El pacte mundial per la migració de l'ONU, un acord de no obligat complimentEl pacte mundial per la migració de l'ONU, un acord de no obligat compliment
El document tindrà una fórmula híbrida: ni és un pla d'acció sense naturalesa jurídica ni un tractat (ONU)

Es defineixen amb consens de tots els estats membre, excepte dels EUA, 23 compromisos per garantir més seguretat en el procés migratori

El pacte mundial per la migració de l'ONU, un acord de no obligat compliment

Es defineixen amb consens de tots els estats membre, excepte dels EUA, 23 compromisos per garantir més seguretat en el procés migratori

El pacte mundial per la migració de l'ONU, un acord de no obligat compliment

El document tindrà una fórmula híbrida: ni és un pla d'acció sense naturalesa jurídica ni un tractat (ONU)

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 16 de jul, 2018 - 17:00

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), va aprovar aquest cap de setmana el document  del primer pacte mundial sobre la migració, que pretén garantir més seguretat i menys vulnerabilitats en el procés migratori. Té 23 compromisos amb propostes d'actuació concretes que han subscrit, per consens, 192 estats membres. És a dir, tots excepte un, ja que els president dels EUA, Donald Trump, va decidir abandonar aquestes reunions.

La Universitat de les Illes Balears ha tingut el paper d'observadora internacional durant les negociacions, així com poder aportar idees i visions que s'han traslladat al document final, que serà ratificat aquest desembre al Marroc. La doctora en dret internacional, Valentina Milano, ha estat l'encarregada de viatjar a Nova York per estar present en les assemblees, així com en tot el procés de treball. 

El president dels EUA, Donald Trump, va decidir abandonar les negociacions

Milano explica que el setembre de 2017, en reunions a Viena, hi havia posicions «bastant extremes», on països d'origen eren molt més favorables a la integració que no altres territoris, com la UE, qui va jugar una posició «tancada» i centralitzada en la lluita contra les màfies.

Ara bé, l'acord de Nova York dona peu a un document més ambiciós on s'han apropat postures, però on no es marca cap marc legal. És a dir, els 192 països que se subscriuen es comprometen a treballar pels objectius marcats, però no hi ha una obligat compliment. «L'estatus jurídic del text no serà un veritable tractat. És una fórmula híbrida: ni un pla d'acció sense naturalesa jurídica ni un tractat», matisa Milano, que afegeix que es tractaria d'un conveni «no del tot vinculant». 

Fre a la migració forçada

El pacte pretén frenar la migració no desitjada, suscitada per situacions d'extrema pobresa i altres crisis humanitàries, segons relata Milano, i cercar la cooperació per al desenvolupament entre països. Té un enfocament a partir dels drets humans i de les persones com a centre de les preocupacions, així com una mirada específica cap a les dones -pel que fa a atenció i protecció- i a les necessitats de la infància.

Es rebutja la detenció dels infants migrants, tot i que amb controvèrsia

Per exemple, un dels acords a què s'ha arribat és el de rebutjar la detenció dels infants migrants. De fet va ser un dels punts més conflictius, subratlla Milano, ja que hi havia uns 50 estats que estaven a favor d'usar un llenguatge «molt més taxant» per a una «prohibició immediata de qualsevol forma de detenció pels infants», tot i que la majoria no volien adoptar un compromís tan immediat, de manera que ha quedat més suavitzat. L'objectiu és intentar arribar a la detenció i usar-la com últim recurs.

Un punt controvertit en les negociacions també va ser el del tractament dels migrants «regulars i irregulars». Una sèrie d'estats volien que aquest pacte només fos efectiu pels que consideren migrants regulars. Ara bé, finalment el document no en fa diferenciació i s'obliga a proveir de serveis bàsics tots els migrants. Tant en aquest cas com el de la detenció d'infants, la UIB ha traslladat un posicionament clar, en la línia del que finalment s'ha redactat. 

No criminalització de les ajudes

Salvar vides i no criminalitzar les persones que ajuden els migrants és un altre dels punts fonamentals del text. És a dir, els estats haurien d'activar polítiques per deixar d'ignorar les morts en vaixells al mediterrani, per exemple. Cal destacar, però, que amb el tema de refugiats hi ha activat un altre pacte. 

Pel que fa a delictes d'odi, se cerca lluitar contra la discriminació racial, tant a mitjans com en els discursos polítics. De fet, es pretenen aconseguir dades i evidències «clares» sobre el fenomen migratori «perquè no es manipuli», ja que Milano adverteix que el discurs polític es basa en «informació falsa». 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu