La Plataforma per la Llengua denuncia l’aprovació d’una trentena de normes discriminatòries amb el catalàLa Plataforma per la Llengua denuncia l’aprovació d’una trentena de normes discriminatòries amb el català

Acusa a l’estat espanyol de tenir «una concepció supremacista de la diversitat lingüística i cultural»

La Plataforma per la Llengua denuncia l’aprovació d’una trentena de normes discriminatòries amb el català

Acusa a l’estat espanyol de tenir «una concepció supremacista de la diversitat lingüística i cultural»

La Plataforma per la Llengua denuncia l’aprovació d’una trentena de normes discriminatòries amb el català

  • Redacció Barcelona

  • | 20 de jul, 2018 - 17:01

La Plataforma per la Llengua ha fet public un estudi on denuncia que durant els mesos d'abril, maig i juny les institucions espanyoles i comunitàries, així com l'ONU, han aprovat fins a 30 regulacions lingüísticament discriminatòries. Segons les dades de la plataforma els primers tres mesos de l'any n'havien aprovat 36. De les 30 noves normatives discriminatòries, 14 provenen de les institucions estatals, 13 de les europees i 3 de les Nacions Unides.

L’entitat recorda que «tota la normativa que imposa exclusivament el castellà és responsabilitat última del govern i el parlament espanyols, ja que la normativa internacional que perjudica el català ho fa perquè Espanya en veta l'oficialitat». Per la plataforma «les institucions espanyoles demostren diàriament que s'identifiquen exclusivament amb una sola de les comunitats lingüístiques de l'Estat» i considera que es tracta d'una actitud «intolerable» que denota «una concepció supremacista de la diversitat lingüística i cultural, per la qual un grup determinat gaudeix de més drets que la resta».

L’estudi de la plataforma detalla algunes de les novetats més destacables, que tracten «aspectes molt variats tant de l'espai públic com del privat, amb efectes molt diversos sobre la vida de les persones»:

  • Una resolució de la presidència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que estableix que els candidats a beneficiar-se d'unes beques de formació i perfeccionament professional hauran de tenir «dominio del idioma español» i hauran d'acreditar-lo si no tenen la ciutadania espanyola i la seva llengua materna no és el castellà. També hauran de tenir coneixements d'anglès i es valorarà que en tinguin de francès i alemany. En cap cas s'esmenta que hagin de saber català, i tampoc no es valorarà.
  • El reial decret de reestructuració dels ministeris aprovat arran de la presa de possessió de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol remarca per enèsima vegada que el Ministeri de Cultura i Esport té l'obligació de promoure i difondre «la cultura en espanyol». No es diu res de la cultura en català.
  • Un nou reglament de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa que regula els sistemes de retenció dels ocupants dels vehicles preveu diferents exigències documentals a favor de les «llengües dels països». Per exemple, els cinturons de seguretat aniran acompanyats d'instruccions d'instal·lació i ús en «la lengua o lenguas del país en el que vaya a comercializarse». També diu, pel que fa als sistemes de retenció infantil, que el fabricant del vehicle haurà d'incloure un manual d'instruccions que faciliti la informació amb pictogrames «en la lengua nacional o, al menos, en una de las lenguas nacionales del país en que se comercialice el vehiculo» i aquests manuals d'instruccions hauran de contenir una determinada advertència sobre la protecció infantil, les cadiretes per a infants i els sistemes d'airbag en «todos los idiomas oficiales del país o países donde cabría razonablemente esperar que fuera a matricularse el vehículo (por ejemplo, dentro del territorio de la Unión Europea, en Japón, en la Federación de Rusia, en Nueva Zelanda, etc.)». Hi ha una altra exigència que no és clara que imposi el castellà de manera exclusiva, però que l'Estat espanyol interpretarà en aquest sentit: els vehicles tindran un avís sonor continu i intermitent o, alternativament, un missatge vocal continu; el fabricant del vehicle ha d'assegurar-se que aquest missatge vocal pugui utilitzar «les llengües del mercat en què es pretengui utilitzar el vehicle».
  • Un conveni de cooperació entre Espanya i el Brasil estableix que les autoritats en matèria de seguretat social dels dos estats es podran comunicar entre ells directament tant en portuguès com en castellà. D'aquesta manera, l'Estat espanyol torna a identificar-se exclusivament amb la llengua castellana i es nega a operar igualment en català i acceptar l'ús del català i a protegir-lo per igual.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu