Societat Civil vol fer de la llengua el seu cavall de batalla al País ValenciàSocietat Civil vol fer de la llengua el seu cavall de batalla al País Valencià
Presentació de Societat Civil Valenciana, ahir a València. FOTO: EFE/Kai Försterling

Societat Civil vol fer de la llengua el seu cavall de batalla al País Valencià

Societat Civil vol fer de la llengua el seu cavall de batalla al País Valencià

Presentació de Societat Civil Valenciana, ahir a València. FOTO: EFE/Kai Försterling

  • HÈCTOR SERRA (València)

  • | 18 de jul, 2018 - 09:56

Presentats al poble valencià com una «societat deliberativa», com a «fills de la raó i la il·lustració» i amb la condició indispensable del sentit de pertinença a Espanya i a la Unió Europea, el president de Societat Civil Valenciana, Fernando Mut, va encendre aquest dimarts públicament la metxa de l’associació en un acte al centre de València. «Ens aproparem al màxim a la veritat», va amollar l’exlíder de Ciutadans al cap i casal i exmembre del PP a Gandia.

Nascuts, diuen, com a contrapès a la «partitocràcia» de l’estat espanyol, a causa del «dèficit d’institucions que representen l’interès general» i amb la premissa d’«incidir en l’àmbit dels assumptes públics», l’entitat només va apuntar ahir algunes inquietuds escadusseres, sense filar massa prim. Reivindiquen per al territori valencià «unes condicions necessàries per a les empreses» que creuen que a hores d’ara no existeixen, i mostren preocupació per la descohesió territorial del País Valencià. O de la Comunitat Valenciana, en la seua terminologia.

Tanmateix, els pronunciaments entorn de les polítiques lingüístiques o el model educatiu valencià no van reeixir especialment en aquesta primera compareixença de l’associació. Mut va dir que manté un posicionament «neutral» i que l’entitat valenciana és independent de la catalana, malgrat que va voler deixar clar que en totes les societats poden brollar «gèrmens». «Ja ens anireu coneixent», va profetitzar Mut.

La presència de Julio Antonio García Esteve
La pregunta que cal fer-se és quina funció jugarà Societat Civil al territori valencià. A Catalunya, l’associació ha desenvolupat un paper agitador contra el moviment social independentista. Al País Valencià, tanmateix, aquesta estructura independentista no és gens sòlida, però, a parer del politòleg Jordi Muñoz, això no és determinant. «De fet, Ciutadans va nàixer a Catalunya quan l'independentisme era molt feble. Ells adapten les batalles a cada context; l'objectiu és el del nacionalisme espanyol: fer coincidir les fronteres de l'estat espanyol amb les de la nació espanyola», argumenta Muñoz.

Societat Civil Valenciana compta amb la participació de Julio Antonio García Esteve, membre destacat de l'Associació per a la Defensa del Castellà a la Comunitat Valenciana

En quins àmbits, doncs, pot sentir-se més còmode Societat Civil en terres valencianes? «Crec que seran un artefacte contra la llengua, fonamentalment. Amb especial atenció a l'escola. I, secundàriament, contra Compromís», apunta el politòleg valencià. No debades, la neutralitat o l’ambigüitat que es va voler escenificar ahir topeta amb els orígens d’alguns dels integrants d’aquest grup. Societat Civil Valenciana compta amb la participació de Julio Antonio García Esteve, membre destacat de l'Associació per a la Defensa del Castellà a la Comunitat Valenciana, un ferm opositor a les iniciatives plurilingües del conseller d’Educació, Vicent Marzà. La seua associació promou l’exempció de l’estudi del valencià en els territoris de base castellanoparlant del País Valencià i reivindica una llei de protecció del castellà i una llei valenciana d’ensenyament subordinada a l'estatal. «Respon a una estratègia del nacionalisme espanyol de no deixar cap marge a la recuperació i mínima normalització de les llengües i cultures no castellanes, per feble que siga aquest moviment», raona Muñoz.


Moviment ampli i transversal
No és gens estrany, per tant, que l’extensió d’aquest moviment més enllà de Catalunya s’haja produït en territoris, també, amb una forta càrrega identitària pròpia i, en especial, en territoris amb llengua pròpia. Fa poc l’entitat es presentava a les Illes Balears, amb un clar discurs xenòfob i anticatalanista. La plataforma també és present a Navarra i les Illes Canàries i treballa per a ser-ho a Andalusia.

En el transcurs d’algunes mobilitzacions a Catalunya, s’han pogut veure incidents violents protagonitzats per tot un seguit de col·lectius d’extrema dreta que han secundat sense embuts les crides de l’associació. «Com ha estat àmpliament documentat [per Jordi Borràs entre d'altres], en el seu origen hi participen elements vinculats a l'extrema dreta, però és un moviment molt més ampli i divers que això. Ens equivocaríem si fem aquesta simplificació perquè no ens deixarà entendre la realitat», diu Muñoz.

Fet i fet, està per veure quin escenari planteja Societat Civil en les seues primeres passes al País Valencià. De moment, els seus germans del nord tenen un petit aval del president Ximo Puig. A començaments d’any, el cap del Consell va lliurar el premi Convivència concedit per la Fundació Manuel Broseta a la plataforma liderada per José Rosiñol. El gest, que va alçar una gran polseguera en alguns espais polítics valencians, pot convertir-se en un regal enverinat per a Puig, representant màxim de les polítiques d’un govern al que Societat Civil ve a buscar-li les pessigolles.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu