La recollida selectiva augmenta el 7% el 2017 i arriba al 40% dels residus municipalsLa recollida selectiva augmenta el 7% el 2017 i arriba al 40% dels residus municipals
Fotografia: ACN

L'Agència de Residus demana voluntat política a les grans ciutats per millorar el reciclatge i insisteix que la clau és introduir una «taxa justa» perquè qui més separi les deixalles pagui menys

La recollida selectiva augmenta el 7% el 2017 i arriba al 40% dels residus municipals

L'Agència de Residus demana voluntat política a les grans ciutats per millorar el reciclatge i insisteix que la clau és introduir una «taxa justa» perquè qui més separi les deixalles pagui menys

La recollida selectiva augmenta el 7% el 2017 i arriba al 40% dels residus municipals

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 31 de jul, 2018 - 11:49

El 39,9% dels residus municipals es van recollir de manera selectiva el 2017, en total, 1,54 milions de tones. Unes dades que representen un augment del 7% respecte a l'any anterior, l'increment més alt dels últims cinc anys. Són dades que ha donat a conèixer aquest dilluns el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, que ha avisat que «no ens hem de quedar cofois» tot i aquesta millora, ja que els objectius comunitaris d'arribar al 60% de recollida selectiva els anys vinents queden lluny.

Tost ha afirmat que un dels grans reptes és millorar els sistemes de recollida a les grans ciutats, després que en els darrers anys hagin estat «molt relaxades», ha dit, i per això els ha demanat voluntat política. L'altra clau, per al director de l'ARC, és que la nova llei de residus i recursos, que volen que arribi al Parlament la primavera que ve, ajudi els ajuntaments a introduir una «taxa justa» per beneficiar qui més recicli. «És clar que el voluntarisme ambiental té un sostre. I si la gent no té motivacions ambientals, estètiques o filosòfiques, hem d'anar a l'econòmica», ha destacat.

L'any passat es van generar a Catalunya 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia —509 kg/hab/any—, una mica per sobre de la mitjana europea, que se situa en 482 kg/hab/any, i a un nivell semblant als de Finlàndia, França o Holanda. Tot i que la generació de residus municipals va augmentar el 3,3% respecte al 2016, el producte interior brut (PIB) havia incrementat el 4,40%. 

Pel que fa a l'augment del 7% de la recollida selectiva, els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya l'atribueixen a l'augment de la conscienciació ciutadana, l'efecte de les campanyes de sensibilització, l'increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, la implantació de sistemes de recollida més eficients i la pujada del cànon dels residus municipals, establert el 2017 en 30 €/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6 €/tona. L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es farà de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 —fins prop de 50 €/tona si va a l'abocador i de 25 €/tona si s'incinera— per encarir el cost de les opcions de gestió menys sostenibles. 

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que més ha augmentat és la del paper i cartró, amb el 12,30%; seguida del vidre, 10%); els envasos lleugers, 4,69%, i l'orgànica, 2,02%. Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.

Amb tot, la recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l'èxit del model, ha patit un estancament des del 2012. Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible. La qualitat de l'orgànica a Catalunya està al voltant del 12% d'impropis —materials presents en aquesta fracció i que no són compostables—, mentre que l'objectiu fixat per al 2020 és d'un màxim del 10%. La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, amb el 30,3% de materials que no s'haurien d'haver llançat al contenidor groc. Per contra, les del vidre, amb el 2% d'impropis, i del paper i cartró, amb el 6%, són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.

Nou comarques han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva

Nou comarques catalanes, dues més que el 2016, han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Han estat, començant per les de millors resultats, Osona, la Terra Alta, el Pallars Sobirà, el Moianès, la Segarra, el Montsià, el Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Urgell. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus, el 20% per sobre de la mitjana, i aconsegueix d'aquesta manera el nivell de recollida selectiva previst per al 2020.

Aquests nivells es donen, sobretot, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. És el cas de la recollida porta a porta (PaP), que fan 158 municipis catalans. Les previsions apunten que el 2019 en seran més de 200.

Menys residus cap als abocadors

El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta —la que no es recull de forma selectiva—, el 0,91% més que l'any anterior. El 28,1% ha anat directament a l'abocador, el 12,2% a incineració i el 59,7% s'ha destinat a tractaments mecànics i biològics abans de dur el rebuig al dipòsit o a valoritzar energèticament.

Pel que fa als residus i rebutjos que han anat a l'abocador, el 2017 han estat el 36,9%, mentre que el 2016 van ser el 39,3%. Des del 2014 aquesta quantitat s'ha anat reduint per efecte de l'increment del cànon. L'objectiu europeu del 2030 és que només el 10% dels residus vagin a abocador.

Les sostraccions, el 2% de la selectiva

A les deixalleries, continuen arribant molts residus «canibalitzats», és a dir, que se'ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen, sobretot alguns metalls com el coure. L'ARC calcula que el nivell de recollida selectiva bruta, quantificat en el 40%, pot ser una mica superior, i ha estudiat l'impacte de les sostraccions de materials als contenidors, en especial, de paper i cartró. Segons els càlculs, l'any passat es van sostraure unes 166.591 tones de paper i cartró. Si s'afegissin al còmput total de dades, la recollida selectiva arribaria, com a mínim, al 42%.

Nova llei de residus i recursos

El director de l'ARC ha demanat «màxima col·laboració ciutadana» per millorar els nivells de reciclatge i ha apuntat que volen que sigui recompensada amb sistemes de pagament més justos. «Un ciutadà que pugui pagar menys si recicla més canviarà segur els seus hàbits. Aquell descregut del reciclatge l'abraçarà fervorosament», ha afirmat Tost, que ha explicat que al setembre començaran els treballs d'elaboració de la nova llei de residus i recursos, que preveu incorporar instruments perquè els ajuntaments puguin per fer front a la gestió sostenible dels residus. Un dels reptes és «trencar l'anonimat» de les deixalles per poder introduir una taxa d'escombraries «justa», «individualitzada». Una taxa que ja apliquen, ha assenyalat el director de l'ARC, Miravet (Ribera d'Ebre), Rasquera (Ribera d'Ebre), Argentona (Maresme) i, des del gener d'aquest any, Vilablareix (Gironès) i Riudecanyes (Baix Camp), amb sistemes diferents, com cubells amb xip o bosses identificades.

El repte de les ciutats més grans

Tost ha assenyalat la importància de millorar els sistemes de recollida selectiva a les ciutats amb més població, i que, per tant, són les que generen més residus, per aconseguir els objectius europeus. Ha subratllat que un gruix important d'aquestes ciutats de més de 60.000 habitats s'han quedat «bloquejades» entre el 25 i el 30% de recollida selectiva, amb la principal excepció de Girona, amb el 49%. A Barcelona se situa en el 35,47%; a Lleida, en el 31,37% —amb un «salt important» respecte al 2016 després de millorar la recollida dels grans productors, ha destacat Tost—, i a Tarragona, en el 30,83%.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu