades i havia escoltat les seves peticions.

Tot i aquests acostaments de mínims entre l’administració i les persones sense papers, un dels fets que preocupa els concentrats és l’examen per a l’obtenció de la nacionalitat, ja que el descriuen com d’alta dificultat —amb una preparació prèvia d’entre tres i quatre anys— i amb uns costos i uns horaris de formació que la gran majoria de famílies no poden assumir en no poder-ho compaginar amb les seves jornades laborals. Igualment, tot i que l’Ajuntament de Barcelona ja ha implementat la possibilitat d’inscriure’s al padró sense haver de tenir un domicili, la resta de municipis que tenen tancades a les seves localitats no ho han fet. Per això han recordat que és un dret recollit en el marc legislatiu català i han demanat a la Generalitat que agrupi tots els ajuntaments «perquè compleixin la llei». «Tenint els papers es comença a tenir drets», han recordat

En l’actualitat, per tenir papers cal acreditar un any i 40 hores treballades. Veient els contractes que en els últims anys estan facilitant les empreses, els membres de la tancada demanen «buscar un altra fórmula» per no haver de seguir en l’economia submergida «de manera eterna». Recentment el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha anunciat la posada en marxa d’un programa que donarà un lloc de feina a 68 persones migrades. Malgrat tot, des de la tancada denuncien que iniciatives com aquestes no serveixen per a persones que no formen part d’un col·lectiu organitzat o bé de grups que no tenen «solvència ecònomica». Així, comentaven, la proposta no deixa de ser un «pedaç» que afavorirà «les ONG grans de sempre».

Precisament, en la reunió que van mantenir aquestes dues parts el 27 de juliol i a la qual va assistir el president de la Generalitat, Quim Torra —que, segons els tancats, va fer un acte de presència de tan sols 10 minuts per «compromisos polítics a Bèlgica»—, l’administració catalana es va comprometre a fer arribar un document amb «propostes concretes» després d'escrutar les peticions dels migrats. Els denunciants de la situació van sol·licitar que la Generalitat regularitzés tot allò relatiu a l’arrelament, que oferís cursos de formació i que reconegués qüestions com ara la malaltia o la incapacitat de les persones en una situació irregular.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu