Emilia Nacher: «Israel ens ha segrestat i violentat, i volem que hi haja un judici just»Emilia Nacher: «Israel ens ha segrestat i violentat, i volem que hi haja un judici just»
L'activista valenciana, Emilia Nácher, aquesta vesprada després d'arribar a l'estació Joaquin Sorolla.

L'activista de la flotilla Flotilla de la Llibertat ha arribat hui a València després de ser deportada per Israel

Emilia Nacher: «Israel ens ha segrestat i violentat, i volem que hi haja un judici just»

L'activista de la flotilla Flotilla de la Llibertat ha arribat hui a València després de ser deportada per Israel

Emilia Nacher: «Israel ens ha segrestat i violentat, i volem que hi haja un judici just»

L'activista valenciana, Emilia Nácher, aquesta vesprada després d'arribar a l'estació Joaquin Sorolla.

  • Laura Julián (València)

  • | 03 d'ag, 2018 - 14:08

No va voler res de «l’enemic» durant els quatre dies que ha estat empresonada. A la cel·la va escriure «Gaza» i un cor amb la pasta de dents. Es va negar a firmar la deportació fins que no li van assegurar un judici contra Israel per segrest. Encara té els blaus de les pallisses. Emilia Nacher és infermera, activista i aquesta vesprada ha arribat a València després d'haver estat deportada per Israel. Diumenge el vaixell de la Flotilla de la Llibertat Rumbo a Gaza va ser abordat violentament per les forces israelianes i en van detindre els activistes. La seua missió era portar medicaments a la població palestina.

Com va ser l'abordatge?
Va ser en aigües internacionals, per tant va ser un abordatge pirata. Sis naus van començar a apropar-se i ens en van abordar dues. Semblaven de la Guerra de les galàxies: només se'ls veien els ulls. Uns anaven amb uniformes armats fins a les dents. Jo no sé quins tipus d'armes devien portar, però eren canons de diàmetres de 10 cm. Tampoc no sé quins explosius tenien... Nosaltres ens vam dividir en dos grups: uns en la proa amb les mans damunt d'una taula i els que assumíem més risc estàvem encadenats amb els braços per a protegir el pont de comandament. A mesura que van anar venint ens van clavar punyades com si fóssem ninots i ens van arrossegar a la part de la popa. Ens van agafar, ens van arrossegar i ens van pegar en les costelles. Jo vaig caure al sòl. A un xic li regalimava sang per la cara; n'hi havia un contra el qual no podien perquè era molt fort, i van usar la pistola elèctrica fins que no va poder ni controlar el seu cos.

En algun moment us van informar de què estava passant?
Al principi no. Després ja quan ens tenien a tots a la part de la popa i ens van preguntar si teníem alguna malaltia, si érem al·lèrgiques... Jo em vaig negar a parlar. Després van entrar i li van pegar una pallissa al capità que quasi el maten. Açò va ser l'abordatge. Després ja ens vam posar en la popa i no van continuar agredint. Per a mi va haver-hi un moment molt simbòlic. Jo soc infermera, i hi havia un xic al qual li havien obert el pòmul i la cara, i em vaig veure amb la necessitat d'agafar els medicaments sense demanar permís i auxiliar-lo. En eixe moment em vaig recordar d'una dona infermera palestina a la qual van matar fa uns mesos per haver fet exactament el mateix. Li van pegar un tir per l'esquena. Qualsevol xicotet gest que per a mi haja implicat una mica de sofriment o de valentia per als palestins pot significar la mort. A Ahed Tamimi li van endossar huit mesos de presó per defensar al seu cosí d'un soldat.

On t'han tancat, exactament?
Érem quatre en una cel·la plena de paneroles i brutícia. Ens donaven trossos de pa en una bossa de brossa que tiraven al sòl. També ens van donar una bossa amb pebrots verds i rojos, encara que també van donar després menjar en bones condicions. D'altra banda, a companyes que necessitaven medicació no l'hi van donar. A més, durant la nit encenien i apagaven la llum per a molestar. Cada nit arribaven huit homes amb gorres de militar i amb botes i entraven a una cel·la on érem quatre dones en bragues i indefenses; ens demanaven que ens posàrem dempeus, però ens hi negàvem.

En algun moment han tingut en compte que éreu dones, per exemple?
No, van tractar i violentar indiscriminadament tothom, però quan ens despullaven si eren dones.

S'ha posat en contacte amb tu algú del govern espanyol?
El cònsol ens va dir que estiguérem tranquil·les, que estaven treballant perquè ens alliberaren ràpid. Però jo no volia que ens alliberaren prompte, jo volia que es fes justícia. Ens han segrestat i violentat, i vull que hi haja un judici just, vull exigir que es canvien les lleis. Jo vaig dir que m'agradaria que no deixaren navegar en aigües internacionals que envolten Espanya vaixells israelians igual que ells no ens deixen navegar a nosaltres. La persona a qui em vaig dirigir em va respondre que ell no era polític, que solament era cònsol.

I ací a València?
Acabe d'arribar i estic segura que hi haurà temps. València ha demostrat ser un referent. L'Ajuntament va declarar la ciutat un espai lliure d'apartheid israelià i les Corts i la Diputació també. A més i ha un grup d'activistes molt fort amb el BDS i la assemblea de Palestina.

En què consisteix la Flotilla de la Llibertat?
La flotilla és una coalició internacional que vol conscienciar sobre el genocidi exercit per les forces d'ocupació israelianes en el poble palestí. Volem trencar el bloqueig i demanar el dret a la tornada d'una població a la qual estan massacrant des de fa 70 anys. Enguany hi havia falta de material sanitari, i hem invertit moltíssim diners en açò. Per això volem que ens retornen el vaixell perquè és un regal que fem als palestins, igual que Balloona Matata va regalar una furgoneta que vam transportar a Grècia i vam deixar allí per a ajudar les persones refugiades. A Gaza cada vegada els restringeixen més la zona de navegació i quasi no tenen ni peixos per a pescar; una de les coses que volem és exigir que se'ls envie el material que ens han segrestat i robat. Igual que les nostres coses, que també ens han robat.

Què us han llevat?
Càmeres, tauletes, coses personals, la vergonya... Jo portava microxips amagats en la roba interior i em van despullar perquè em vaig negar a donar-los-hi. Són les meues fotos. Van venir i van començar a llevar-m'ho tot. No havia passat mai tanta vergonya.. Em vaig sentir vulnerada perquè m'estaven llevant el que era meu. Sento que ens han robat.

També has comentat que han entrat en el teu blog...
Tinc un blog on escric coses sobre Palestina. Un dia vaig rebre una notificació que estaven intentant piratejar el compte; estava tot en roig. Just eixe dia el comptador de visites marcava 34 vegades des d'Israel.

I quins seran els passos següents?
El més important és que d'ací 15 dies tornem allí, si és que ens deixen arribar al judici.

De què acuseu l'Estat d'Israel?
De segrest; ens han segrestat en aigües internacionals, érem a 45 milles d'Israel. I hem estat acusats, deportats, violentats... De 22 persones, quatre no vam voler signar la deportació perquè volíem un judici just contra Israel. També vam decidir no eixir fins que ens deixaren marxar a tots. Vam tindre el judici denunciant a Israel el dia 1 d'agost, però ens van recomanar signar l'ordre de deportació i continuar con el judici uns 15-20 dies després i que tornariem a València en uns dies, però eixe dia ens van dir: «Tots fora». Al cap de cinc minuts vam eixir i ens van portar a un CIE. Hem demostrat que volem reivindicar els nostres drets.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu