Artadi: «És cert que la feina no està acabada, tot no es va fer bé, coincideixo amb Ponsatí»Artadi: «És cert que la feina no està acabada, tot no es va fer bé, coincideixo amb Ponsatí»
Fotografia: ACN

La portaveu del Govern creu que «s'han fet passes endavant», nega ser un Govern «autonomista» i creu que l'1-O situa «més a la vora» d'una república

Artadi: «És cert que la feina no està acabada, tot no es va fer bé, coincideixo amb Ponsatí»

La portaveu del Govern creu que «s'han fet passes endavant», nega ser un Govern «autonomista» i creu que l'1-O situa «més a la vora» d'una república

Artadi: «És cert que la feina no està acabada, tot no es va fer bé, coincideixo amb Ponsatí»

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 27 de juny, 2018 - 14:01

«És cert que la feina no està acabada; és cert que tot no es va fer bé, i en aquest sentit coincideixo amb la consellera Ponsatí», extitular del departament d'Ensenyament i que ara és a Escòcia. Són paraules de la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, aquest dimecres en comparèixer a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) al Parlament. Artadi ha lamentat en aquest context haver de «justificar» que no és autonomista. «Si fóssim autonomistes tindríem Puigdemont a Palau, que no hi és per no ser autonomista», ha assegurat. «Per tant, es va fer feina, un pas endavant, entenc que l'1-O ens posa més a la vora de l'assoliment de l'objectiu de la independència de la república catalana, és l'objectiu nostre; no entenc que hi hagi d'haver dubtes en aquest sentit», ha insistit.

«S'han fet passes endavant, no ho hem assolit tot», ha conclòs la portaveu del Govern en assegurar també que s'està «millor ara que fa dos anys». 

En tot cas, s'ha referit ara a un «debat intern» de partits i entitats sobre «què va anar millor i que va anar pitjor» els darrers mesos. I sobre «com hem d'encarar a partir d'ara el moviment: crec que cap de nosaltres té la veritat absoluta, però crec que és important que el procés el fem junts, cadascú amb el seu accent; és un moviment que ha d'evolucionar conjuntament amb la societat», ha afegit.

Artadi creu que la Generalitat no en té «responsabilitat absoluta» –«no vol dir que no en tingui»- però ha apuntat que el municipalisme, la internacionalització i la mobilització ciutadana han de ser «imprescindibles». També el procés constituent i la «implicació ciutadana». 

Un altre focus que veu «fonamental» és «per desgràcia l'exili». També veu un eix important per al procés en la justícia internacional per veure com «impacta i es manifesten les diferències entre els sistemes de justícia espanyol i europeus». 

A l'espera «d'afinar» l'expressió, Artadi ha insistit que caldrà «cercar noves finestres d'oportunitats, nous moments». «Crec que ho haurem de fer plegats; és el que ens demana la gent, que hi hagi unitat», ha sentenciat. 

D'altra banda, Artadi ha qualificat d'«extremadament sorprenents» les declaracions del secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, sobre el paper d'Artadi durant l'aplicació del 155. «Durant el temps que vaig ser directora general no vaig parlar mai amb ell, no ens coneixíem; sempre està bé que t'afalaguin i que et diguin que fas bé la feina però és impossible definir quina feina perquè no en feia cap per ells», ha resolt l'actual portaveu del Govern en dir que s'hi va reunir quan ja era diputada.

Finalment, la portaveu del Goven també ha afirmat que el Govern vol «defensar els drets dels catalans» i vol ser en aquells espais on es pugui treballar en aquest sentit. Però ha suggerit que al Consell de Política Fiscal i Financera la feina a fer «és nul·la» si no ets el govern espanyol i tenint en compte que ja s'ha anunciat que no es pretén reformar el sistema de finançament. «No cal perdre el temps», ha apuntat la consellera de la Presidència. En una rèplica amb el líder dels comuns, Xavier Domènech, Artadi ha apuntat que no es preveu modificar perquè ningú entoma «la patata calenta». «La voluntat de participar-hi [del Govern] és irrellevant; no es farà [la reforma], ja ho han dit», ha insistit.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu