La Comissió de la Dignitat urgeix el govern espanyol a retornar els fons requisats pel franquismeLa Comissió de la Dignitat urgeix el govern espanyol a retornar els fons requisats pel franquisme
El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, mostra la carta enviada avui al ministre Guirao (Pau Cortina/ACN)

La Comissió de la Dignitat urgeix el govern espanyol a retornar els fons requisats pel franquisme

La Comissió de la Dignitat urgeix el govern espanyol a retornar els fons requisats pel franquisme

El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, mostra la carta enviada avui al ministre Guirao (Pau Cortina/ACN)

  • Redacció Barcelona

  • | 26 de jul, 2018 - 15:34

La Comissió de la Dignitat ha adreçat una carta al nou ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Guirao, en què l’insta a desbloquejar el retorn a Catalunya de documentació requisada pel franquisme. La missiva fa referència principalment a 23.000 folis de documentació privada i d’entitats catalanes la transferència dels quals es va acordar l'any 2016 tot i que després va ser recorreguda pel govern del PP als tribunals. El president de la Comissió, Josep Cruanyes, va apel·lar a la sensibilitat del nou executiu estatal en matèria de memòria històrica perquè retiri aquest recurs i «compleixi amb el deure de lliurament». A més, l’entitat reclama també el retorn -no acordat- de documentació de la Generalitat (10.000 folis) així com de 41 ajuntaments catalans.


Coincidint amb l’arribada del PSOE a la Moncloa, la Comissió de la Dignitat torna a posar sobre la taula la reclamació dels darrers lligalls de documentació requisada pel franquisme que encara estan pendents de ser transferits a Catalunya. En la carta adreçada al ministre Guirao, i apel·lant «a la voluntat decidida de treballar per la memòria històrica» del seu govern, l’entitat exigeix que l’executiu retiri el recurs amb què els seus predecessors van bloquejar un acord de la Comissió Mixta Estat-Generalitat que permetia completar el retorn dels fons requisats, si més no d’aquella documentació de particulars i entitats privades.

Si el govern de l’Estat atengués la reclamació i retirés el recurs, podria tancar-se un procés de restitució començat l’any 2005 amb l’aprovació de la llei estatal de Reparació, que reconeix el dret de les víctimes del franquisme a recuperar els patrimonis documentals requisats.
 

Arxius de la Generalitat i 41 ajuntaments

No obstant això, encara hi ha un altre front obert que fa referència als arxius i documentació diversa de la Generalitat, així com de 41 ajuntaments catalans. A diferència de l’altra, en aquest punt no hi ha hagut acord entre les parts pel seu retorn. Amb tot, la Comissió de la Dignitat segueix insistint en la seva devolució.

Es tracta, d’una banda, de l’arxiu d’ordre públic dels anys 1937-1939, «que el ministeri del PP es va negar a retornar». Segons l’entitat, la negativa es basa en l’argument «absurd» que en aquell període la Generalitat va cedir les competències d’ordre públic al govern de la República espanyola. «Interpretar que la documentació és de l’Estat seria com dir que l’arxiu actual de la policia catalana també ho és, en aplicació del 155», ha comparat Cruanyes.

A més de la documentació d’ordre públic, la Comissió reclama també la recuperació de fonts d’altres departaments de la Generalitat i les seves institucions, com el departament de Defensa, el Consell de Sanitat de guerra, la Junta electoral i el Tribunal Popular de Barcelona. En total, uns 10.000 folis que encara es conserven a l’Arxiu de Salamanca. A més, la missiva també reclama la documentació descoberta recentment a l’Arxiu Militar d’Àvila procedent de diversos departaments de la Generalitat Republicana.

Finalment, la Comissió exigeix la documentació dels arxius de 41 ajuntaments catalans, «que han de ser restituïts com va fer el ministeri amb els documents que es van localitzar a l’arxiu del Govern Civil de Barcelona el 2010».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu