Salvem la Cala d'Aiguafreda assegura que el pla d'urbanització és «il·legal» i reclama que es tiri enrereSalvem la Cala d'Aiguafreda assegura que el pla d'urbanització és «il·legal» i reclama que es tiri enrere

La plataforma presenta una bateria d'al·legacions contra l'aprovació inicial recolzades per més d'un miler de signatures

Salvem la Cala d'Aiguafreda assegura que el pla d'urbanització és «il·legal» i reclama que es tiri enrere

La plataforma presenta una bateria d'al·legacions contra l'aprovació inicial recolzades per més d'un miler de signatures

Salvem la Cala d'Aiguafreda assegura que el pla d'urbanització és «il·legal» i reclama que es tiri enrere

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 19 de jul, 2018 - 15:30

La plataforma Salvem la Cala d'Aiguafreda assegura que el pla per urbanitzar l'espai és «manifestament il·legal» i reclama a l'Ajuntament de Begur (Baix Empordà) que el tiri enrere. L'entitat subratlla que el pla, que permetrà construir més de 260 habitatges i tres hotels en aquest paratge, s'ha aprovat inicialment sense cap mena d'estudi d'impacte ambiental. El seu advocat, Eduard de Ribot, ha desgranat tot un rosari d'irregularitats –fins a quinze- i ha demanat a l'Ajuntament que tiri enrere el pla. Salvem la Cala d'Aiguafreda sosté que no és de rebut afirmar que la urbanització d'aquestes 70 hectàrees ja estava prevista des del 1975. «Allò que es fa és arrossegar inèrcies i tirar endavant un model clarament agressiu amb el territori», sosté de Ribot. La plataforma ja ha presentat tota una bateria d'al·legacions contra l'aprovació inicial, recolzades per més d'un miler de signatures, i reclama a l'Ajuntament que mogui fitxa. Si no ho fa, l'entitat ja avança que arribarà fins on calgui; fins i tot, als tribunals.

Oposició frontal al pla urbanístic que afecta 70 hectàrees que envolten la cala d'Aiguafreda. La plataforma ciutadana i els ecologistes, que s'han ajuntat per impedir que «s'especuli» amb un dels «últims trams relativament verges de la costa de Begur» han reclamat a l'Ajuntament que desclassifiqui tot aquest àmbit.

El ple del consistori va aprovar inicialment una modificació puntual del pla general, que va tirar endavant per unanimitat, i que preveu estendre els serveis (llum, aigua, clavegueram) en aquest àmbit. Ho va fer emparant-se en què, des del 1975, es preveia desenvolupar tota aquesta zona. Actualment, els habitatges que esquitxen la muntanya suposen un 20% de tot allò que s'hi preveia construir.

Salvem la Cala d'Aiguafreda ja ha presentat al·legacions a la modificació del pla general. I les ha acompanyades amb més d'un miler de signatures que s'oposen a què el projecte tiri endavant. L'entitat sosté que el pla és «manifestament il·legal» i suposarà «un nou atemptat paisatgístic a la Costa Brava».

L'advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, subratlla que l'Ajuntament no ha fet res més que «seguir les inèrcies» que s'han arrossegat des de quatre dècades i ha tirat endavant un pla «extremadament agressiu» i que recorda «l'urbanisme salvatge» dels anys 70. A més, De Ribot també qüestiona que sigui l'Ajuntament, precisament, qui impulsi l'estesa dels serveis a la zona (una fórmula que es coneix com a cooperació).

Rosari d'irregularitats

Per a Salvem la Cala d'Aiguafreda, el pla té un rosari de «gravíssimes irregularitats». En concret, fins a una quinzena. Les més manifestes, a parer de l'advocat, són que s'ha aprovat inicialment sense fer-se cap mena d'estudi d'avaluació d'impacte ambiental. «Estem parlant de 70 hectàrees, amb zones de fort pendent, on s'hi preveuen construir més de 260 habitatges i fins a tres hotels», concreta Eduard de Ribot.

A més, la plataforma també critica que tampoc s'ha avaluat l'impacte sobre la mobilitat que tindran totes aquestes construccions (que, en conjunt, poden arribar a sumar fins a 1.000 veïns). «Com es pot planificar tot això sense estudiar-ne l'impacte?», s'ha preguntat l'advocat. «Estem parlant que serà crític, perquè preveu un sostre total de 145.564 metres quadrats i tan sols això ja ha de ser motiu perquè l'Ajuntament tiri enrere el pla i desclassifiqui tot l'àmbit», hi ha afegit.

En paral·lel, la plataforma també denuncia que el pla no té en compte que els aqüífers de la zona ja estan «sobreexplotats» i que la zona es troba a tocar d'espais protegits (com el de les Muntanyes de Begur o Xarxa Natura 2000). «El pla vulnera el principi més elemental d'un desenvolupament urbà sostenible, perquè el que fa és agrupar els blocs d'habitatges, però no en redueix el número, i això genera un major impacte», ha continuat De Ribot.

Per tot plegat, la plataforma opositora reclama a l'Ajuntament de Begur que tiri enrere la tramitació i desclassifiqui tot aquest àmbit. A parer de l'advocat, no és de rebut que el consistori digui que haurà d'indemnitzar els promotors si això passa, perquè «els propietaris no s'han guanyat el dret a construir» (ja que des del 1975 no han fet cap actuació urbanística al paratge).

En espera del Síndic

De moment, l'Ajuntament no ha reaccionat a la petició de la plataforma. L'alcalde, Joan Loureiro, prefereix fer-ho després de reunir-se amb el Síndic de Greuges (que ha obert una investigació arran del cas). La trobada tindrà lloc dilluns de la setmana vinent. 

La plataforma Salvem la Cala d'Aiguafreda ha penjat vídeos a les xarxes denunciant el pla urbanístic i ha obert un canal de micromecenatge, des d'on es poden fer donatius que serviran per afrontar les despeses que tinguin. I és que, com ja ha anunciat l'advocat Eduard de Ribot, si l'Ajuntament no mou fitxa, arribaran fins allà on calgui per frenar el pla; fins i tot als tribunals, presentant un contenciós.

La plataforma ha rebut també el suport de diverses entitats ecologistes. Entre aquestes, els Naturalistes de Girona. El seu portaveu, Sergi Nuss, ha criticat que el pla que afecta la cala d'Aiguafreda és «clarament obsolet» i que, un cop sembla que s'ha superat la crisi, el cas de Begur és un clar exemple «que el totxo torna a ser el protagonista al territori». 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu