Recurs contra l’arxivament del cas CastorRecurs contra l’arxivament del cas Castor
Sergio Salgado (X-Net), Alfons Pérez i Emma Avilés (ODG) (Laia Farrera)

L’Observatori del Deute en la Globalitat, X-Net i l’Institut de Drets Humans volen que s’investigui el projecte

Recurs contra l’arxivament del cas Castor

L’Observatori del Deute en la Globalitat, X-Net i l’Institut de Drets Humans volen que s’investigui el projecte

Recurs contra l’arxivament del cas Castor

Sergio Salgado (X-Net), Alfons Pérez i Emma Avilés (ODG) (Laia Farrera)

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 29 de juny, 2018 - 01:04

L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), juntament amb el col·lectiu X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha recorregut contra l’arxivament provisional de la querella presentada a l’Audiència Nacional contra els responsables empresarials i polítics del projecte Castor. Segons les entitats, la setmana passada la jutgessa instructora, Carmen Lamela, va voler donar un cop de carpeta al cas sense necessitat d’obrir diligències d’investigació amb l’argument que no apreciava indicis penals en l’actuació dels querellats, als quals s’atribuïen els suposats delictes de malversació, prevaricació i frau a l’administració.

Així, el recurs d’apel·lació presentat dimecres per les entitats querellants demana la tutela judicial en l’àmbit penal per iniciar una investigació sobre la possible existència de corrupció a l’administració pública a partir de l’anàlisi d’un conjunt d’elements que van contribuir a desenvolupar un projecte tècnicament fallit. Aquest pot arribar a costar més de 3.300 milions d’euros a la ciutadania però beneficiar amb sumes importants els seus promotors empresarials. En aquest sentit, les entitats querellants van detectar en la interlocutòria d’arxivament provisional diversos punts febles des del punt de vista de l’argumentació jurídica, com «omissions i anàlisis tècniques basades en alguns casos en supòsits estereotípics o, simplement, en assessorament tècnic deficient», segons afirmen en un comunicat.

Lamela intenta arxivar el cas
Així, les entitats van manifestar la seva perplexitat pel fet que la jutgessa Lamela intentés arxivar el cas sense necessitat d’obrir una investigació pels fets. En aquest sentit, els querellants afirmen que és funció de la instrucció judicial esbrinar els fets i, a més, perquè en els casos de corrupció existeixen dificultats especials que envolten la denúncia i la investigació. «Constatem que hi ha certes reticències a investigar casos com el Castor, que impliquen polítics i empresaris de primera línia. No podem normalitzar un cas com aquest, per les seves diverses dimensions: ambiental, social, econòmica i financera», va afirmar Alfons Pérez, portaveu de l’ODG. «És un cas paradigmàtic d’una presumpta corrupció en el disseny i construcció d’infraestructures, la qual cosa es repeteix força, a l’Estat», va afegir.

No hi ha interès a investigar
En aquesta línia, les entitats consideren que els fets denunciats haurien d’incentivar l’obertura d’una investigació d’ofici per part de la Fiscalia Anticorrupció, i es pregunten com una legislació amb importants controls i intervencions pot permetre el resultat d’una infraestructura inútil i que ha generat un deute tan important sense cap tipus de responsabilitat de la constructora ni dels responsables polítics que la van autoritzar. Sergio Salgado, membre de X-Net, afirma «que més que jutgessa d’instrucció ha actuat com a advocat de part».

Alts càrrecs públics implicats
Entre els demandats hi figuren noms com els dels exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d’ACS, Florentino Pérez, i el d’Escal UGS, Recaredo del Potro.

Així, la jutgessa considera que no se’n poden fer responsables penalment alguns d’ells, perquè haurien assumit les competències com a responsables polítics després que s’iniciés la tramitació del projecte Castor. El recurs identifica les conductes de «gran corrupció» com una «temptació estructural permanent» i identifica els querellats com a coautors —ja sigui de manera adhesiva o successiva— en l’execució d’un pla global, de manera que van contribuir així parcialment al resultat final.

D’altra banda, el recurs d’apel·lació també debat les argumentacions de Lamela sobre altres aspectes denunciats amb relació als responsables polítics. En primer lloc, qüestionen l’afirmació de la jutgessa, segons la qual la tramitació del cas va ser «documentada i raonada» i no hauria suposat infringir deures especials relacionats amb el càrrec ni desviar cabals públics. En aquesta línia, les entitats recorden que «no és assumible entendre la tramitació des de la normalitat administrativa, especialment des que s’obvien les recomanacions tècniques i socials dins el tràmit d’impacte ambiental. El recurs també desmunta l’afirmació de la jutgessa sobre el fet d’utilitzar les auditories de costos de dues empreses externes —contractades per l’empresa— per rebatre els arguments de la Comissió Nacional d’Energia, que alertava dels sobrecostos que acumulava el projecte per la subcontractació de parts a les mateixes empreses del grup ACS.

Els querellants també es van sorprendre per la negativa de Lamela a investigar el canvi de límits marítims que va situar la superfície de la concessió del projecte Castor en aigües valencianes en al·legar que es tracta d’una competència autonòmica. En aquest sentit, les entitats alerten de la motivació d’un canvi sobtat que desarmava la capacitat del govern de recórrer contra alguns aspectes del projecte i que beneficiava l’empresa.

Finalment, els querellants assenyalen el fet que l’argumentació per arxivament va estimar que s’havien proposat mesures correctores per als impactes adversos, que no van evitar que la injecció de gas produís més d’un miler de terratrèmols acreditats per estudis tant previs com posteriors d’organismes tècnics i entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.

El recurs també destaca l’èmfasi de l’actuació de l’exministre popular José Manuel Soria d’evitar la indemnització mitjançant un recurs de lesivitat presentat l’any 2012. Ho feia, recorden les entitats, al mateix temps que permetia que la concessionària renunciés al projecte i recuperés la inversió en 25 anys quan anteriorment n’eren cinc. «Es requereix una investigació més profunda de molts altres aspectes del cas Castor; pretendre que l’atzar hagi pogut conjugar tots aquests factors tecnicoadministratius i obviar el resultat del projecte és realment difícil de creure», va concloure Pérez.

Primera demanda presentada al febrer
Al mes de febrer l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), el col·lectiu X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya van presentar una querella ciutadana contra quatre exministres socialistes i un del Partit Popular per la seva responsabilitat en la construcció del magatzem subterrani de gas Castor, situat davant les costes de Vinaròs (Castelló).

L’objectiu era exigir responsabilitats als dirigents polítics vinculats al projecte, a més d’evitar que els ciutadans hagin de pagar prop de 3.000 milions d’euros, ja sigui a través de la tarifa del gas o mitjançant els pressupostos generals de l’Estat per a indemnitzar Escal UGS amb càrrec al sistema gasista, mesura que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment l’any 2017. Actualment, el magatzem està tancat i, per ara, no es preveu desmantellar-lo pel risc que suposaria extreure el gas en aquests moments.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu