Quatre dels interrogats per l'1-O, víctimes de les «clavegueres de l'Estat» segons DretsQuatre dels interrogats per l'1-O, víctimes de les «clavegueres de l'Estat» segons Drets
Clotet va respondre les preguntes de la Guàrdia Civil el 27 de juliol (ACN)

Un jutjat de Barcelona investigarà si la Guàrdia Civil va actuar sense ordre judicial

Quatre dels interrogats per l'1-O, víctimes de les «clavegueres de l'Estat» segons Drets

Un jutjat de Barcelona investigarà si la Guàrdia Civil va actuar sense ordre judicial

Quatre dels interrogats per l'1-O, víctimes de les «clavegueres de l'Estat» segons Drets

Clotet va respondre les preguntes de la Guàrdia Civil el 27 de juliol (ACN)

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 10 de jul, 2018 - 18:39

L'Audiència de Barcelona ha obligat el jutjat d'Instrucció número 32 de Barcelona a investigar quatre dels interrogatoris que la Guàrdia Civil va fer a alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya el juliol del 2017, en el marc de la investigació per l'organització del referèndum de l'1-O. La policia va citar com a testimonis de la investigació a la Comandància de la Guàrdia Civil, ubicada a la Travessera de Gràcia de Barcelona, el secretari general de presidència, Joaquim Nin; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells: el director general de comunicació, Jaume Clotet; i el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Tots quatre en van sortir de la compareixença com a investigats per delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons públics en una causa que investiga un total de 25 persones. En declaracions a la Jornada, el president del col·lectiu d'advocats Drets, Sergi Blázquez, assegura que el cas és un exemple de l'«entramat» de les «clavegueres de l'estat».

Ara, el jutjat haurà d'investigar si els interrogatoris es van fer per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona o bé si la Guàrdia Civil va actuar sense ordre judicial. De fet, el mateix tribunal va assegurar dies abans dels interrogatoris que no investigava el referèndum. Dies després, el mateix jutjat va negar que hagués ordenat els interrogatoris policials. L'Audiència ha respost avui al recurs presentat per Drets després que el jutjat no admetés a tràmit una denúncia de la Generalitat per investigar el cas. L'arxivament va arribar al març i el fet que aleshores la Generalitat estigués intervinguda pel govern espanyol amb l'aplicació de l'article 155 va impossibilitar que el govern català presentés recurs. Drets va ser qui va presentar el requeriment i ara l'Audiència reconeix la necessitat de seguir investigant. 

Crítiques al procediment judicial

Els agents que van practicar els interrogatoris seran investigats per un presumpte delicte de falsedat documental, que comporta possibles penes de presó i inhabilitació de funcions. A més, el fet que siguin funcionaris públics representa, segons Blázquez, un agreujant. «La Guàrdia Civil es va fer passar per policia judicial i va aconseguir les declaracions de manera fraudulenta» defensa l'advocat. En el cas que el jutjat considerés provat el delicte, les defenses dels alts càrrecs de la Generalitat imputats podrien demanar la nul·litat de la investigació. 

El director general de comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, també qüestiona el procediment de la Guàrdia Civil. En declaracions a aquest mitjà, Clotet recorda que va ser citat com a testimoni. «Per tant, tenia l'obligació de dir la veritat i vaig acudir a la citació sense assistència lletrada», explica. «Em van comunicar que passava de ser un testimoni a estar investigat a mig interrogatori». Segons assegura Clotet, el moment en el qual van comunicar-li la seva imputació va ser just després de respondre una pregunta dels agents de la Guàrdia Civil sobre els diners per pagar el projecte de pàgina web pel Pacte Nacional pel Referèndum. «Vaig respondre que jo havia validat la factura i em van dir que a partir d'aquell moment estava investigat», afirma. 

Clotet, que després de l'interrogatori ja ha acudit a declarar com a investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, critica l'actuació policial i considera que el procediment judicial no va respectar els protocols habituals.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu