Terraferida i el GOB qüestionen el Pla d'Intervenció d'Àmbits TurísticsTerraferida i el GOB qüestionen el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics
(Francisco Ubilla)

Els col·lectius ecologistes veuen el pla com un instrument que s'ha utilitzat per crear més places turístiques

Terraferida i el GOB qüestionen el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics

Els col·lectius ecologistes veuen el pla com un instrument que s'ha utilitzat per crear més places turístiques

Terraferida i el GOB qüestionen el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics

(Francisco Ubilla)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 19 de jul, 2018 - 15:30

Terraferida i el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) denuncien que amb el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT), que el Consell de Mallorca va presentar ahir dimecres i que el proper 27 de juliol es votarà en el Ple extraordinari de la institució insular, Mallorca tendrà tantes places turístiques com les que hi havia a totes les Illes el 2016. 

En un comunicat, el GOB adverteix que «el PIAT converteix tot Mallorca en un territori al servei del turisme». A més, el grup ornitològic assenyala que «el discurs triomfalista de racionalització de l'activitat turística amb què s'ha presentat el pla és totalment fals».

El pla marca una capacitat màxima d'allotjament turístic a Mallorca de 430.000 places, que es divideixen en 315.000 per a establiments d'allotjament turístic (places hoteleres o EAT) i 115.000 per al lloguer vacacional (ETH). A més, el PIAT preveu la creació de dues borses de places turístiques: 15.000 per a allotjaments turístics i hotelers (EAT) i 28.000 per a estades turístiques en habitatges (ETH), si bé fins a l'aprovació definitiva del PIAT —es preveu que es pot allargar fins a un màxim de dos anys— només es podran donar d'alta un màxim de 20.000 places per ETH i 10.000 per EAT.

«El PIAT s'ha utilitzat per crear més places»

«El PIAT és un instrument necessari que, tanmateix, s'ha utilitzat per crear encara més places», denuncia Jaume Adrover, portaveu de la plataforma ecologista Terraferida, que afegeix que la complexitat del pla ha dificultat al col·lectiu seguir el debat, i per tant resten pendents encara de poder-lo analitzar en profunditat.

Amb tot, però, Adrover recorda que el 2015 —primer any de legislatura de l'actual executiu— a Mallorca hi havia 288.000 places reconegudes per l'administració, una xifra que l'any 2017 ja havia augmentat fins a 392.000, «moment en el qual la llei del lloguer turístic de Biel Barceló va fixar el sostre en 435.700», recorda Adrover.

El nou sostre de places fixat pel PIAT del Consell de Mallorca redueix en 5.700 les permeses per la llei del lloguer turístic del Govern

«La reducció de 5.700 places és una bona notícia, però no n'hi ha prou», denuncia Adrover, que afegeix que la prohibició del lloguer turístic per part de l'Ajuntament de Palma hauria d'haver suposat una major reducció del sostre de places que ara permet el PIAT, «quan, a més, aquesta normativa, no afectarà les places ja legalitzades abans de l'aprovació del Pla».

«Mallorca tendrà les places que fa dos anys ja tenia tot l'arxipèlag»

Per la seva banda, el president del GOB, Amadeu Corbera, recorda que el 2016 el total de places turístiques a l'arxipèlag era de 429.000: «Com pot ser que si ja llavors existia la sensació d'ofec, ara el nou PIAT permeti que Mallorca tengui les mateixes places que ja tenien totes les Balears el 2016?», es demana.

«Com pot ser que si ja llavors existia la sensació d'ofec, ara el nou PIAT permeti que Mallorca tengui les mateixes places que ja tenien totes les Balears el 2016?» (A.Corbera, GOB)

«És positiu que s'albiri un camí cap a la contenció, però voldríem una planificació acurada i mesures més valentes i caminar, en definitiva, cap al decreixement», considera Corbera, que afegeix que l'única bona notícia del PIAT és la qüestió dels camps de golf —no es permetrà que se'n construeixin de nous. «Tot i això, seria ideal no conformar-nos de no tenir-ne de nous, sinó de tancar-ne alguns dels 23 ja disponibles; com tothom sap, alguns utilitzen aigua potable per al seu reg».

La qüestió dels inspectors

El portaveu de Terraferida recorda, a més, que actualment les Balears disposen de 15 inspectors per controlar les places turístiques il·legals, «quelcom totalment insuficient si tenim en compte que van a una mitjana de 30.000 places per inspector, quan a més s'han d'ocupar de la inspecció d'altres establiments». 

En aquest sentit, Adrover afegeix que, si bé la llei Montoro dificulta la contractació pública, existeixen casos que han trampejat aquesta dificultat, com el de l'Ajuntament de Barcelona.

La zonificació i la densitat turística

Una de les altres qüestions amb la qual els col·lectius ecologistes són crítics amb el PIAT del Consell de Mallorca és amb la zonificació. En aquest sentit, Adrover considera que l'únic organisme que «ha tengut un poc de coneixement» és la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), que ha obligat a modificar lleugerament la zonificació turística anteriorment presentada per la institució insular. 

Tanmateix, el portaveu de Terraferida recorda que, segons les dades de què disposa el col·lectiu, existeixen casos com el de Sant Llorenç on hi ha una densitat de tres places i mitja per cada habitant «i tot i així no es considera un municipi saturat», si bé el nou PIAT inclou alguns nuclis de població de Sant Llorenç a la categoria de zones turístiques madures, com és el cas de S'Illot o Cala Millor.

«Vam presentar moltíssimes al·legacions a la zonificació anterior, però en cap cas van ser admeses, malgrat que per a col·lectius com el nostre amb voluntariat és una taxa complexa i que implica moltes hores de feina», es queixa Adrover.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu