Llum verda a la primera llei balear de suport a les famílies que reconeix les monoparentals com a nombrosesLlum verda a la primera llei balear de suport a les famílies que reconeix les monoparentals com a nombroses
La consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, responsable de la llei de suport a les famílies. Foto: Martí Gelabert

La nova llei fixa prioritats en l'ajuda a les famílies amb més vulnerabilitat econòmica, les que tenen persones en situació de dependència i les que es troben en risc social

Llum verda a la primera llei balear de suport a les famílies que reconeix les monoparentals com a nombroses

La nova llei fixa prioritats en l'ajuda a les famílies amb més vulnerabilitat econòmica, les que tenen persones en situació de dependència i les que es troben en risc social

Llum verda a la primera llei balear de suport a les famílies que reconeix les monoparentals com a nombroses

La consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, responsable de la llei de suport a les famílies. Foto: Martí Gelabert

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 24 de jul, 2018 - 18:49

9.800 famílies monoparentals -amb un adult i dos o més menors- seran considerades com a famílies nombroses i gaudiran dels mateixos drets i tracte administratiu que les 22.000 famílies nombroses ja registrades a les Balears. És la principal novetat de la llei de suport a les famílies aprovada aquesta dimarts en el ple del Parlament balear i que ha superat la tramitació parlamentària sense debat a la totalitat en el Ple.

Es tracta de la tercera llei impulsada per la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació que es debat a la cambra autonòmica sense cap esmena a la totalitat per part dels grups parlamentaris.

Famílies prioritàries

La nova normativa defineix així mateix com a prioritàries les famílies en risc social, com és el cas d'aquelles en què hi ha membres menors d'edat que han estat objecte de delaració de risc per part de l'adminitració competent en matèria de protecció de menors o en què es produeixi un retorn posterior a mesures administratives de protecció o bé mesures de justícia juvenil; així com aquelles en què a dona amb fills a càrrec ha patit violència masclista. 

La llei també entén com a famílies prioritàries aquelles en què hi ha persones en situació de dependència o amb diversitat funcional; aquelles que estan en situació de vulnerabilitat econòmica, com és el cas dels beneficiaris de la renda social garantida o la renda mínima d’inserció o subsidi d’atur; i, finalment, les famílies nombroses i les monoparentals amb més d’un fill al seu càrrec.

Reconeixement de la «maternitat lliure i decidida»

La nova regulació reconeix així mateix el dret a la «maternitat lliurement elegida», per la qual cosa se’ls ha de facilitar la informació i l’assistència necessària de caràcter mèdic, econòmic, psicològic, d’integració social o familiar, legal o administratiu que puguin menester com a conseqüència de l’embaràs o la maternitat.

Així també, la llei fixa com a prioritària l'atenció a les dones embarassades que es trobin en situació de vulnerabilitat per motius
d’edat, cultura, salut, situació socioeconòmica o qualsevol altra circumstància personal o social.

Prestacions, serveis i mesures

La llei recull, ordena i crea prestacions socials que han d'anar destinades a aquestes famílies segons un únic marc normatiu. Entre aquestes es troben les mesures fiscals, per les quals el Govern haurà de reflectir els beneficis fiscals per a aquestes famílies en la llei de pressupostos en els imposts sobre la renda de les persones físiques, sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions, especialment per a les famílies definides com a prioritàries.

Els beneficis fiscals tenen com a objectius prioritaris l’accés a l’habitatge habitual, la protecció i el foment de la natalitat, la conciliació de la vida familiar i laboral i el foment de la formació, així com la creació i el manteniment d’empreses familiars, entre d’altres.

Així mateix, el text també ordena l'establiment de mesures en l'àmbit social tals com l'obligatorietat legal de l'atenció primària gratuïta per a les famílies necessitades, així com ajudes per emergències o ajuts per adopcions i parts múltiples, entre d'altres.

El Govern autonòmic tendrà l'obligació de disposar d'una ajuda econòmica per a menors víctimes de violència masclista

El Govern tendrà a més l'bligació de disposar d'un fons econòmic per a l'adaptació de l'habitatge per a persones amb diversitat funcional o dependència i un altre ajut per a menors víctimes de violència masclista, a qui l'executiu autonòmic haurà de garantir ajudes econòmiques per als menors que, com a conseqüència de la violència masclista, hagin quedat orfes de mare o bé la mare dels quals tengui una valoració superior al 50 % de discapacitat. Aquest ajut es mantindrà, com a mínim, fins als 21 anys.

Sense definició del concepte de «família»

Allò que no inclou la nova llei és la definició de la família, una tasca a la qual la consellera de Serveis Socials i Cooperació -responsable del text-, Fina Santiago ja va assegurar, durant la roda de premsa posterior al consell de govern de presentació de l'avantprojecte de llei del passat mes de març, que «no s'hi atreviria a causa de la seva enorme diversitat i del seu concepte subjectiu», pel que allò important per a la llei, és «la relació que hi ha entre els seus membres».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu