La jurisprudència del TC només considera «individus rebels» els que actuen en bandes armades o terroristesLa jurisprudència del TC només considera «individus rebels» els que actuen en bandes armades o terroristes
Fotografia: ACN

La defensa de Rull, Turull i Sànchez diu que el TC avala que no se'ls pugui suspendre de diputats

La jurisprudència del TC només considera «individus rebels» els que actuen en bandes armades o terroristes

La defensa de Rull, Turull i Sànchez diu que el TC avala que no se'ls pugui suspendre de diputats

La jurisprudència del TC només considera «individus rebels» els que actuen en bandes armades o terroristes

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 13 de jul, 2018 - 16:00

Els diputats de JxCat empresonats, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, han presentat aquest divendres un recurs davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per demanar que no siguin suspesos dels seus càrrecs. Segons l'escrit de defensa, l'article 384 bis de la LECrim no se'ls pot aplicar, ja que el terme «individus rebels» que hi surt no es refereix a imputats pel delicte de rebel·lió, sinó als que formen part de bandes organitzades armades, terroristes i rebels, segons una sentència del Tribunal Constitucional del 1987.

El recurs de l'advocat Jordi Pina recorda que tant la presó provisional com la imputació per rebel·lió estan pendents de recurs al Tribunal Constitucional i, arribat el cas, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Però afegeix que el terme «individus rebels» que preveu la LECrim no és aplicable a Rull, Turull i Sànchez. L'aplicació «absolutament literalista» d'aquest terme «no es correspon amb la interpretació donada en el seu moment pel Tribunal Constitucional» el 1987, assegura l'escrit.

Així, considera «sorprenent» que una decisió «tant poc freqüent» i amb tants pocs precedents en la justícia espanyola no faci cap referència a la sentència de fa 31 anys sobre un antecedent legislatiu immediat de l'article 384 bis, redactat el 1984 i que es va canviar el 1988 a l'actual redactat. Segons Pina, el TC va equiparar el terme «rebel» amb «armat» i, per tant, el terme no es pot aplicar als seus clients, ja que «banda armada o terrorista», segons el TC, és la que usa armes de guerra o explosius.

De fet, el recurs critica Llarena perquè el magistrat va citar tres sentències més del TC que «només tangencialment» tenen relació amb la discussió sobre el terme 'rebel' i, en canvi, omet la sentència que sí que va abordar aquesta qüestió.

Per això, demana que es reconsideri una mesura cautelar tant «desproporcionada», ja que per a un diputat la suspensió significa la renúncia a l'acta si no vol que canviïn les majories parlamentàries. «Segurament conscient de la desproporció de la decisió, l'instructor ha intentat moderar-la proposant al Parlament una solució almenys innovadora, suggerint la creació d'una figura mancada de cap suport constitucional, legal o reglamentari com és la figura del 'diputat interí'», afirma el recurs. Però afegeix que el magistrat no ha de dir al Parlament com interpretar el seu reglament ni com organitzar-se. De fet, vaticina que la proposta de Llarena no té encaix legal.

A més, a més, segons Pina, Llarena hauria d'haver dictat la suspensió dels càrrecs públics abans de signar la interlocutòria que conclou el sumari, ja que aquesta última no es pot recórrer, però la primera, segons ell, hauria de ser revisable. A més, en concloure el sumari, Llarena ja estaria inhabilitat per prendre cap altra decisió com la de suspensió dels diputats.

De fet, Pina pregunta les raons per les quals Llarena va trigar del 26 de juny al 9 de juliol per acordar la mesura cautelar prevista a la LECrim. Així, creu que si la decisió es va retardar per no interferir en la reunió dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, «es tractaria d'una pura decisió de càlcul polític, totalment impròpia de l'administració de justícia».

D'altra banda, l'advocat també es queixa que durant tota la instrucció, Llarena ha comptat els caps de setmana i festius com a dies hàbils per a presentar recursos, cosa que «ha reduït de manera important el temps dels lletrats de les defenses per poder preparar els seus recursos i conciliar la seva professió amb l'oci i la vida familiar». També ha dificultat el contacte entre advocats i clients en la presentació dels escrits. Per això, Pina recorda a Llarena que el criteri general de la Sala Segona del Suprem, de la qual el magistrat forma part, és que els dies inhàbils no computen per presentar recursos.

La defensa no demana la nul·litat de les resolucions afectades per haver-se presentat fora de termini, però sí que denuncia la «greu vulneració patida durant tota la instrucció» dels drets fonamentals, que també s'al·legarà en un posterior recurs al TEDH.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu