Els populars i l'extrema dreta austríaca agafen les regnes de la presidència rotatòria de la UEEls populars i l'extrema dreta austríaca agafen les regnes de la presidència rotatòria de la UE
El primer ministre de Bulgària (e) amb Sebastian Kurz (d), canceller austríac / EFE

Els populars i l'extrema dreta austríaca agafen les regnes de la presidència rotatòria de la UE

Els populars i l'extrema dreta austríaca agafen les regnes de la presidència rotatòria de la UE

El primer ministre de Bulgària (e) amb Sebastian Kurz (d), canceller austríac / EFE

  • Redacció Barcelona/ ACN

  • | 01 de jul, 2018 - 10:36

El govern de coalició entre el partit popular europeu d'Àustria (ÖVP) i l'extrema dreta (FPÖ) agafa avui les regnes de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Durant els pròxims sis mesos Àustria presidirà les sessions del Consell de la UE, la institució que cita periòdicament a Brussel·les els ministres dels 28 estats membres en reunions sectorials d'Economia i Finances (Ecofin), Interior o Afers Generals, entre d'altres. En ple debat europeu sobre quina és l'estratègia que ha d'adoptar la UE amb la migració, una de les prioritats austríaques durant els pròxims mesos serà la seguretat i el control de les fronteres. Viena vol impulsar l'augment de la vigilància a les fronteres i el reforçament operatiu de l'agència Frontex amb «un mandat polític», asseguren fonts diplomàtiques austríaques.

«La UE es troba en un moment crític, el Regne Unit marxa i a Alemanya i Itàlia hi ha ministres contraris a solucions comunitàries i en aquest moment tenim a Àustria un govern conservador i d'extrema dreta que no està interessat en solucions europees», critica l'eurodiputat austríac dels Verds, Michel Reimon. Segons aquest europarlamentari, no hi ha cap solució europea a la vista i adverteix de les possibles aliances amb els països del Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) o els partits populistes i extremistes a Alemanya i Itàlia.

 

Presidència rotatòria clau

Els diversos estats de la UE assumeixen la presidència del Consell de la UE de forma rotatòria i per torns de sis mesos, organitzats per grups de tres, que col·laboren de forma 'estreta' durant els 18 mesos en què es passen el relleu. D'acord amb un programa conjunt, cadascun dels tres països elabora el seu programa semestral amb més detall. Àustria és el tercer país del trio actual, que va iniciar-se fa un any amb la presidència d'Estònia, seguida de la de Bulgària, exercida els darrers sis mesos. El Consell i el Parlament Europeu negocien i acorden de manera conjunta la gran majoria de propostes legislatives europees.

L'eurodiputat Michel Reimon recorda que aquesta presidència és clau perquè és l'última on es poden forjar pactes abans de les eleccions europees del 2019. Fins ara, si no arribaven a acords amb les presidències del Consell per certs temes, podien intentar-ho amb les següents. «La presidència austríaca tindrà més impacte que les últimes dues o tres pel període en què es produeix», alerta Reimon.

Mirada als Balcans

Pel que fa a la política de veïnatge de la UE, Àustria continuarà la posició d'apropament de Bulgària i confia obrir negociacions d'adhesió amb Macedònia i Albània durant la seva presidència. Segons fonts del govern austríac, són favorables a incloure Kosovo en l'estratègia europea als Balcans i a convidar els seus líders polítics a properes cimeres informals.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu