Vist per a sentència el judici a 21 exdirigents de la CAM per dietes de Crespo Vist per a sentència el judici a 21 exdirigents de la CAM per dietes de Crespo
FOTO: nosepuedevlc

Només set dels acusats han volgut exercir el dret a l'ús de l'última paraula, majoritàriament per lamentar haver-se vist implicats en aquest procés i reafirmar la seua innocència

Vist per a sentència el judici a 21 exdirigents de la CAM per dietes de Crespo

Només set dels acusats han volgut exercir el dret a l'ús de l'última paraula, majoritàriament per lamentar haver-se vist implicats en aquest procés i reafirmar la seua innocència

Vist per a sentència el judici a 21 exdirigents de la CAM per dietes de Crespo

FOTO: nosepuedevlc

  • Redacció València / EFE

  • | 03 de jul, 2018 - 14:57

La Secció Desena de l'Audiència d'Alacant ha declarat hui vist per a sentència el judici contra 21 antics responsables de la desapareguda Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) pel cobrament de 600.000 euros en dietes de l'expresident de l'entitat Modesto Crespo.

Només set dels acusats han volgut exercir el dret a l'ús de l'última paraula, majoritàriament per lamentar haver-se vist implicats en aquest procés i reafirmar la seua innocència.

Un dels exvicepresidents, Armando Sala, ha recordat que al novembre de 2009, quan van passar els fets, tots els consellers estaven «temorosos, nerviosos i preocupats» perquè el Banc d'Espanya «acabava d'intervenir Caixa Castella-la Manxa».

Per la seua banda, Luis Esteban s'ha queixat que no s'haja valorat el temps que ell i els seus companys van dedicar a la institució «amb il·lusió i honor», mentre que José Forner ha protestat pel dany a la seua imatge pública arran d'aquest cas.

Tant aquests com altres antics vocals del consell d'administració han insistit que no van donar la seua aprovació a l'import de les dietes que anava a percebre Crespo com a president de Tinser Cartera SL, una societat participada per la CAM, com el seu caràcter retroactiu, encara que així quedara reflectit en una acta.

El mateix Crespo ha reconegut la il·legalitat d'aquestes remuneracions en ratificar en la primera sessió del judici, celebrada el passat 14 de maig, un acord previ amb la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions.

L'expresident de la caixa es va declarar llavors culpable d'un delicte d'apropiació indeguda agreujada i va acceptar una pena de nou mesos de presó, pagar una multa de 9.000 euros i tornar els diners que havia cobrat.

La Fiscalia Anticorrupció reclamava inicialment per a ell quatre anys de presó i una multa de 120.000 euros, la mateixa condemna que segueix demanant ara per al que va ser director general de la CAM, Roberto López Abad, a qui acusa de ser l'ideòleg d'aquest frau.

El fiscal Felipe Briones sol·licita penes que oscil·len entre els dos i els tres anys de presó i el pagament de multes de divers import per sis processats.

Pel que fa als 13 acusats restants, tots ells antics vocals del consell d'administració, tot i que manté formalment l'acusació, el fiscal va demanar la passada setmana la seua absolució durant el seu informe final.

Prèviament, l'acusació particular i popular, que exerceix l'advocat Diego de Ramón, havia retirat directament els càrrecs per aquests mateixos exconsellers.

Crespo va percebre 600.000 euros bruts entre 2009 i 2011 en dietes per exercir la presidència en Tinser, malgrat que la seua dedicació en aquesta societat «va ser inexistent» i la derivada de presidir la pròpia caixa era «gratuïta per disposició legal», segons Anticorrupció.

Al final de la vista, la Plataforma CAM, que agrupa afectats per les presumptes irregularitats detectades en l'entitat, ha emès un comunicat de premsa el qual destaca la confessió de Crespo i rebat la versió autoexculpatoria de López Abad.

«Segueix insistint que era tot legal, quan 14 consellers diuen que se'ls va ocultar informació rellevant i que les actes no responien a la realitat», assenyala el col·lectiu.

La Plataforma CAM també recorda que demà comença el judici per la venda de preferents d'aquesta caixa, fets pels quals López Abad i una altra exdirectora general, María Dolores Amorós, s'enfronten a peticions de pena de 10 anys de presó.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu