El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüísticEl descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic
Hemicicle de les Corts (Les Corts)

El document base que reduïa al mínim l’exigència de valencià el va preparar la Secretaria General, un òrgan que depèn, en última instància, de la Presidència de la cambra

El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic

El document base que reduïa al mínim l’exigència de valencià el va preparar la Secretaria General, un òrgan que depèn, en última instància, de la Presidència de la cambra

El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic

Hemicicle de les Corts (Les Corts)

  • JOAN CANELA (València)

  • | 14 de jul, 2018

Aquesta setmana saltava la polèmica per l’aprovació d’una oferta pública d’ocupació per a 31 places a les Corts on el valencià quedava relegat a un mèrit i no a un requisit. La puntuació del requisit, a més, perd pes fins i tot comparant-la amb les anteriors convocatòries en governs del PP. Si abans el valencià podia puntuar fins a 5 punts de 35 —malgrat que açò canvia segons la plaça— en l’actual oferta seran només 5 punts de 100.

La picabaralla política no s’ha fet esperar des del moment en què les condicions de l’oferta s’han aprovat amb el suport de tots els grups excepte Compromís, trencant així la unitat d’acció d’aquests amb el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Podem. Enric Morera, president de les Corts, finalment va ser la veu discordant —una abstenció— mentre que la resta de membres de la Mesa validaven la proposta.

L’argument de socialistes i morats és que la convocatòria arribava després d’un difícil acord amb els sindicats i que bloquejar-ho ara suposava tirar per terra mesos de feina. Des de Compromís s’ha acusat els seus socis de no estar preocupats per la qüestió.

La proposta de la Secretaria General
Per saber què ha passat exactament, però, cal endinsar-se en els viaranys del funcionament administratiu de la cambra. La responsabilitat de la gestió administrativa recau en la Secretaria General, presidida pel lletrat major, un càrrec escollit per la presidència entre un cos concret de funcionaris.

Segons explica Miquel Boronat, membre del Comité d’Empresa per la Intersindical, la proposta d’oferta pública va venir directament d’aquest òrgan i en un principi «ni tan sols preveia una prova de valencià, un punt que està obligat per llei, quan se’n van adonar la van incloure però amb una puntuació mínima».

Les condicions de l’oferta pública s’han aprovat amb el suport de tots els grups excepte Compromís

Boronat també té crítiques per CCOO i UGT. Considera que no van batallar el tema en la taula de negociació. La Intersindical va ser l’única central que va negar-se a signar l’acord, entre d’altres arguments, pel valor atorgat al valencià.

Altres fonts de dins les Corts asseguren que Morera hauria d’haver-se implicat molt abans en el tema i no deixar la batalla just abans de l’últim tràmit, quan era molt més complicat guanyar-la. I més i tenim en compte que en el procés, qui més ha jugat en contra del valencià ha estat la part que venia —almenys políticament— en representació seua. Enric Cuenca, cap de comunicació de la Presidència creu que o Morera no té cap responsabilitat i que el lletrat major té autonomia per portar la negociació. Amb tot també ha reconegut que és la primera vegada que es convoca una oferta pública d’ocupació en aquesta legislatura i que no sap com s’havia fet en altres ocasions.