El Suprem condemna Espanya per incomplir l'acord de la UE en l'acollida de refugiats El Suprem condemna Espanya per incomplir l'acord de la UE en l'acollida de refugiats
Ajuntament de Madrid. FOTO: EFE/Arxiu

tan sols ha cursat les corresponents al 12,85% de la quota de 19.449 persones assignades per la Unió Europea (UE) després de la crisi de 2015

El Suprem condemna Espanya per incomplir l'acord de la UE en l'acollida de refugiats

tan sols ha cursat les corresponents al 12,85% de la quota de 19.449 persones assignades per la Unió Europea (UE) després de la crisi de 2015

El Suprem condemna Espanya per incomplir l'acord de la UE en l'acollida de refugiats

Ajuntament de Madrid. FOTO: EFE/Arxiu

  • Redacció València / EFE

  • | 11 de jul, 2018 - 17:10

El Tribunal Suprem (TS) ha condemnat Espanya per incomplir els seus compromisos de tramitar les sol·licituds d'asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia, ja que tan sols ha cursat les corresponents al 12,85% de la quota de 19.449 persones assignades per la Unió Europea (UE) després de la crisi de 2015.

Es tracta de la primera vegada que un tribunal d'un país europeu condemna a un estat per no complir les decisions comunitàries, que establien mesures provisionals per acollir els sol·licitants d'asil, en considerar-les de «caràcter vinculant i obligatori».

La Sala del Contenciós Administratiu estima de forma parcial el recurs de l'Associació de Suport a Stop Mare Mortum contra la desestimació, per silenci administratiu, de la sol·licitud formulada al govern espanyol, en la qual demanaven que es declarara que Espanya havia incomplert les seues obligacions amb la quota establerta per la UE.

Després de la crisi de refugiats de 2015, el Consell Europeu va adoptar dues decisions per les que es va assignar a Espanya una quota de 19.449 persones durant dos anys, des del 25 de setembre de 2015 fins el 26 de setembre de 2017, de les que va oferir un 12,85%.

Davant d'aquesta situació, els recurrents van sol·licitar en la seua demanda que es declarara que Espanya havia incomplert les obligacions periòdiques (oferir places de reubicats, aprovar les llistes enviades i acollir-los), així com les finals establertes, i que s'ordenara al govern que complira immediatament i amb caràcter urgent les esmentades obligacions.

L'advocat de l'Estat es va oposar a aquesta pretensió i va posar de manifest que Espanya estava realitzant les gestions necessàries per reclamar i reubicar els asilats que li havien estat assignats, però que el procediment era laboriós.

Ara l'alt tribunal considera que l'incompliment de les decisions per part de l'anterior govern de Mariano Rajoy implica «la condemna a l'estat espanyol a continuar la tramitació en els termes previstos en les decisions i de conformitat amb els acords que d'ara endavant adopten les institucions comunitàries».

D'aquesta manera, l'executiu de Pedro Sánchez haurà de tramitar el 87% restant de les sol·licituds, ja que recorda que, en contra del manifestat per l'Advocacia de l'Estat, la Comissió Europea va subratllar en un document el 2017 que l'obligació legal de reubicar qui compleixen les obligacions no cessarà després de setembre, un cop expirat el termini d'aplicació de les decisions.

La Sala rebutja plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE, com va sol·licitar subsidiàriament l'Advocacia de l'Estat, i entén que té competència per exercitar el control de l'activitat de l'Estat de les obligacions derivades de la normativa de la UE.

«És cert que la tasca de supervisar l'observança del dret comunitari ha estat confiada a la Comissió», assenyala el tribunal, però precisa que «aquesta prerrogativa comporta responsabilitats i obligacions específiques de les quals la Comissió no pot evadir-se», encara més quan no ha iniciat cap procediment contra Espanya, el que dóna via lliure al Suprem per examinar aquesta qüestió.

Un informe de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR) reconeix que a data de 4 de març de 2018, de les 19.449 places, Espanya només havia ofert 2.500 places (1.875 de Grècia i 625 d'Itàlia), únicament un 12,85% de les seues obligacions finals acordades. Igualment, l'informe admet a data de 22 de març de 2018, que Espanya només ha reubicat a 235 persones des d'Itàlia i a 1.124 des de Grècia; una quota de compliment inferior al 7%.

El tribunal admet que el govern espanyol ha realitzat peticions a Grècia i Itàlia que «no han merescut la resposta obligada, el que posa en relleu un elevat índex d'incompliment en les tasques de coordinació que les decisions exigeixen per a un adequat assoliment dels seus objectius».

Però afirma que l'existència de greus dificultats administratives, que planteja l'advocat de l'Estat, «no pot constituir causa d'exempció de les mateixes, atès que l'esmentada decisió, recull mesures flexibilitzadores, que no han estat al·legades ni utilitzades pel govern».

Assenyala que, com sosté el Tribunal de Justícia de la UE, l'escàs nombre de reubicacions efectuades pot explicar-se per un conjunt de factors que el Consell no podia preveure, en particular, la manca de cooperació de determinats estats membres.

«La falta de compliment generalitzat de les esmentades decisions no constitueix justificació de la conducta omissiva que en el recurs es denuncia», conclou la Sala.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu