Artadi qualifica la Bilateral de «decebedora» i acusa l’Estat d’assistir només «a prendre nota»Artadi qualifica la Bilateral de «decebedora» i acusa l’Estat d’assistir només «a prendre nota»
Fotografia: ACN

La portaveu admet «una mica de frustració» en el Govern i assegura que no entén «de què té por» l’Estat a l’hora de parlar d’autodeterminació

Artadi qualifica la Bilateral de «decebedora» i acusa l’Estat d’assistir només «a prendre nota»

La portaveu admet «una mica de frustració» en el Govern i assegura que no entén «de què té por» l’Estat a l’hora de parlar d’autodeterminació

Artadi qualifica la Bilateral de «decebedora» i acusa l’Estat d’assistir només «a prendre nota»

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 02 d'ag, 2018 - 11:40

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha expressat aquest dijous el seu malestar pel resultat de la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat de dimecres. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Artadi ha qualificat la trobada de «decebedora a nivell polític i a nivell sectorial». «Es va poder expressar tot amb franquesa, i això és un canvi en positiu i un camí que hauríem de transitar junts. Però és decebedor no poder anar més enllà en el conflicte polític ni tampoc amb els àmbits sectorials», ha dit. Segons ella, la delegació del govern espanyol «es va limitar a prendre notes i rebre el que li deia» la part catalana.

Artadi ha volgut mostrar així la «mica de frustració» que assegura que sent el Govern després de la reunió, que ja s'esperava una certa reticència a les qüestions més polítiques i polèmiques, però tenia previst poder avançar més en les qüestions sectorials «importants». «No pot ser que en algunes coses com per exemple l’habitatge no sàpiguen quina opinió tenen. Hi ha temes que s’han derivat a comissions tècniques però el més normal és que els temes més importants i urgents s’haguessin portat més treballats», ha dit, i ha afegit que «potser no havien preparat bé la reunió».

Pel que fa a l’autodeterminació i al rebuig complet de l’Estat a parlar d’un referèndum, Artadi s’ha mostrat sorpresa per una actitud que considera poc procliu al diàleg en aquesta matèria. El Govern va proposar crear un grup de treball amb polítics i experts per explorar possibilitats perquè els catalans poguessin decidir el seu futur polític, però l’Estat va tancar la porta a aquesta idea. Segons Artadi, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i el seu equip van rebutjar la proposta «perquè deien que no podia sorgir això d’una Bilateral». «Nosaltres els vam dir que creessin altre espai, doncs. Que per a nosaltres això és el de menys», ha explicat Artadi. Però ni així va canviar la resposta de la delegació espanyola. «Hi ha la sensació que no estan gaire segurs del que estan dient. Perquè si n'estàs segur, quin problema tens amb dialogar? Quina por tenen?», s’ha preguntat i ha dit que no entén aquesta posició política.

En aquest sentit, ha avisat que la convocatòria d’un referèndum pactat és «una possibilitat» però que si no es pot acordar «el que compta és el de l’1-O». També ha recordat que el Govern «no descarta res, ni la desobediència ni la unilateralitat tampoc». Amb tot, confia en la «via del diàleg i la negociació», però ha volgut avisar el govern espanyol que «si el comportament de Pedro Sánchez és el mateix que el de Rajoy no valdrà la pena». 

El pressupost i el Consell de la República

D’altra banda, a propòsit pel cop de porta que la CUP ja va donar a l'aprovació dels pressupostos del Govern per al 2018, Artadi s’ha mostrat sorpresa «perquè diguin això sense haver-los vist». «No renunciarem a treballar-ho amb ells, seria un error renunciar-hi i no intentar-ho. Es treballarà amb ells, amb els comuns i amb qualsevol altre partit que hi vulgui participar», ha dit. 

Per últim, Artadi ha assegurat que el Consell de la República i tot el que depengui de Carles Puigdemont a Waterloo no rebrà ni un sol euro de la Generalitat. «Això no ho paga el Govern, és un ens privat. Està pensat estrictament dins el marc del dret privat i a Bèlgica», ha dit. A més, ha explicat que el primer que es farà és nomenar-ne els membres i «definir el full de treball», basat sobretot a «orientar les passes a seguir en la internacionalització i el procés constituent». 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu