«Tenia motius per quedar-me, però m’ha empès més la necessitat de qüestionar-me la meva vida»«Tenia motius per quedar-me, però m’ha empès més la necessitat de qüestionar-me la meva vida»
(Andreu Vinelles)

Sergi Unanue | ‘Los viajes de Walliver’

«Tenia motius per quedar-me, però m’ha empès més la necessitat de qüestionar-me la meva vida»

Sergi Unanue | ‘Los viajes de Walliver’

«Tenia motius per quedar-me, però m’ha empès més la necessitat de qüestionar-me la meva vida»

(Andreu Vinelles)

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 10 de jul, 2018 - 23:41

És periodista, però amb 25 anys ha decidit deixar-ho tot per viatjar, sense avions i gastant el mínim possible. Canvia el seu cognom pel de Walliver, pretén ser més feliç del que diu que és i obrir la ment gràcies a conèixer gent i descobrir món

Què t’empeny a dur a terme aquesta aventura?
Tot va sorgir d’una pregunta que em vaig fer fa un any: soc feliç? La resposta va ser que sí. Tenia una feina que m’encantava, una bona xarxa d’amics, una família que m’estimava... Però després encara em vaig fer una altra pregunta: havia estat encara més feliç? La resposta tornava a ser que sí, quan havia estat amb una motxilla a l’esquena i veient món. El que més m’omplia era que cada dia fos diferent a l’anterior. Després d’analitzar-ho, em vaig preguntar per què només ho podia fer uns mesos a l’any i no tot el temps que fos possible.

No estàs gens empenedit de la decisió de partir.
Gens ni mica. Tot va com m’esperava: em sento exactament com tenia ganes de sentir-me i feia temps que no ho feia. Tinc molta flexibilitat, no tinc pressa per arribar als llocs i aquesta manera de viatjar m’obliga a exposar-me a més possibles sorpreses, ja que estàs més en mans de terceres persones. Aquí és on entra la part bonica, perquè les persones poden arribar a ser extraordinàriament sorprenents.

Has viatjat fins a París i ara ets a Amsterdam, sense pagar transport. Què és el que més t’ha sorprès fins ara?
L’amabilitat de la gent. Tenia la idea que Europa era menys propensa a ajudar desconeguts, però en el moment en què surts d’Espanya, la vida es torna molt més fàcil, hi ha molta empatia, sense tabús pel que fa a l’autoestop.

«Les persones que coneixes fora de la teva zona de confort t’aporten moltíssim»

 

Tendim massa a desconfiar?
Tenim prejudicis i estereotips. També un tabú i una desconfiança que, molt probablement, no estan justificats.

Aquest viatge suposa fugir del que eres fins ara?
No ho veig tant com fugir, sinó com un canvi de model de vida respecte al que tenia. No he trobat res de què fugir, al contrari: tenia molts motius per quedar-me, però m’ha empès més aquesta necessitat de qüestionar-me i preguntar-me per què he de viure amb el model d’estabilitat.

Et sents més feliç aquests dies?
Sens dubte. És el principi. La prova de foc serà d’aquí uns mesos.

Et fa por que vagin malament les coses o que tinguis moments de solitud?
No hi penso gaire. Soc conscient que tots els viatges tenen un moment de coses dolentes. Quan et passen fora de casa és terrible, però amb el pas del temps hi penses i és una experiència que segur que et fa madurar.

Parles de «fora de casa», però entenc que amb aquest projecte vols que el món sigui casa teva.
No té gaire sentit que vulgui donar la volta al món i pensi en fronteres, però per a mi, casa meva sempre serà Catalunya, el meu poble, la casa dels meus pares. Això sí, aquests últims dies, quan parlava de casa em referia a la motxilla on tinc totes les coses: 23 quilos de casa.

No tens un destí geogràfic, però sí interior. En quin Sergi esperes convertir-te?
Estic segur que tot això em farà canviar. Confio tenir tantes experiències viscudes que em facin una persona molt més conscient del que m’envolta, del que és viure i del que implica ser feliç.

«Si el meu jo del futur decideix que ja no ha d’estar viatjant, jo l’acceptaré»

 

Tens por de no ser el Sergi que esperes?

No, tots els possibles resultats són un èxit, perquè impliquen saber quin model de vida vull tenir. Si el meu jo del futur decideix que ja no ha d’estar viatjant, l’acceptaré.

Què creus que t’ha ensenyat la gent propera, que ha decidit tenir una vida més estable i quedar-se?
Estic molt orgullós de tenir-los i ens hem respectat les decisions que preníem. És el que em permet fer aquest salt.

I què et pot aportar la gran quantitat de gent que pots conèixer?
Altres maneres de pensar. És una de les coses que més m’agrada de viatjar amb la voluntat d’integrar-te al lloc on arribes. Abans veia la meva vida al voltant del periodisme, però vaig començar a veure que hi havia moltes coses al món que m’agradaven i moltes maneres d’entendre la vida a part de tenir una feina i ser en una ciutat.

Com va sorgir aquest pensament?
Es va plantar una llavor de la qual ha acabat brollant una petita ­planta que espero que creixi bastant. Vaig conèixer molta gent a la Xina, on vaig viure un any, una experiència que em va obrir completament la ment. Les persones que coneixes fora de la teva zona de confort t’aporten moltíssim. Són increïbles, cada una té una història apassionant.

Per on podem seguir el teu camí?
A Instragram (@LosViajesDeWalliver), Twitter (@SergiWalliver) i Facebook (Los viajes de Walliver). Aviat també faré vídeos. La web on publico entrades del que descobreixo és www.losviajesdewalliver.com.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu