La meitat dels migrants no se senten ben tractats per la població autòctona de les BalearsLa meitat dels migrants no se senten ben tractats per la població autòctona de les Balears
Carrer de Sant Miquel, Palma (cedida)

El 47% asseguren haver patit discriminació en algun moment de la seva vida quotidiana, en especial al serveis públics

La meitat dels migrants no se senten ben tractats per la població autòctona de les Balears

El 47% asseguren haver patit discriminació en algun moment de la seva vida quotidiana, en especial al serveis públics

La meitat dels migrants no se senten ben tractats per la població autòctona de les Balears

Carrer de Sant Miquel, Palma (cedida)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 16 de jul, 2018 - 18:56

El 42% de les persones nouvingudes consideren negatius el tracte i la consideració per part de la població autòctona illenca, metre que un 18% qualifiquen de «molt bo» el tracte rebut i un 29% «bastant ben considerat».

Són dades de la darrera edició dels Quaderns de la Fundació Gadeso, que analitza la perspectiva de les persones migrants arribades a les Balears, la seva percepció de la convivència i discriminacions i l'impacte que la crisi ha tengut en les seves vides, amb valoracions o no de la possibilitat de retorn.

Diferències segons l'origen

Per nacionalitats, les persones procedents de països de l'Europa de l'Est (búlgars i romanesos) i les xineses són les que valoren més positivament el tracte dispensat pels autòctons, mentre que els magrebins i els subsaharians tenen una visió més negativa del tracte dels illencs. Per la seva banda, els llatinoamericans se situen al voltant de la mitjana.

Les mateixes oportunitats i els mateixos drets per tenir una bona convivència

Així mateix, l'estudi de Gadeso també ha volgut conèixer què entén la població nouvinguda per convivència i, en aquest sentit, una immensa majoria d'aquestes persones consideren que tenir les mateixes oportunitats (37%) i els mateixos drets i deures (33%) que els autòctons és bàsic per assolir una bona convivència, mentre que un altre percentatge significatiu (22%) afirmen que no es pot conviure si les persones migrades no s'adapten al mode de viure d'aquí, però sense renunciar als seus costums.

El 47% s'han sentit discriminats

En aquest sentit, l'estudi apunta que el 47% de les persones migrades s'han s'ha sentit discriminades per algú en la seva vida
quotidiana, un percentatge que ha reduït lleugerament respecte a l'anterior estudi de Gadeso del novembre del 2012; això podria tenir a veure, segons l'estudi, «amb la millora de la situació socioeconòmica a partir del 2011, on l'immigrant, tot i que encara es veu com a competència deslleial en el món del treball i com a culpable de la saturació dels serveis públics i assistencials, ja no és percebut igual entre els autòctons».

En concret, un percentatge rellevant dels immigrants que se senten discriminats és per part dels serveis públics (49%) i dels  companys de feina (25%). Els veïnats també suposen una font de discriminació, ja que alguns consideren les persones migrades culpables de la creixent inseguretat ciutadana.

Els efectes de la crisi

Pel que fa als efectes de la crisi i les preocupacions que aquesta ha suposat per a les persones migrades, l'estudi de Gadeso conclou que les seves preocupacions i afectacions són les mateixes que les de la població autòctona, si bé les de les persones migrades estan més relacionades amb el seu estatus d'estrangers.

Així l'atur i la precarietat laboral (70%) i els problemes econòmics (58%) constitueixen els principals problemes per a aquest col·lectiu.

Altres problemes detectats i que han augmentat sensiblement són la dificultat per accedir als serveis públics (42%), els problemes relacionats amb l'habitatge (32%).

La possibilitat de tornar

L'estudi ha analitzat també la voluntat de la població nouvinguda de retornar als països d'origen o quedar-se a les Balears i, en aquest sentit, Gadeso ha recollit que els immigrants de primera generació continuen mostrant-se dubtosos (43%), tot i que han augmentat els que partirien (28%) i s'han reduït els que no (29%).

El principal motiu per voler tornar el seu país són les raons laborals, ja que consideren que és difícil que hi hagi noves oportunitats de feina a curt o mitjà termini. Un altre factor important és el desig de tornar amb la família que deixaren al seu país d'origen. Finalment, trobam els que creuen que podran aprofitar les noves oportunitats que s'han creat al seu país.

D'altra banda, una majoria dels que volen quedar-se afirmen que la situació al seu país encara és pitjor que aquí, a pesar de les dificultats que tenen a les Illes (la crisi un altre cop). El factor família també és rellevant entre els que no volen partir, ja que, si ja han aconseguit reagrupar la família o formar-la aquí, se'ls fa més difícil abandonar el país.

Per la seva banda, les segones generacions (fills d'immigrants) tenen clar que es volen quedar a viure a les Illes (66%), donat que la immensa majoria hi han nascut o hi han viscut gran part de la seva vida i ja tenen una xarxa familiar, laboral o d'amistats formada.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu