Per què la sentència del TSJCV sobre l’ús del valencià fa el ridículPer què la sentència del TSJCV sobre l’ús del valencià fa el ridícul
Seu del Tribunal valencià Superior de Justícia FOTO: Pere López

Entre altres coses, prohibeix a l’administració valenciana dirigir-se en valencià a Catalunya i les Balears

Per què la sentència del TSJCV sobre l’ús del valencià fa el ridícul

Entre altres coses, prohibeix a l’administració valenciana dirigir-se en valencià a Catalunya i les Balears

Per què la sentència del TSJCV sobre l’ús del valencià fa el ridícul

Seu del Tribunal valencià Superior de Justícia FOTO: Pere López

  • JOAN CANELA (València)

  • | 18 de jul, 2018 - 22:59

El ministeri espanyol d’Exteriors ha de comunicar-se amb el seu homòleg panameny —posem per cas, però podria ser cubà, nicaragüenc o guatemalenc—, però resulta que no ho pot fer en castellà. La comunicació s’hauria de fer en un altre idioma —deduiríem que l’anglés— o traduir el document a l’espanyol. El motiu? La Constitució espanyola dictamina que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat», mentre que la Carta Magna panamenya declara que «l’espanyol és l’idioma oficial de la república». Per tant —i sense definir-se sobre si castellà i espanyol són «la mateixa llengua, o fins i tot encara que s’admetés sense matisos que científicament són el mateix»— caldria la traducció, car «el castellà no és oficial a Panamà».

Sona ridícul? Doncs, canviant Espanya i Panamà per País Valencià i Catalunya, i espanyol i castellà per valencià i català, són els arguments (apunt filològic inclòs) del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) en la sentència feta pública ahir. La interlocutòria anul·la fins a onze articles del decret sobre l’ús del valencià, inclòs el que regula la comunicació amb les altres administracions del mateix àmbit lingüístic.

L'idioma oficial de l'estat espanyol és el castellà, però a Panamà ho és l'espanyol

La Generalitat ja ha anunciat que hi recorrerà en contra, i recorda que la sentència «no és ferma». En un comunicat, precisa que l'article 4 del decret, que no s'ha anul·lat, diu: «El valencià és la llengua pròpia de l'administració de la Generalitat i, com a tal, serà la llengua destacada d'ús normal i general, sense que es puga entendre d'aquesta declaració cap limitació respecte a l'altra llengua oficial. Les referències que es fan a l'ús del valencià en aquest decret s'entenen fetes en el sentit esmentat».

Contra el principi d’eficàcia

L’advocada experta en drets lingüístics Mercè Teodoro recorda com la comunicació entre diferents autonomies que comparteixen llengua sense recórrer a traduccions està recollida per lleis com la de procediment administratiu i la del poder judicial, «i no precisament per una voluntat de promoció de les llengües sinó pel principi d’eficàcia administrativa», que aquesta sentència contradiria de manera flagrant.

«El TSJ s’agafa a un principi nominalista —recorda Teodoro— que va en contra del signe dels temps i que està completament desmuntat, no ja per l’acadèmia, sinó per la mateixa jurisprudència, tant estatal com valenciana». A la jurisprudència del mateix TSJ poden trobar-se nombrosos exemples on es reconeix aquesta impossibilitat de tractar el valencià com una llengua diferent, com per exemple quan el 2006 va reconéixer als llicenciats en filologia catalana l’homologació amb el títol de valencià.

«La resolució va contra el principi d'eficàcia administrativa»

Amb tot, l’experiència personal de Teodoro inclou diferents exemples del punt de ridícul on pot arribar l’administració de justícia. «Una vegada un jutge va negar-se a admetre un escrit meu en considerar que estava escrit en català. Vaig recórrer-hi en contra, i finalment va demanar un informe pericial per determinar quina era la llengua del text. Per sorpresa meua, la pèrita va fer l’anàlisi i va determinar que era en valencià basant-se en les terminacions verbals, quan haguera estat molt més fàcil explicar que, si és en català, òbviament açò inclou valencià».

En una altra ocasió, a l’Audiència de Castelló, l’advocat de l’altra part va al·legar que Teodoro parlava en català i no l’entenia. «La jutgessa era de fora i aliena a la polèmica i amb tota la bona fe va demanar un traductor. Així que quan jo deia "Bon dia, és una qüestió prèvia", el traductor deia "Bon dia, és una qüestió prèvia". A mitja vista el secretari judicial va demanar que deixàrem de fer el ridícul».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu