Onada de calor: l'increment de temperatures, una tendència estructural - Diari Jornada
Onada de calor: l'increment de temperatures, una tendència estructuralOnada de calor: l'increment de temperatures, una tendència estructural
(EFE)

Les autoritats sanitàries catalanes i valencianes han activat l’alerta per l’augment de temperatures a nombrosos municipis

Onada de calor: l'increment de temperatures, una tendència estructural

Les autoritats sanitàries catalanes i valencianes han activat l’alerta per l’augment de temperatures a nombrosos municipis

Onada de calor: l'increment de temperatures, una tendència estructural

(EFE)

  • JOAN CANELA (València)

  • | 11 de jul, 2018

Les previsions meteorològiques per a aquesta setmana auguren un increment pronunciat de les temperatures. A València s’esperen 38 graus per a dimarts vinent; a Lleida, 37 entre divendres i diumenge; a Alacant, 37 per a dilluns, i a Llucmajor, 36 per a divendres, encara que el rècord se l’enduran Xàtiva i Canals, on els termòmetres s’enfilaran fins a 39 i 40 graus, respectivament, dissabte vinent. Més enllà de la puntual onada de calor, els registres de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) evidencien un creixement constant de les temperatures.

Tant al País Valencià com a Catalunya, les autoritats sanitàries han decretat estats d’alerta i han demanat a la població que evite eixir durant les hores de màxima insolació, que bega molta aigua i que busque àrees fresques amb, per exemple, aire condicionat. Aquestes alertes no inclouen mesures per prevenir el treball a l’aire lliure durant les hores de més perill.
Les onades de calor suposen un problema real per a la salut pública, malgrat que poques vegades s’ofereixen dades d’afectació o mortalitat entre la població. Amb tot, són un fenomen habitual a l’estiu i el que ha de preocupar és una altra cosa.

«Cal fixar-se en les tendències per saber si són fenòmens ‘normals’ o no» Celsa Monrós, de Climate-KIC Spain

 

«La calor d’un dia no és preocupant. Tothom recorda patir onades de calor, però com de sovint i de violentes?», es pregunta retòricament Celsa Monrós, responsable de formació de Climate-KIC Spain, una iniciativa de la UE per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. «Cal que ens fixem en les tendències per saber si estem parlant de fenòmens que podríem considerar normals o no, i les tendències expliquen que les temperatures mitjanes estan augmentant», apunta Monrós.

Una gràfica a l’alça
Les dades que publica Aemet són clares respecte a aquesta tendència. Si bé agafant els anys per separat n’hi ha de més frescos i de menys, quan s’agrupen les dades en períodes més llargs la pujada és molt més evident: des del 1970 la temperatura mitjana de l’estiu van pujant dècada rere dècada. Així, si als anys 70 era de 21,4 graus, als 80 ja era 22,4; als 90, de 23; la primera dècada del segle XXI, de 23,4, i els darrers vuit anys ja ha estat de 23,8.

A Catalunya la temperatura mitjana d’aquest territori s’ha incrementat 1,6 graus des del 1950, segons va publicar el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics. I és que l’escalfament no és homogeni a tot el planeta: el Mediterrani Occidental és una de les zones on es pateix més intensament el fenomen.

Susana Dicenta
Susana Dicenta

L’agència estatunidenca NOAA (acrònim en anglès de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica) publica regularment les dades més acurades sobre l’escalfament a escala global.

Dels deu anys més calorosos des del 1880 —quan van començar a registrar-se sistemàticament— nou són del segle XXI i l’altre és el 1998. I el pòdium canicular està copat pel 2016, el 2015 i el 2017. En els dos primers —quan la temperatura mitjana va ser 0,9 i 0,94 graus centígrads més alta que la mitjana del segle XX— es té en compte la influència del fenomen del Niño. Però per al 2017 el Niño estava en actiu i, amb tot, la temperatura es va mantenir 0,84 graus per sobre la mitjana global i 15 centèsimes per damunt de la temperatura del 2014, que ocupa la quarta posició del rànquing.

Els tres anys més càlids d’ençà que hi ha registres han estat el 2016, el 2015 i el 2017

Les dades mitjanes del 2018 no es calcularan fins que acabe l’any, però la NOAA ja ha advertit d’un hivern poc fred —a València van superar-se els rècords de calor en un mes de gener—, rècords mensuals al maig i al juny als EUA i un inici d’estiu extremadament calorós a l’hemisferi nord, inclosos llocs tan inusuals com Sibèria i el Canadà.