Ni una coma en valencià al Tribunal Superior de Justícia valenciàNi una coma en valencià al Tribunal Superior de Justícia valencià
Imatge de la versió suposadament en català del TSJCV

En una sentència de dimecres, el tribunal recorda que les institucions han de «preservar l’equilibri entre les dues llengües oficials»

Ni una coma en valencià al Tribunal Superior de Justícia valencià

En una sentència de dimecres, el tribunal recorda que les institucions han de «preservar l’equilibri entre les dues llengües oficials»

Ni una coma en valencià al Tribunal Superior de Justícia valencià

Imatge de la versió suposadament en català del TSJCV

  • JOAN CANELA (València)

  • | 19 de jul, 2018 - 22:24

«Fes el que dic, no el que faig». Aquesta dita —en la versió en castellà, òbviament— ben bé podria figurar a la llinda de la porta de la seu del Tribunal Superior de Justícia valencià si es té en compte el que diuen les seues sentències i la seua actuació com a institució.

En una sentència emesa aquest dimecres 18 de juliol anul·lava fins a 11 articles del decret sobre l’ús del valencià de la Generalitat amb l’argument —entre d'altres— que «no preserva l’equilibri entre les dues llengües oficials, amb la conseqüència que no es dispensa el mateix tracte als ciutadans castellanoparlants que als valencianoparlants» i que, en ser oficials ambdós idiomes, «imposar de manera general i en qualsevol circumstància i sense justificació coneguda l’ús d’una contravé l’Estatut d’Autonomia, la llei d’ús i ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional».

Aquesta doctrina xoca frontalment amb la pràctica d’aquesta institució en el seu dia a dia. I és el que TSJCV tan sols empra el valencià en les seues comunicacions públiques o de relació amb la ciutadania, siguen escrites o orals.

Ni tan sols es respecten les denominacions oficials exclusives com 'Comunitat Valenciana' o 'Castelló'

Tots els comunicats de premsa, notícies, sentències i qualsevol document publicat a la seua web es troben únicament en castellà. Ni tan sols es respecten les denominacions oficials exclusives com Comunitat Valenciana o Castelló, a les quals es refereixen amb la nomenclatura no normativa, una actitud similar a la del TSJ balear però força diferent de la del TSJ català, que publica bona part de les seues comunicacions en la llengua pròpia.

Malgrat que la web —un portal únic per a tot el poder judicial espanyol— assegura que es pot consultar en anglés, francés, basc, gallec i català, quan es demana en aquesta darrera llengua apareix una nota que avisa «Des de Poderjudicial.es estem fent un gran esforç perquè tota la informació del portal estigui disponible en els diferents idiomes. Sisplau, dispensi si algun dels continguts encara no ha estat traduït». A l’hora de la veritat, però, només alguns dels textos estàtics es poden llegir en valencià a pesar de les nombroses faltes que contenen. Constantment es poden llegir paraules com «inamobilitat», «constituïde», «soicitants» o «enrera».

El TSJCV tampoc no empra mai el valencià en les comunicacions als perfils oficials a les xarxes socials ni atén la ciutadania en aquesta llengua per via telefònica.

L’administració de justícia, la més agressiva contra el valencià

La normalització del valencià ha trobat en l’administració de justícia un dels obstacles més importants i, avui en dia, encara és molt complicat no només aconseguir que l’administració es comunique amb el ciutadà amb la llengua que desitja, sinó fins i tot que el ciutadà puga expressar-se amb la llengua oficial que desitge.

Un informe de la Plataforma per la Llengua explica que no només no hi ha cap requisit lingüístic per als funcionaris de justícia, sinó que, a més, hi ha molta mobilitat territorial, cosa que provoca que un alt nombre d'aquestes persones no coneguen la llengua del territori on treballen. També la normativa interna obliga a fer que la llengua per defecte siga la castellana, obligatòria en el cas de les institucions que no siguen exclusivament autonòmiques.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu