La feblesa dels ajuntaments del canvi amb els bous al carrer La feblesa dels ajuntaments del canvi amb els bous al carrer
Els bous al carrer formen part d'un bon nombre de programacions festives estivals al País Valencià. FOTO: Juan

En algunes localitats valencianes, els consistoris s'han desmarcat dels resultats contraris als bous al carrer obtinguts en consultes populars

La feblesa dels ajuntaments del canvi amb els bous al carrer

En algunes localitats valencianes, els consistoris s'han desmarcat dels resultats contraris als bous al carrer obtinguts en consultes populars

La feblesa dels ajuntaments del canvi amb els bous al carrer

Els bous al carrer formen part d'un bon nombre de programacions festives estivals al País Valencià. FOTO: Juan

  • HÈCTOR SERRA / Redacció València

  • | 31 de jul, 2018 - 11:11

Els bous al carrer entren en el seu mes més celebrat. Només l’agost de l’any passat, es van autoritzar 3.618 festeigs arreu del País Valencià, la majoria dels quals emmarcats en les festes majors dels municipis. Si atenem a les dades de la darrera Memòria de Bous al Carrer publicada per la Generalitat Valenciana, 6.199 festeigs van ser autoritzats entre els mesos de juny i setembre, la qual cosa vol dir que l’estiu va concentrar el 63,81% del total de festeigs taurins del 2017.

El mateix informe evidencia que, lluny d’haver-se acabat o d'haver disminuït amb els anomenats governs del canvi, aquests actes han augmentat; de fet s'observa una línia ascendent en l’històric de festeigs de tres anys ençà, una tendència que xoca frontalment amb les esperances dipositades pels col·lectius animalistes en els nous governs.

Convé recordar que el principi de la legislatura va estar marcat per tot un seguit d’iniciatives adoptades per diversos municipis que van generar esperança entre el moviment en pro dels drets dels animals. Mocions, consultes i iniciatives ciutadanes es van espargir pel territori valencià; ara bé, uns mesos després, el miratge va fer lloc a la realitat: els bous han tornat al carrer en alguns dels municipis que havien emprès l’ofensiva contra el maltractament animal.

Les consultes de la discòrdia
Tavernes de la Valldigna i Aldaia són dues de les localitats que il·lustren la banalització de les consultes populars. En tots dos casos, els consistoris van decidir lliurar a la ciutadania el debat al voltant dels bous al carrer. I, en tots dos casos, el rebuig als bous al carrer va ser l’opció més votada. Ha estat en va: tant Tavernes com Aldaia han acollit festeigs amb bous dins dels seus termes en el període posterior als «referèndums».

El cas de Tavernes és paradigmàtic. Abans del 2011, amb el PP al comandament, el municipi mantenia la tradició d'autoritzar la celebració de bous en una plaça portàtil amb algunes ajudes econòmiques discretes. A partir del nou curs polític, el govern de coalició encapçalat per Compromís va decidir sufragar i organitzar directament aquests actes, després que l’empresa privada que fins aleshores muntava la plaça portàtil en les festes adduïra pèrdues econòmiques. La Plataforma Carles Pinazo, formada per diferents entitats contra el maltractament animal, ha denunciat reiteradament l’actitud del consistori de la Valldigna.

Més sorprenent encara va ser l’aprovació en l’actual legislatura —en què Compromís gaudeix de la majoria absoluta— d’una moció per a declarar el poble «lliure de maltractament animal» i que es promoguera la consulta abans esmentada. Unes hores després de fer públics els resultats del «referèndum», en què 792 veïns van rebutjar les activitats taurines contra 719 que s’estimaven més mantindre-les, l’ajuntament va comunicar que es tornaria al model anterior al 2011, sense destinar-hi, això sí, ajudes econòmiques. De fet, l’ajuntament es defensa actualment de les crítiques amb l’argument que ja no hi aporta diners públics; tanmateix, tal com denuncien els animalistes, continua autoritzant les activitats taurines dins del seu terme municipal.

Aldaia, al seu torn, va convertir-se en el primer municipi a dir que no als bous en aquesta legislatura. El novembre del 2015 el 54,62% dels votants va mostrar-se en contra dels festeigs amb bovins, davant del 43% de vots favorables. La consulta, però, es va revelar ambigua des del primer moment. L’alcaldia, ocupada pel PSPV, s’ha desentès dels resultats obtinguts, ja que, si bé no s’han tornat a celebrar bous dins el nucli urbà, sí que s’han autoritzat bous al barri del Crist, una entitat metropolitana intermunicipal que Aldaia comparteix amb Quart de Poblet. Precisament, aquests dies el moviment animalista de l’Horta Sud emprèn noves accions per a denunciar aquest fet i ja s’han anunciat noves mocions i protestes. Hui mateix, algunes formacions d'esquerres, animats pels animalistes, presenten una nova moció a l'Ajuntament per a instar l'alcalde a fer valdre els resultats d'aquella consulta. La penya taurina ha fet una crida per a acudir-hi i protestar. 

«Tàctiques enganyoses»
«A principi de legislatura, aquest tema va tindre molta embranzida i tot aquest procés tenia molt bona intenció. Quan veuen l’abast que això té i l’aposta política que han de fer, reculen. Ha passat constantment», lamenta Jesús Frare, del col·lectiu Folgança - Iniciativa Animalista d’Algemesí. Frare considera que es fan servir «tàctiques enganyoses i tramposes» per a acabar desvirtuant les consultes populars promogudes pels ajuntaments. En el cas de Tavernes, tot i que la idea inicial era fer una consulta de si es volien bous o no, finalment la pregunta va acabar fent referència només a les subvencions. Pel que fa a Aldaia, el subterfugi ha estat la divisió administrativa del terme.

En altres ocasions, s’ha argüit que les consultes han gaudit d’una participació escassa. De fet, amb prou feines s’ha aconseguit que més del 15% del cens hi participe. Frare creu que l'interès relatiu que susciten les consultes desmunta la tesi taurina. «Els taurins sempre defensen que el bou forma part de la cultura del poble i que tot el poble vol bou. Allà on es fa consulta, el poble té un desinterès absolut en el bou», raona.

Les ambigüitats i les contradiccions no només es manifesten en l'àmbit de les festes amb bous. Frare també recorda que el mateix ajuntament de Tavernes o el de Picassent han permès l’arribada dels camions del Circ Quirós als seus municipis, que s’havien declarat «ciutats lliures de circs amb animals».

La «declaració favorable»
Malgrat les excuses i les lectures esbiaixades fetes per algunes alcaldies, el reglament de bous al carrer vigent al País Valencià és especialment clar a l’hora d’especificar la documentació necessària per a la celebració dels festeigs amb bous. L’organitzador o el promotor dels festeigs, tal com indica l’article 15 de la normativa, necessita una «declaració favorable» de l’ajuntament de la localitat, la qual cosa significa que els mateixos ajuntaments són, finalment, els que concedeixen l’autorització de la celebració de les activitats taurines dins els seus municipis. «Els consistoris tenen una eina a l'abast per a impedir que es facen bous: negar-se a signar les declaracions favorables; així, l’organitzador no té la documentació necessària», explica Frare.

La concessió de la «declaració favorable» és, en darrer terme, un vistiplau als bous al carrer que, en alguns casos, desmunta totes les iniciatives dels ajuntaments que s’han mostrat contraris a aquests actes. Ha passat recentment a Paiporta, a l’Horta Sud. L’ajuntament s’havia mantingut ferm contra els bous al carrer amb la retirada total de subvencions, però tot just el mes passat es van permetre actes, en un dels quals un retallador va perdre la vida quan intentava ajudar un altre home davant d'un bou.

«Ens pensàvem que unes persones que són progressistes són progressistes en tot», diu Rosa Tormo, portaveu de la Plataforma Carles Pinazo. La decepció que expressa Tormo és general entre el moviment animalista. «Tenen molta més por de les conseqüències electorals que els taurins poden generar que compromís animalista», diu Frare. I Tormo rebla: «En alguns llocs, s’han recuperat fins i tot actes que impliquen el maltractament animal».

En la banda contrària, hi ha els pocs municipis que han fet de les declaracions favorables l'instrument per a demostrar el rebuig a les festes amb participació de bous. A Godella, a l’Horta Nord, dues sentències recents han donat la raó al consistori i han avalat l’acord plenari de no donar conformitat a la celebració de festes taurines en el municipi. L'acord va ser el fruit d'una iniciativa ciutadana popular que va recollir vora de dos milers de signatures dels veïns el 2016. Els recursos havien estat presentats per una penya taurina i el grup municipal de Ciutadans.
 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu