Les regnes de RTVE, en mans de la icònica Rosa María Mateo Les regnes de RTVE, en mans de la icònica Rosa María Mateo
Rosa María Mateo. Foto EFE.

De comptar amb el suport del Congrés, Mateo ostentarà les funcions del Consell i de la presidència de RTVE

Les regnes de RTVE, en mans de la icònica Rosa María Mateo

De comptar amb el suport del Congrés, Mateo ostentarà les funcions del Consell i de la presidència de RTVE

Les regnes de RTVE, en mans de la icònica Rosa María Mateo

Rosa María Mateo. Foto EFE.

  • EFE/ Redacció València

  • | 19 de jul, 2018 - 17:16

Un dels rostres més coneguts de la televisió pública espanyola i icona de la transició política i informativa que va experimentar Espanya, Rosa María Mateo, prendrà les regnes de RTVE després de ser proposada pel Govern per a ser l'administradora única provisional de la corporació.

Quasi 52 anys després d'aprovar les oposicions per a formar part de TVE, la periodista torna a la corporació en la qual va treballar quasi tres dècades i en la qual es va convertir en una de les presentadores més icòniques d'Espanya.

L'Executiu de Pedro Sánchez ha fet pública avui la candidatura de Mateo (Burgos, 1942) per a portar les regnes de la radiotelevisió pública en solitud després que el Congrés no aconseguira completar amb èxit la designació d'un Consell d'Administració temporal.

De comptar amb el suport del Congrés (dos terços en primera votació o de majoria absoluta i el respatler de la meitat dels grups parlamentaris en una segona volta), Mateo ostentarà les funcions del Consell i de la presidència de RTVE i s'encarregarà de la seua administració i representació fins que es produïsquen els nomenaments dels consellers mitjançant concurs públic.

Mateo tornaria així a l'empresa en la qual va desenvolupar gran part de la seua carrera professional i en la qual va exercir molt diverses tasques, tant en RNE com en TVE, encara que va aconseguir la seua major notorietat com a conductora d'Informe Semanal i de diferents edicions dels informatius televisius i es va convertir en un dels rostres periodístics de la Transició.

La informadora, llicenciada en Dret i en Periodisme, va començar la seua marxa professional en RNE en 1963 i tres anys més tard va ingressar en la recentment creada segona cadena de TVE després d'aprovar una oposició per a ser presentadora de continuïtat.

Mateo va estar vinculada a RTVE fins a 1993, quan va fitxar per Antena 3. Al llarg d'aqueixes tres dècades va presentar diversos programes i es va guanyar el sobrenom de "musa de la Transició" en llegir el manifest dels partits en la manifestació contra el colp d'estat del 23F.

El seu rostre i la seua veu estan indissociablement units a Informe Semanal, que va conduir des de la seua estrena en 1974 fins a 1980 i també en 1983, i als serveis informatius de TVE (va ser sotsdirectora dels noticiaris del cap de setmana en 1983, un càrrec que va deixar un any després per diferència de criteris amb l'adreça).

Afeccionada al cinema, la seua contribució a la primera cadena va ser al començament dels 70 en el magazín de sobretaula Bona vesprada, en el qual presentava la secció cinematogràfica.

La seua passió pel seté art la va portar a cursar estudis en l'Escola Oficial de Cinematografia i a participar, en 1972, amb un xicotet paper en la pel·lícula Carta d'amor d'un assassí, cinta que no va arribar a estrenar-se.

Alguns dels programes que va presentar en la televisió pública van ser Fila 7, dedicat al món de l'espectacle, i l'informatiu Crònica 3.

En 1989 va tornar a RNE, on durant uns mesos va dirigir i va presentar Moderns Populars.

Després de tres dècades de vinculació amb la corporació pública, Mateo va fitxar per Antena 3, on va presentar les notícies del cap de setmana i l'informatiu de la nit.

En 2003 va ser acomiadada com a conseqüència d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Des de llavors, les seues aparicions en públic s'han reduït a la presentació d'actes, gal·les i lliurament de premis d'institucions o lectura de manifestos.

La seua labor professional ha sigut distingida amb nombrosos premis, entre ells: "Antena d'Or" (1972 i 2003) i "Ondas" (1974). El juny de 2008 l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió li va concedir el Premi Tota Una Vida i el març de 2017, el Premi Talent Extraordinari.

A més, el desembre de 2009 l'Executiu li va concedir la medalla d'or al Mèrit en el Treball.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu