Vinculen la consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana a l’activisme en Twitter d’actors culturals i polítics contraris al PPVinculen la consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana a l’activisme en Twitter d’actors culturals i polítics contraris al PP
Febrer de 2012 a València- FOTO: Melderomer Col·lectiu Audiovisual

Les dades empíriques s’han analitzat mitjançant la ferramenta pirendo.com, un programa informàtic especialitzat en el monitoratge de missatges en la xarxa i la identificació de líders d’opinió

Vinculen la consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana a l’activisme en Twitter d’actors culturals i polítics contraris al PP

Les dades empíriques s’han analitzat mitjançant la ferramenta pirendo.com, un programa informàtic especialitzat en el monitoratge de missatges en la xarxa i la identificació de líders d’opinió

Vinculen la consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana a l’activisme en Twitter d’actors culturals i polítics contraris al PP

Febrer de 2012 a València- FOTO: Melderomer Col·lectiu Audiovisual

  • Redacció València

  • | 10 de jul, 2018 - 13:22

Juan Pecourt i Alicia Villar, del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, han conclòs en un article científic que la consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana –que arribà a ser trending topic mundial– va produir-se per la participació de professionals artístics i polítics contraris a la política autonòmica del Partit Popular. La investigació confirma el paper determinant de persones de rellevància social en la configuració de l’opinió pública.

 

A l’estudi, publicat a la revista Athenea Digital, s’han analitzat les característiques dels agents socials que van formar part de l’èxit inicial de l’etiqueta #PrimaveraValenciana, entre el 16 i el 19 de febrer de 2012. “És aquest el període escollit per a l’anàlisi donat que van ser els dies en què va sorgir l’etiqueta i es va anar consolidant fins que el 20 de febrer va arribar a ser trending topic mundial” explica Alicia Villar, professora i investigadora de la Universitat de València.

Pecourt i Villar identifiquen durant aquest període dos moments diferenciats. Els dies 16 i 17 els consideren el “moment fundacional”, en el qual va començar l’etiqueta i es va difondre per primera vegada pel periodista David Meseguer. Dos dies després la utilitzà el cantautor Pau Alabajos, amb qui es va iniciar el «moment de consolidació» en el que augmentaren de forma significativa els tuits emesos, tot i que l’estudi assegura que no podia considerar-se en eixe moment com un fenomen social rellevant.

Meseguer es va fer ressò mitjançant aquesta etiqueta d’algunes reivindicacions socials dutes a terme en aquells dies. Entre altres, el tuit feia referència a quan la representant de Compromís, Mónica Oltra, va ser expulsada de les Corts Valencianes per vestir una camiseta reivindicativa, acte que es va interpretar per una part de la ciutadania valenciana com un atac a la llibertat d’expressió: «Expulsió de Mónica Oltra, la manifestació dels estudiants del #IESLluisVives, mani a Castelló x TV·. Estem davant la #primaveravalenciana ?». Meseguer també va parlar de la primera mobilització d’un grup d’estudiants de l’Institut d’Educació Secundària Lluís Vives, centre referent de reivindicacions sobre l’educació pública en aquell moment.

La lectura de les dades indica que en els moments inicials, els grups que es mobilitzaven al carrer eren diferents dels que ho feien a Twitter. Així, en aquest moment l’etiqueta #PrimaveraValenciana era usada fonamentalment per polítics i comunicadors, mentre que les primeres revoltes de carrer foren protagonitzades per grups socials heterogenis, sobretot estudiantils.

«En canvi, en el moment de consolidació de l’etiqueta, els perfils de polítics i artistes predominen clarament com a autors dels tuits sobre la resta d’agents socials, ocupant un paper clarament minoritari el dels periodistes, els quals solen assumir el paper de connectors entre la classe política i la resta de la societat”», matisa la professora de Sociologia. A més, Alicia Villar destaca la participació quasi residual en Twitter dels acadèmics en relació amb altres col·lectius socials, un fet que es va mantindre en els dies posteriors de l’etiqueta.

Les dades empíriques s’han analitzat mitjançant la ferramenta pirendo.com, un programa informàtic especialitzat en el monitoratge de missatges en la xarxa i la identificació de líders d’opinió.

Segons la taula inclosa en la investigació de Villar i Pecourt, en el moment de consolidació de l’etiqueta #PrimaveraValenciana, entre el 16 i el 19 de febrer de 2012, el major impacte es va donar pels tuits de personalitats del món cultural o polític com Pau Alabajos, amb més de 100.000 impressions dels seus tuits. També els membres de partits polítics Lluís Miquel Campos (30.519 visualitzacions) i Giuseppe Grezzi (11.000), entre d’altres.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu