La Comissió Bilateral acaba sense acords polítics i manté el marc constitucional com a límitLa Comissió Bilateral acaba sense acords polítics i manté el marc constitucional com a límit
La reunió ha durat tres hores i mitja FOTO NÚRIA JULIÀ / ACN

Generalitat i Estat es limiten a pactar l'activació de comissions i subcomissions previstes a l'Estatut i al reglament de la Bilateral

La Comissió Bilateral acaba sense acords polítics i manté el marc constitucional com a límit

Generalitat i Estat es limiten a pactar l'activació de comissions i subcomissions previstes a l'Estatut i al reglament de la Bilateral

La Comissió Bilateral acaba sense acords polítics i manté el marc constitucional com a límit

La reunió ha durat tres hores i mitja FOTO NÚRIA JULIÀ / ACN

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 01 d'ag, 2018 - 22:02

La primera reunió de la Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat en els últims set anys ha acabat sense cap acord polític i amb un cou cop de porta del govern espanyol a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Les delegacions de l'executiu català i la Moncloa, encapçalades pel conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, i la ministra de Polítiques Territorials, Meritxell Batet, s'han limitat a pactar l'impuls de les comissions de treball entre les dues parts previstes a l'Estatut de Catalunya i al reglament de la mateixa Bilateral.

D'altra banda, la delegació encapçalada per Batet ha rebutjat la proposta de la Generalitat per crear un grup de treball que estudiï vies democràtiques d'expressió ciutadana en el marc del procés sobiranista, com la possibilitat de celebrar un referèndum pactat. «No cal investigar gaire. S'ha d’aplicar el marc constitucional i estatutari, no replantejar-lo», ha afirmat Batet un cop finalitzada la reunió, que s'ha allargat durant tres hores i mitja. Tot i això, i malgrat assegurar que Batet no ha traslladat qui és el projecte del govern socialista per a Catalunya, Maragall ha donat per fet que el treball en el marc de la Bilateral continuarà. «Està bé haver constatat les dificultats, les distàncies i les discrepàncies, òbvies i profundes, ha defensat».

El govern espanyol rebutja la creació d'un grup de treball sobre vies d'expressió democràtiques

La trobada tampoc no ha servit per arrencar cap compromís del govern espanyol amb relació a la situació dels presos polítics i els presos exiliats. ERC i JxCat han reiterat, abans i tot de la primera reunió entre Torra i Sánchez, que aquest és un dels punts cabdals en les converses amb la Moncloa, però Batet ha insisit en l'argument ja escoltat: el govern de Sánchez no té ni voluntat ni capacitat d'incidència, segons assegura en l'àmbit judicial. Tot i que, sobre el paper, la fiscalia és un òrgan independent del poder executiu, la persona que ocupa la Fiscalia General és escollida pel govern. Sánchez va nomenar la fiscal del sector progressista María José Segarra, però, per ara, la seva tasca no representarà cap canvi respecte de la persecució judicial de l'independentisme iniciada pel seu predecessor, José Manuel Maza.

El projecte de Sánchez per a Catalunya

Un cop tancada —amb clau— la porta al dret a decidir, Batet ha defensat l'existència d'un «projecte» del govern de Pedro Sánchez per a Cataunya. Un projecte que en primer lloc, i segons Batet, implica que Catalunya «segueixi dins d'Espanya». L'altre pilar fonamental del projecte és explorar al màxim els límits previstos per l'Estatut i la Constitució. Maragall, en un to molt dur, ha respost que la delegació espanyola no ha explicat «en cap moment» cap «proposta real per a Catalunya».

Els únics compromisos adquirits per les dues parts en el marc de la reunió, doncs, han estat els referents als òrgans de treball que està previst que comencin a reunir-se després de l'estiu. Entre altres, les comissions d'assumptes econòmics, de transferències o d'infraestructures, en el marc de la qual Batet s'ha compromès a impulsar el corredor mediterrani.

També està prevista la subcomissió, prevista al reglament de la Bilateral, de prevenció i seguiment de conflictes, en el marc de la qual està previst abordar la petició de la Generalitat perquè el govern de Sánchez retiri recursos judicials interposats per l'executiu de Mariano Rajoy al Tribunal Constitucional (TC) per suspendre lleis catalanes. El camí no serà ràpid, com evidencia el fet que la reunió d'avui ha acabat sense el compromís ferm de la ministra per aixecar el recurs contra la llei 24/2015, de pobresa energètica i emergència habitacional, tombada parcialment pel TC. De fet, Batet ha afirmat que el primer pas és assegurar que la llei compleixi la Constitució i «negociar possibles canvis».

Batet no s'ha compromès a aixecar el recurs contra la llei catalana d'emergència habitacional i pobresa energètica

Tant Batet com Maragall han reconegut discrepàncies durant la reunió. Les més destacades, sens dubte, pel que fa a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Amb tot, les explicacions que l'un i l'altra han ofert després de la trobada evidencien que les distàncies entre els dos executius continuen sent grans tot i la formació de nous governs a la Generalitat i la Moncloa. El ritme de treball de les comissions i subcomissions que les dues parts s'han compromès a activar avui i una eventual segona trobada entre Sánchez i Torra definiran les relacions de dos executius que insisteixen en un diàleg per ara poc fructífer.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu