TSJ anul·la dos articles més del decret d'ús del valencià del ConsellTSJ anul·la dos articles més del decret d'ús del valencià del Consell
Seu del Tribunal valencià Superior de Justícia FOTO: Pere López

La sentència arriba dos dies després d'una altra que en deroga onze més de la mateixa norma

TSJ anul·la dos articles més del decret d'ús del valencià del Consell

La sentència arriba dos dies després d'una altra que en deroga onze més de la mateixa norma

TSJ anul·la dos articles més del decret d'ús del valencià del Consell

Seu del Tribunal valencià Superior de Justícia FOTO: Pere López

  • EFE

  • | 20 de jul, 2018 - 17:29

 El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha declarat la nul·litat, per ser contraris a dret, d'altres dos articles del Decret 61/2017 de la Generalitat que regula l'ús del castellà i del valencià a l'Administració pública autonòmica, el que considera el valencià «llengua destacada» sobre el castellà (article 4) i el que regula la redacció de les escriptures notarials (22).

La Sala del Contenciós Administratiu de l'Alt Tribunal valencià ha estimat parcialment tres recursos interposats per l'Advocacia de l'Estat, el sindicat CSIF i l'Associació per a la Defensa del Castellà i ha ratificat la nul·litat d'altres onze articles acordada en una primera sentència, ha informat el TSJ.

En les tres sentències, notificades aquest divendres a les parts, els magistrats de la Secció Quarta anul·len l'article 4 del decret, que atribueix al valencià la condició de «llengua destacada», terme que s'utilitza en lloc de «llengua preferent» per ser aquest inconstitucional com ja va dictar el Tribunal Constitucional en pronunciar-se sobre l'Estatut de Catalunya.

«El tracte que es dóna al valencià incorre precisament en l'excés prohibit pel Tribunal Constitucional en la sentència 31/2010, de 28 de juny i en d'altres que l'han seguit. El reglamentador té cura d'ometre el terme preferent, que sap inconstitucional i el substitueix per l'adjectiu 'destacada', però amb pràcticament el mateix resultat», assenyalen els magistrats.

Afegeixen que l'objectiu és «esquivar la declaració d'inconstitucionalitat de la preferència, però es fa, segons el parer d'aquesta Sala només de forma aparent. Cal notar, a més, que aquest article 4, en predicar del valencià la qualificació de llengua destacada (sense acotació territorial en el més mínim de termes municipals amb predomini d'una llengua o l'altra) passa per sobre també la singularitat del bilingüisme» al País Valencià. El Tribunal considera que les administracions no haurien de primar una llengua oficial per sobre de l'altra, un fet que el mateix TSJCV incumpleix de forma reiterada.

La Sala, però, rebutja anul·lar l'article 13 que estableix que els impresos i formularis han de redactar-se de forma bilingüe, havent de figurar el valencià «en primer lloc i de forma destacada» perquè tal extrem és mesura proporcionada i conseqüent amb l'article 6.5 l'Estatut d'Autonomia.

El Tribunal també posa objeccions i anul·la l'article 22, que establia que les escriptures que atorgue la Generalitat s'haurien de fer necessàriament en valencià.

«L'article 22 no és que ometa preveure l'obligació legal de traducció al castellà dels documents que hagen de tenir efecte fora del territori de la Comunitat autònoma, el que fa és disposar l'excepció a la regla d'usar únicament el valencià: que es redacten també en castellà si ho sol·licita l'altra part, el que suposa desconéixer el mandat legal recollit en el nombre 2 de l'article 13» de la Llei d'Usos i Ensenyament del Valencià.

La Sala desestima la pretensió del sindicat, que demanava la nul·litat íntegra del Decret per no haver-se negociat amb les centrals sindicals, malgrat que afecta les condicions de treball dels empleats públics i destaca que la tramitació va ser respectuosa amb la llei i, en contra del que sosté el CSIF, considera que tal negociació no és requisit legal previ a la seua aprovació.

El TSJCV no s'havia pronunciat sobre cap d'aquests preceptes en la primera sentència sobre el decret 61/2017, notificada el dimecres, perquè la legalitat dels mateixos no havia estat qüestionada pels demandants, dos diputats autonòmics del Partit Popular, i només es pronuncien sobre els preceptes impugnats i sobre les normes que, segons els recurrents, aquests preceptes podrien vulnerar.

En aquesta primera resolució, va declarar nuls 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com notificacions en tràmits administratius, retolació d'edificis i dependències públiques, comunicació entre els empleats públics i d'aquests amb ciutadans, publicacions i publicitat institucional i contractes amb proveïdors, així com en retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interés públic que depenen d'entitats locals.

En les sentències notificades aquest divendres la Sala del Contenciós Administratiu reprodueix, en essència, els arguments utilitzats en la primera resolució, i els magistrats recorden a més, que el Decret anul·lat ara parcialment ja va ser qüestionat pel Consell Jurídic Consultiu, l'informe, previ a la seua aprovació, contenia «observacions de caràcter essencial».

En l'anterior sentència el TSJCV prohibia, entre d'altres, la comunicació institucional en valencià amb les administracions catalana i balear.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu