El TSJ anul·la 11 articles del decret sobre l'ús del valencià de la Generalitat ValencianaEl TSJ anul·la 11 articles del decret sobre l'ús del valencià de la Generalitat Valenciana
Vicent Marzà, conseller d'Educació, a un acte de Compromís junt amb Joan Baldoví, Enric Morera i Mireia Mollà. Foto Kike Bernabé.

El recurs va ser presentat per dos diputats del PP

El TSJ anul·la 11 articles del decret sobre l'ús del valencià de la Generalitat Valenciana

El recurs va ser presentat per dos diputats del PP

El TSJ anul·la 11 articles del decret sobre l'ús del valencià de la Generalitat Valenciana

Vicent Marzà, conseller d'Educació, a un acte de Compromís junt amb Joan Baldoví, Enric Morera i Mireia Mollà. Foto Kike Bernabé.

  • Redacció València / EFE

  • | 18 de jul, 2018 - 16:17

 El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha anul·lat onze articles del decret que regula l'ús del valencià en l'Administració autonòmica en considerar que la norma ignora la realitat plurilingüe del territori, reconeguda en l'Estatut d'Autonomia.

La sala declara contraris a Dret els preceptes que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en les notificacions, la retolació d'edificis i la comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans.

També considera nuls els articles relatius a l'ús del valencià en publicacions i publicitat institucional, en els concursos públics amb proveïdors, en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interés públic que depenen d'entitats locals.

Els magistrats de la Secció Quarta validen la resta de la norma, la nul·litat íntegra de la qual reclamaven els recurrents, diputats del PP, que mantenien que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en la llengua oficial de la seua elecció.

El Tribunal considera contrari a Dret l'article que imposa al personal de l'Administració de la Generalitat que atén a la ciutadania l'obligació d'iniciar en valencià la comunicació amb els particulars.

Sent les dues llengües oficials, “imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda”, l'ús d'una contravé l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional, que considera inconstitucional que l'ús preferent d'una llengua siga imposat per la norma en detriment de l'altra llengua oficial, segons els magistrats.

La Sala del Contenciós del TSJ considera que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià solament tenen validesa dins el País Valencià. Això implica que perquè tinguen eficàcia en altres regions han de ser traduïts al castellà també quan van dirigits a aquelles autonomies que la Generalitat denomina del “mateix àmbit lingüístic” que la valenciana, és a dir Catalunya i Balears, perquè el valencià no és llengua cooficial en aquestes.

Després d'analitzar la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, la Sala conclou que el Decret impugnat contravé l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià que pretén desenvolupar, motiu pel qual declara nuls aquells articles del decret que pretenen validar l'ús del valencià en els tràmits amb altres comunitats a les quals s'al·ludeix com a “pertanyents al mateix àmbit lingüístic”.

“Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es puga mantenir sobre el valencià i/o català, en la tesi que una i una altra llengua cooficial en les comunitats autònomes de Catalunya, Illes Balears i País Valencià formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català siguen la mateixa llengua, o fins i tot encara que s'admetera sense matisos que científicament són el mateix valencià i català i no llengües similars –aquesta Sala no es defineix en aquest punt- es jutja que el Decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució, a part de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià”.

El TSJCV avala la norma del Consell en el que afecta la resta d'aspectes relacionats amb les notificacions malgrat que, en contra del sostingut pel PP, sí que garanteix el dret dels ciutadans a triar la llengua cooficial de les comunicacions amb l'Administració, tant en els procediments iniciats d'ofici com en els iniciats a sol·licitud de l'interessat.

De manera que, segons subratlla el Tribunal, tal sol·licitud de la persona interessada perquè es redacten els escrits en castellà s'entén implícita en el cas que el procediment s'haja incoat a petició del particular amb una sol·licitud emplenada en castellà; i en els procediments incoats d'ofici, a partir de la presentació d'algun escrit en la mateixa llengua cooficial.

El mateix ocorre amb els certificats. No és il·legal expedir-los per defecte en valencià, llevat que el sol·licitant demane que es facen en castellà, segons la Sala.

La Generalitat estudia recórrer anul·lació de normes sobre ús del valencià

La Generalitat, per la seua banda, estudia la possibilitat de recórrer l'anul·lació pel Tribunal Superior de Justícia dels onze articles del decret que regula l'ús del valencià en l'Administració autonòmica, per considerar que la norma ignora la realitat plurilingüe de la Comunitat reconeguda en l'Estatut d'Autonomia.

Un comunicat de la Conselleria d'Educació, que recorda que la sentència no és ferma, destaca que no comparteix els preceptes pels quals s'han anul·lat els onze articles.

A continuació precisa que l'article 4 del decret, que no s'ha anul·lat, diu: El valencià és la llengua pròpia de l'Administració de la Generalitat i, com a tal, serà la llengua destacada d'ús normal i general, sense que es puga entendre d'aquesta declaració cap limitació respecte a l'altra llengua oficial. Les referències que es fan a l'ús del valencià en aquest decret s'entenen fetes en el sentit esmentat".

Per aquest motiu, segons la Conselleria, "tots els articles del decret contemplen la premissa assenyalada en l'article 4 i, per tant, en cap cas s'exclou una llengua oficial respecte a l'altra. Totes les referències que es detallen en el decret es fan sense limitar l'ús del castellà en l'administració de la Generalitat".


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu