Una associació de jutgesses denuncia que la sentència també condemna els fills de Juana Rivas Una associació de jutgesses denuncia que la sentència també condemna els fills de Juana Rivas
EFE

A parer del col·lectiu, la sentència és producte d'ignorar l'«obligació» d'integrar la perspectiva de gènere en l'aplicació del dret

Una associació de jutgesses denuncia que la sentència també condemna els fills de Juana Rivas

A parer del col·lectiu, la sentència és producte d'ignorar l'«obligació» d'integrar la perspectiva de gènere en l'aplicació del dret

Una associació de jutgesses denuncia que la sentència també condemna els fills de Juana Rivas

EFE

  • Redacció

  • | 28 de jul, 2018 - 09:19

L'Associació de Dones Jutgessess d'Espanya (AMJE) ha denunciat que la sentència a Juana Rivas condemna tant l'acusada com els seus dos fills, que perden el vincle amb la seua mare tot i que "«tots» els informes d'especialistes «confirmen una relació positiva i vinculant entre els menors i la seua progenitora».

En un comunicat difós ahir a la nit, les jutgesses s'han pronunciat així després que el jutjat penal 1 de Granada haja condemnat Rivas a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors i a sis anys d'inhabilitació per exercir la pàtria potestat dels seus dos fills, així com a indemnitzar el pare, Francesco Arcuri, amb 30.000 euros i al pagament de les costes, incloses les de l'acusació.

A parer del col·lectiu, la sentència és producte d'ignorar l'«obligació» d'integrar la perspectiva de gènere en l'aplicació del dret, de manera que es puga interpretar la norma salvaguardant els drets humans. AMJE considera que la «persistència d'estereotips» sobre els maltractadors i les víctimes en la tasca judicial porten a valoracions de les proves i interpretacions de la norma que corren el risc de «consagrar una manifesta injustícia».

I recorda que recents pronunciaments judicials, com la sentència de la sala segona del Tribunal Suprem de 13 de juny de 2018, integren el «mandat» d'aplicar la perspectiva de gènere i atendre les «particulars circumstàncies que poden donar-se enfront de qui denuncia ser víctima de violència masclista».

L'associació recorda que el 2014 el Comitè CEDAW de Nacions Unides va recomanar a Espanya en un dictamen arran de l'assassinat de la filla d'Angela González que es prengueren «mesures adequades i efectives perquè els antecedents de violència domèstica siguen tinguts en compte en el moment d'estipular els drets de custòdia i visita relatives als fills, i perquè l'exercici dels drets de visita o custòdia no pose en perill la seguretat de les víctimes de la violència, inclosos els fills».

Aquest dictamen, prossegueix l'associació, s'ha vist «parcialment» complert en la recent sentència del Suprem que va reconèixer el dret de la filla de González a ser indemnitzada «per la ineficaç protecció que li van donar a ella i a la seua filla les institucions i els òrgans judicials espanyols».

Finalment, AMJE insisteix que no se seguisquen «ignorant» aquests mandats legals i jurisprudencials per a «deixar de ser hereus i hereves d'una justícia patriarcal que la societat no tolera i la comunitat internacional condemna» i mantenir la confiança de la ciutadania en les seues institucions. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu