El Síndic sosté que suspendre els diputats processats per l'1-O vulnera «el dret a l'exercici de càrrecs públics»El Síndic sosté que suspendre els diputats processats per l'1-O vulnera «el dret a l'exercici de càrrecs públics»
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, atén la premsa davant el Palau de l'ONU a Ginebra, el 21 de març de 2018 (ACN)

Rafael Ribó nega que «un cop ferm el processament per rebel·lió» correspongui «la suspensió automàtica de les persones processades»

El Síndic sosté que suspendre els diputats processats per l'1-O vulnera «el dret a l'exercici de càrrecs públics»

Rafael Ribó nega que «un cop ferm el processament per rebel·lió» correspongui «la suspensió automàtica de les persones processades»

El Síndic sosté que suspendre els diputats processats per l'1-O vulnera «el dret a l'exercici de càrrecs públics»

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, atén la premsa davant el Palau de l'ONU a Ginebra, el 21 de març de 2018 (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 29 de juny, 2018 - 14:06

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, considera que la suspensió de càrrecs públics que estableix la legislació vigent no és aplicable als diputats processats per l'1-O. A través d'un comunicat, el Síndic ha negat que «un cop ferm el processament per rebel·lió» correspongui «la suspensió automàtica de les persones processades» perquè, segons ell, es faria «aplicant una previsió legal reservada per a casos diferents». El defensor del poble ha recordat que l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal, que diu que «el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic ha de quedar automàticament suspès» mentre «duri la situació de presó», «és aplicable en el cas que persones acusades de terrorisme o rebel·lió estiguin processades i a presó». Per tant, segons Ribó, no es podrien suspendre les persones «amb presó decretada» però no «sotmeses a una pèrdua provisional efectiva de llibertat».

Rafael Ribó també ha argumentat que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) 199/1987 va definir la rebel·lió com la que exerceix «un grup que té el propòsit d'un ús il·legítim d'armes de guerra o explosius», i ha subratllat que la interlocutòria esmentada del Tribunal Suprem (TS) del 26 de juny «exclou explícitament la utilització d'armes en el presumpte delicte de rebel·lió per part de les persones processades». Cosa que, segons el defensor del poble, suposa que «falta d'un dels elements legals per acordar la suspensió dels càrrecs de totes les persones processades i empresonades». Per tot plegat, el Síndic entén que «el dret constitucional a l'exercici de càrrecs públics» no permet la suspensió dels diputats processats per l'1-O.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu