Organitzacions ecologistes vigilaran fondejos il·legals sobre la posidòniaOrganitzacions ecologistes vigilaran fondejos il·legals sobre la posidònia
El fondeig amenaça la posidònia (SALVEM PORTOCOLOM)

Des d'Eivissa, reivindiquen estendre la protecció de posidònia a altres indrets del Mediterrani

Organitzacions ecologistes vigilaran fondejos il·legals sobre la posidònia

Des d'Eivissa, reivindiquen estendre la protecció de posidònia a altres indrets del Mediterrani

Organitzacions ecologistes vigilaran fondejos il·legals sobre la posidònia

El fondeig amenaça la posidònia (SALVEM PORTOCOLOM)

  • Redacció

  • | 28 de jul, 2018 - 15:57

Les organitzacions ecologistes Greenpeace, GEN-GOB, Oceana i Terraferida s'han reunit aquest cap de setmana a Eivissa per impulsar el primer «mostreig social» amb l'objectiu de denunciar les amenaces de les praderies de posidònia de les Pitiüses.

La campanya per a la preservació de la posidònia oceànica a Eivissa i Formentera ha arrencat avui amb 50 denúncies de fondejos sobre praderies d'aquesta planta marina. Així ho ha anunciat avui Pilar Marcos, portaveu de Greenpeace, en la roda de premsa celebrada a bord del vaixell «Esperança».

Durant 48 hores, els ecologistes vigilaran i denunciaran totes aquelles embarcacions que fondegin de manera il·legal sobre el «tresor marí» que és la posidònia.

En aquesta primera campanya, se li sumen també els «guardians de la posidònia», voluntaris de les Pitiüses que any rere any denuncien aquests fets, així com Creu Roja, el Centre de Recuperació d'Espècies Marines o empreses de turisme sostenible.

Marcos ha assegurat que les conseqüències sobre l'ecosistema «no són gratuïtes» i ha assenyalat que la «turisficació» o les zones «hiperdesenvolupades» impliquen que els emissaris se saturin, «que tres de cada quatre vaixells de turisme xàrter a Eivissa siguin il·legals i que a Balears s'acumuli el 60% del turisme nàutic de tot l'Estat».

Per Marcos és necessari estendre l'onada de protecció iniciada a les Pitiüses a altres zones de la Mediterrània, «on només el 6% de la posidònia està protegida».

Per la seva banda, Marta Carreras, científica marina d'Oceana, ha fet referència a estudis en què es destaca que des dels anys 50 s'ha perdut entre un 13% i un 38% de les praderies de posidònia de tota la Mediterrània i les que s'han quedat, «han perdut un 50% o més de la seva densitat».

Carreras, a més, ha assenyalat que als impactes locals (pesca d'arrossegament, construccions a la costa o abocaments d'aigües fecals) sobre la posidònia se li suma ara el canvi climàtic. «Amb el canvi climàtic hi ha estudis que indiquen que l'any 2050 es podria haver perdut un 75% de cobertura de posidònia, fins i tot arribar a desaparèixer al 2100», ha apuntat.

El decret de protecció en vigor des d'avui a tot l'entorn marí de les Balears preveu sancions per danys a la posidònia que poden arribar als 2 milions d'euros.

L'espècie és la vegetació marina més estesa en fons litorals de les Balears, que es localitza entre els 0 i 35 metres de profunditat i que arriba fins a 43 metres al Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.

El decret prohibeix la pesca d'arrossegament, les extraccions d'àrids, l'abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat a les zones on hi ha praderies de posidònia.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu