15 anys de presó pels militars que van assassinar Víctor Jara15 anys de presó pels militars que van assassinar Víctor Jara
Mural de Víctor Jara a Santiago de Xile / Marcelo Urra / WIkicommons

15 anys de presó pels militars que van assassinar Víctor Jara

15 anys de presó pels militars que van assassinar Víctor Jara

Mural de Víctor Jara a Santiago de Xile / Marcelo Urra / WIkicommons

  • Redacció Barcelona /Agències

  • | 04 de jul, 2018 - 12:24

La justícia xilena ha condemnat a nou membres de l'exèrcit xilè per la mort del cantautor Víctor Jara i del llavors director de presons Littré Quiroga, crims perpetrats el setembre de 1973, en els inicis de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990).

Els vuit dels militars, identificats com Hugo Sánchez, Raúl Jofré, Edwin Dimteri, Nelson Haase, Ernesto Bethke, Juan Jara, Hernán Chacón i Patricio Vásquez, han estat condemnats a penes de 15 anys i un dia en qualitat d'autors dels homicidis. A més, també han estat sentenciats a tres anys de presó, com a autors del delicte de segrest d'ambdues víctimes, segons la informació lliurada pel Poder Judicial.

En l'aspecte civil, s'ha condemnat a l'Estat de Xile a pagar una indemnització de 1.370 milions de pesos (uns 2,1 milions de dòlars) a familiars de les víctimes.

Víctor Jara i Littré QuirogaConforme van ser detinguts entre l'11 i 12 de setembre de 1973 i van ser traslladats l'Estadi Xile, on van ser torturats pels militars. El 15 de setembre, tots els detinguts que es trobaven a l'Estadi Xile van ser portats a l'Estadi Nacional, però els militars no van traslladar Jara i Quiroga, que van ser assassinats.

A Víctor Jara, a qui els militars li havien triturat els dits amb les culates dels fusells, li van disparar 44 vegades, mentre que Quiroga va rebre 23 impactes de bala. Després, els cossos de Jara i Quiroga van ser llançats a la via pública, al costat dels cadàvers d'altres persones d'identitat desconeguda, també assassinades pels militars.

Durant la dictadura de Pinochet, segons dades oficials, uns 3.200 xilens van morir a mans d'agents de l'Estat, dels quals 1.192 figuren encara com a detinguts desapareguts, i altres 33.000 van ser torturats i empresonats per causes polítiques.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu