L’estat espanyol, obligat a complir el compromís d’acollir 20.000 refugiatsL’estat espanyol, obligat a complir el compromís d’acollir 20.000 refugiats
L’estat espanyol ha acollit menys del 7% de les persones a les quals s’havia compromès (Stop Mare Mortum)

La resolució del Tribunal Suprem considera que aquest tipus d’acord és de «caràcter vinculant i obligatori»

L’estat espanyol, obligat a complir el compromís d’acollir 20.000 refugiats

La resolució del Tribunal Suprem considera que aquest tipus d’acord és de «caràcter vinculant i obligatori»

L’estat espanyol, obligat a complir el compromís d’acollir 20.000 refugiats

L’estat espanyol ha acollit menys del 7% de les persones a les quals s’havia compromès (Stop Mare Mortum)

  • JORDI SANS (Barcelona)

  • | 12 de jul, 2018

Paradoxa. El Tribunal Suprem (TS) espanyol va condemnar ahir Espanya per haver incomplert els compromisos de tramitar les sol·licituds d’asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia. L’estat espanyol només ha cursat el 12,85% de la quota del total de 19.449 persones assignades per la Unió Europea (UE) a l’inici de la crisi migratòria l’any 2015. És a dir, només ha proporcionat 2.500 places de refugi de les que havia d’oferir fins al 26 de setembre del 2017, una xifra que no es correspon amb el nombre real de persones acollides.

És la primera vegada que un tribunal d’un país europeu condemna un estat per no complir les decisions comunitàries que establien mesures provisionals per acollir els sol·licitants d’asil. El TS considera aquest tipus de compromisos de «caràcter vinculant i obligatori».

D’aquesta manera la sala contenciosa administrativa dona la raó de manera parcial a Stop Mare Mortum, que va presentar un recurs del silenci administratiu derivat d’una sol·licitud formulada al govern espanyol, que demanava que es declarés que Espanya havia incomplert les seves obligacions amb la quota establerta per la UE.

Davant del recurs, l’advocat de l’Estat es va oposar a la pretensió de Stop Mare Mortum i va posar de manifest que Espanya estava duent a terme les gestions necessàries per reclamar i reubicar els asilats que li havien estat assignats, però que el procediment era «laboriós».

En aquest sentit, un informe de l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR) reconeix que, al març, només s’havien reubicat 1.359 persones provinents de Grècia i Itàlia, menys d’un 7% del total.

Malgrat tot, ara l’alt tribunal considera que l’incompliment de les decisions per part del govern de Mariano Rajoy implica «la condemna a l’estat espanyol a continuar la tramitació en els termes previstos en les decisions i de conformitat amb els acords que d’ara endavant adopten les institucions comunitàries». D’aquesta manera, l’executiu de Pedro Sánchez haurà de tramitar el 87% restant de les sol·licituds, ja que recorda que, tal com diu el tribunal en contra del manifestat per l’Advocacia de l’Estat, la Comissió Europea va subratllar en un document el 2017 que l’obligació legal de reubicar les persones migrants per part dels estats no s’aturava després del setembre, un cop va expirar el termini d’aplicació de les decisions.

«És cert que la tasca de supervisar l’observança del dret comunitari ha estat confiada a la Comissió», assenyala el tribunal en la seva resolució, que precisa que «aquesta prerrogativa comporta responsabilitats i obligacions específiques de les quals la Comissió no pot evadir-se», encara més quan no ha iniciat cap procediment contra Espanya.

Una sentència «històrica»
Per la seva banda Stop Mare Mortum considera que la sentència de la qual van ser propulsors «és històrica i no té precedents». A través d’un comunicat, van explicar que és la primera vegada que un tribunal nacional condemna el seu propi govern per l’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries. Per tot plegat, l’organització subratlla que «el compliment dels drets humans va més enllà de la política»; és una obligació dels estats.

La plataforma considera que el moment és propici perquè el nou govern de Pedro Sánchez faci «un canvi radical en les polítiques migratòries i d’asil més enllà de gestos puntuals». Així mateix subratlla que existeixen altres vies «legals i segures» per garantir l’arribada de les persones refugiades sense posar en perill la seva integritat física ni la seva dignitat. «La sentència té a més una dimensió internacional quan apel·la al principi de solidaritat i posa de manifest que la responsabilitat d’acollida no ha estat compartida», conclouen.