Els suports a la moratòria de pisos turístics a València arracona el PSPVEls suports a la moratòria de pisos turístics a València arracona el PSPV
Acció d’Entrebarris al davant de les Corts Valencianes (Cedida)

El nombre d’allotjaments destinats a l’ús turístic ha augmentat un 30% a València entre els mesos d’abril i juliol

Els suports a la moratòria de pisos turístics a València arracona el PSPV

El nombre d’allotjaments destinats a l’ús turístic ha augmentat un 30% a València entre els mesos d’abril i juliol

Els suports a la moratòria de pisos turístics a València arracona el PSPV

Acció d’Entrebarris al davant de les Corts Valencianes (Cedida)

  • MARTA NAVARRO (València)

  • | 12 de jul, 2018

La nova llei de turisme que va ser aprovada al maig a les Corts Valencianes i que va entrar en vigor el 8 de juliol concedeix àmplies competències als ajuntaments per a regular, segons les necessitats pròpies de cada territori, l’activitat dels habitatges d’ús turístic. València en Comú ja ha fet les seues propostes. Consideren que seria positiu establir una moratòria de llicències d’habitatges d’ús turístic a les zones de Ciutat Vella, el Cabanyal (Poblats Marítims) i Russafa (l’Eixample) fins que es realitze un pla d’ordenació definitiu.

La proposta ha sentat com una poalada d’aigua freda sobre el PSPV, que és l’única formació al govern de la ciutat que s’oposa a la moratòria.

Per la seva banda, el col·lectiu Entrebarris reclama l’establiment d’una moratòria dels habitatges d’ús turístic fins a l’aprovació definitiva del nou Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU). A més, la plataforma assenyala la necessitat de declarar Ciutat Vella i Russafa zones turísticament saturades, i el tractament del Cabanyal com a barri en vies de saturació.

(Enric Sellarés)
(Enric Sellarés)

Una altra qüestió plantejada des de València en Comú és el fet de generar un registre municipal d’habitatges turístics i un cos d’inspectors especialitzats en aquest tipus de lloguer perquè vetlen pel compliment de la normativa vigent. Així mateix, se sumen a la Federació d’Associacions de Veïns en la iniciativa de possibilitar que les comunitats del veïnat puguen vetar els pisos turístics a les seues finques. Per la seua banda, Entrebarris advoca per la prohibició del canvi d’ús d’edificis residencials habitats a ús turístic per a protegir els llogaters i les llogateres. A més, demana l’establiment d’un màxim de lloguer de trenta dies a l’any per a tots els habitatges turístics existents.

Massificació turística
La ciutat de València té tres zones especialment saturades pel lloguer turístic, segons denuncien el col·lectiu pel dret a l’habitatge Entrebarris i l’agrupació València en Comú, que controla la regidoria d’habitatge. Un 49,38% de l’oferta turística es concentra en només tres districtes: Ciutat Vella (24,12%, 2.354) Poblats Marítims (14,20%, 1.392) i l’Eixample (11%, 1.074).
Entre els mesos d’abril i juliol, els allotjaments destinats al lloguer turístic haurien augmentat en un 30% segons les dades recollides per la formació València en Comú a partir de les principals webs.

En el seu conjunt, la capital del Túria té un parc de 415.000 habitatges aproximadament, segons les dades del Pla Estratègic d’Habitatge de l’Ajuntament de València. D’aquest total, només estan en ús un 76,4% del total, és a dir, 358.560, mentre que 56.440 romanen buides. Pel que fa al lloguer, representa un 14,5% dels habitatges en ús, és a dir, 51.991. I quasi un 20% dels habitatges en règim de lloguer estan destinats a l’allotjament turístic. Un total de 9.760.

El fet que augmente l’ús d’edificis i habitatges per al turisme provoca que cada vegada n’hi haja menys de disponibles per al veïnat que tria residir als barris de València i que els que hi ha augmenten de preu. Prova d’això són les dades llançades per un estudi de Fotocasa, que mostren l’increment del 40% del preu del lloguer els últims quatre anys a la ciutat, període en el qual han pujat els apartaments turístics.