«Els polítics s’han apropiat de la participació ciutadana»«Els polítics s’han apropiat de la participació ciutadana»
(Martí Albesa)

Simona Levi. Activista tecnopolítica i directora teatral

«Els polítics s’han apropiat de la participació ciutadana»

Simona Levi. Activista tecnopolítica i directora teatral

«Els polítics s’han apropiat de la participació ciutadana»

(Martí Albesa)

  • NEUS MOLINA (Barcelona)

  • | 14 de jul, 2018 - 00:37

L’artista italiana i membre de la plataforma Xnet presenta el seu nou muntatge, ‘Realitats avançades 2’, on qüestiona els límits de la llibertat d’expressió. Docent, gestora cultural i dramaturga, la polifacètica creadora afirma que la transformació social es farà des d’internet

Torneu deu anys després amb ‘Realitats avançades 2’ i critiqueu obertament el sistema de participació democràtica.
L’any 2007, quan vam estrenar aquesta obra, parlàvem d’activistes, de dret a l’habitatge, de democràcia directa... En aquell moment fèiem servir el joc de la participació per aprofundir en les fal·làcies al voltant de la propietat intel·lectual i immobiliària. L’espectacle d’ara utilitza el joc escènic per parlar de la participació en si: l’espectacle consta d’una sèrie de preguntes on el públic vota en directe.

Les reivindicacions deu anys després segueixen vigents; abans no es parlava tant de la participació pròpiament dita, i ara se’n parla a tota hora perquè els polítics s’han apropiat del terme. Per a nosaltres recuperar aquesta obra serveix per demanar a la ciutadania que en els propers cicles electorals no s’ho empassin tot.

«Els partits del 15-M confonen participació amb llibertat d’expressió»

Què vol dir? Participar no és una bona eina per a la democràcia directa?
Participar des de com ho plantegen els partits de la nova política divideix la ciutadania entre els que en saben i els que no, quan la participació ha de ser entre iguals. Jo comparo el mite de la dictadura del proletariat amb el de participar, una imatge folkloricomitològica. La societat civil es deixa entabanar fàcilment per aquests mites que no són reals ni de bon tros. La ciutadania activa i organitzada té la solució als problemes, i els representants han de posar en funcionament aquestes decisions des d’un pla d’igualtat.

I això no és el que fa l’Ajuntament de Barcelona amb plataformes com Decidim?
Els partits de la nova política s’han vist desbordats pel 15-M i intenten incorporar elements de democràcia directa, però no funciona. La participació no pot ser només des de baix.

De fet, a l’obra critiqueu directament l’Ajuntament de Barcelona.
El reglament de participació inclou pàgines i pàgines de garanties que la institució demana a la ciutadania però no hi ha cap garantia per part de la institució cap als ciutadans. És un reglament que vol tutelar, i no facilitar, que hi hagi una proporció correcta de participació. I a més no és vinculant.

Què és la «Democracia real ya», un eslògan?
La participació és el que fan els diputats al Parlament. La ciutadania hauria de comentar, validar o esmenar les propostes de llei que fan els polítics. Ara només es demana l’opinió de la població. Donar l’opinió és practicar la llibertat d’expressió, no la participació.

«El Partit X, a diferència de Podem, era nova política de veritat»

 

I l’1 d’octubre?
El 15-M i l’1-O van demanar les coses d’una manera directa i sana. Hem de lluitar perquè la maquinària de la propaganda política no engoleixi la participació.

Quins han de ser els canals per exercir aquesta participació real i vinculant?
El canal és internet. Internet com a idea de xarxa, de connexió.

«La tecnopolítica és fer servir internet per al canvi social»

 

A internet es practica el ‘clickactivisme’, més que no pas l’activisme.
Jo no tinc mania al clickactivisme sinó a les noves formes de la falsa nova política hereves del 15-M, que ens fan creure que la participació és llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió ens serveix per entendre els problemes i debatre’ls, no per posar-hi solució.

Tu també vas formar un partit després del 15-M, el Partit X, amb Hervé Faliciani. El vostre no era un partit ‘fals’?
El Partit X no era fals. Per a mi el Partit X és de veritat, nova política real; el Partit X és l’anti-Podem. Respecte a tot el que ha fet Podem, nosaltres hem fet el contrari. Pel Partit X, Podem és vella política actualitzada. Estalinisme de tota la vida actualitzat. Un partit personalista que es defineix ideològicament. Quan el Partit X va néixer va ser anònim durant deu mesos, no volíem posar-hi cares sinó propostes. Nosaltres vam dir que érem els fills del 15-M, però que no representaríem mai el ­15-M, perquè era inabastable.

Definíeu el Partit X com un partit-eina. No teniu ideologia?
A diferència de Podem, que diu que representa el 15-M i es defineix com d’esquerres i feminista, entre altres etiquetes, nosaltres pensem que la ideologia no ha de ser un fi sinó un mitjà, i volem trobar solucions a problemes concrets de manera transversal.

Les solucions es troben en la tecnopolítica? Què és?
No som tecnofanàtics, però creiem que internet és una eina i una forma mental, una nova manera d’actuar, nous procediments que canvien la nostra relació amb l’entorn social i fins i tot el personal. La tecnopolítica és com fem servir internet proactivament en la lluita pel canvi social. Això és el que fem ara des de la plataforma Xnet i el que es volia fer des del Partit X.

I com definiries Xnet?
Es tracta d’una organització que va néixer fa deu anys com a eina per a la transformació social i ho fa des de tres àmbits d’acció: drets digitals, renovació democràtica i lluita contra la corrupció. No podem renovar la democràcia si encara hi ha corrupció.

«El ‘copyright’ és una forma de control de l’‘statu quo’»
Xnet és coneguda, entre altres coses, per les filtracions dels correus de Blesa que van acabar com una proposta teatral.
Sí, tenim una bústia per a alertadors anònims que volen denunciar pràctiques corruptes. Amb tota aquesta documentació vam fer Hazte banquero, una obra de teatre documental on tot era real. De tan real que era, moltes vegades semblava un acudit.

Això seria participar?
Xnet entén que internet és una eina per participar lliurement en democràcia, i això ens farà lliures en l’era digital i que ens permetrà treballar en xarxa i demanar als polítics que facin la seva feina.

Si internet ha de ser un sistema de comunicació lliure, la propietat intel·lectual desapareix?
El tema del copyright és una forma de control de l’statu quo. La pirateria és una excusa per fer veure que internet està ple de criminals. Per silenciar veus i dominar la informació, res millor que criminalitzar la xarxa. Això també ho critiquem a Realitats avançadas 2. A qui pertany la cultura? Qui posa els límits del que és d’un o d’un altre? Hi ha un organisme que és l’SGAE que es dedica a protegir els interessos d’uns pocs fent pagar molt a molts.

«Internet no és jeràrquic i està pensat sense governança»



Què és l’internet lliure i neutral?
Internet no és jeràrquic i està pensat sense governança; tot i que pertany a multinacionals, la xarxa està creada per reunir diferents opcions per tal d’arribar a una democràcia real. La neutralitat de la xarxa és, justament, aquesta idea d’una arquitectura que no jutja qui és més important. Internet hauria de ser un servei públic, un dret com la llum o l’aigua. Sense ningú que el governi i l’acoti.

Qui hauria de regular la xarxa?
La governança a internet és distributiva gràcies a un sistema que es diu ICANN (de l’anglès Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) on no hi ha una sobirania centralitzada sinó una estructura en xarxa, el peer to peer (un sistema de comunicació per internet que no té clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten alhora com a clients i com a servidors dels altres nodes de la xarxa), pel qual el poble decideix i s’autoregula.

A ‘Realitats avançades 2’ dieu que el poder «es dedica al present» i que la societat civil «ha de pensar el futur».
Poques vegades els partits són els equivalents a l’acció social. Els mandataris serveixen per cristal·litzar les conquestes per les quals la societat civil batalla: es fan lleis d’igualtat de gènere perquè les dones les reclamen, es fan normatives contra l’homofòbia perquè així ho demana el moviment LGBT+... El poder és conservador; qui innova és la societat civil.

Però l’obra la fas al Grec, un festival públic i subvencionat
El Grec és el millor aparador de Barcelona i no és un festival especialitzat. Penso que la cultura algunes vegades ha d’estar subvencionada. Entre això i la programació en un teatre, vam decidir tornar al Grec.

«El poder és conservador; qui innova és la societat civil»

Quin paper ha de jugar la cultura en la transformació social?
Jo no discrimino sectors. Crec que la cultura és un sector més des del qual es pot lluitar. La cultura per si sola no és un vehicle sinó una eina per a la transformació, i el teatre també.

Dirigeixes el postgrau en tecnopolítica i drets a l’era digital a la UPF Barcelona School of Management, en el qual de professor hi ha Julian Assange. No en sabem gaire, de drets digitals, oi?
El postgrau és per a persones que no són expertes però que volen entendre la realitat que els envolta i sobretot fer-ho des del mètode tecnopolític. Assange ha canviat la comunicació, el periodisme i les relacions de poder. Hi ha coses que ha fet amb les quals no estic d’acord, però això no treu que no em sembli interessant que tothom conegui la seva manera d’entendre el món.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu