Passadissos d’urgències desbordats a la Vall d’HebronPassadissos d’urgències desbordats a la Vall d’Hebron
Espai de pas a urgències de la Vall d’Hebron aquest mes de maig. FOTO COORDINADORA D’ENTITATS SAP MUNTANYA [Els autors de la fotografia han volgut mantenir en l’anonimat els pacients]

Sindicats i entitats en defensa de la salut pública afirmen que la situació és de «desbordament»

Passadissos d’urgències desbordats a la Vall d’Hebron

Sindicats i entitats en defensa de la salut pública afirmen que la situació és de «desbordament»

Passadissos d’urgències desbordats a la Vall d’Hebron

Espai de pas a urgències de la Vall d’Hebron aquest mes de maig. FOTO COORDINADORA D’ENTITATS SAP MUNTANYA [Els autors de la fotografia han volgut mantenir en l’anonimat els pacients]

  • LAIA SERÓ

  • | 23 de juny, 2018

Dimecres 13 de juny. Són les 12:15 del matí a l’Hospital de la Vall d’Hebron, el centre sanitari més gran de Catalunya, on atenen cada dia 570 pacients de mitjana sumant urgències generals, trauma, infantil i ginecologia. Les instal·lacions d’urgències generals estan desbordades. Dos dels passadissos són plens de lliteres hospitalàries arrenglerades que dificulten el pas i que estan pràcticament a tocar les unes de les altres. Una altra zona més ampla que estava prevista com a espai de trànsit també està plena de lliteres. Els pacients esperen que quedi lliure un box on els puguin atendre adequadament o que els portin a planta, si és que ja els han visitat i ho ha decidit el metge.

«Qualsevol cosa que dius al malalt la sent el del costat; per qualsevol cosa que li has de fer, ets allà al mig», explica una de les infermeres, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Per evitar equivocacions, el personal penja d’algunes lliteres papers molt visibles amb informació mèdica crucial, com les al·lèrgies del pacient. El motiu és que, tal com reconeix la mateixa font, «en la situació en què es treballa, és més fàcil que hi hagi confusions».

Malgrat que el volum de persones instal·lades en lliteres als passadissos va variant, la infermera lamenta que és «excepcional» el dia que no ubiquen pacients en llocs de pas i que és una situació que es manté gairebé tot l’any. I empitjora «a l’estiu, amb les onades de calor, i a l’hivern, amb la grip».

Ball de dades

Els pacients poden passar hores o fins i tot dies en aquesta situació. L’hospital no facilita dades oficials sobre el temps de mitjana o màxim que s’hi estan. Les úniques dades d’aquesta espera són les que comuniquen cada dia un compte anònim de Twitter: el nombre de persones que són a urgències esperant un llit a planta i la que fa més dies que hi és. El compte és @adjuntosdeurgen i ningú a l’hospital vol revelar qui hi ha al darrere. Segons aquest compte, el 13 de juny hi havia 71 pacients que necessitaven un llit a planta i el més antic feia cinc dies que l’esperava.

Quan se’ls pregunta per aquesta situació, fonts de la Vall d’Hebron expliquen que els problemes es concentren en «pics» de grip o de calor, però també reconeixen que hi ha altres dies en què tenen malalts als passadissos d’urgències; per exemple, el dimecres 13 de juny. Ara bé, l’hospital rebaixa la xifra d’aquell dia a 20 pacients. I també afirma que, de vegades, el passadís és «el lloc més pràctic perquè els pacients estiguin ben observats». Malgrat tot, des de l’hospital diuen que sempre intenten que els malalts dels passadissos «siguin els mínims i s’hi estiguin com menys hores millor».

Mobilització veïnal
Mentre dins hi ha malalts als passadissos, a fora alguns dels membres de la coordinadora d’entitats veïnals Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya denuncien la situació. L’agrupació va néixer l’any 2011, amb l’inici de les retallades, i des d’aleshores cada dimecres es planta davant les portes de la Vall d’Hebron. Són veïns de la zona nord de Barcelona —Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó— que, de 10 a 12, sense faltar-hi cap setmana, ofereixen informació de com s’han de tramitar les reclamacions i també recullen signatures per una «sanitat pública i de qualitat». Estan adherits a la Marea Blanca i se’ls reconeix perquè van vestits amb samarretes de color taronja.

Una de les preocupacions principals d’aquesta plataforma veïnal és, precisament, que «s’aparquen» malalts a urgències. Darrerament, han exigit la clausura d’un dels passadissos perquè diuen que és una sortida d’emergències. Trini Cuesta, auxiliar d’infermeria jubilada i portaveu del grup, sap bé com funcionen les urgències des de dins. «On queda la intimitat, el confort i el descans del malalt en aquestes condicions?», es pregunta.

Amb tot, segons Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, la resposta dels usuaris és «comprensiva». Ara bé, també alerta que «de tant en tant» hi ha casos de professionals que pateixen agressions físiques d’usuaris que «perden els nervis».

L’assistència primària, una aliada
Una de les activitats actuals dels membres del SAP Muntanya és recollir signatures per millorar l’atenció primària. Cuesta n’explica el motiu: «S’ha d’abordar el problema de manera global; per exemple, una millor atenció als centres d’atenció primària (CAP) i als centres d’urgència d’atenció primària (CUAP) trauria pressió a les urgències». De fet, al voltant del 60% de les consultes dels serveis d’urgències hospitalàries no tenen risc vital o són de baixa complexitat. I, per tant, es podrien resoldre a d’altres centres com els CAP o els CUAP.

En aquest sentit, el portaveu de la Vall d’Hebron fa una crida per recordar a la gent que pot dirigir-se a les urgències de l’atenció primària: «Ells acabarien més ràpid i nosaltres estaríem menys carregats». El cert, però, és que el pressupost de la primària ha disminuït considerablement des del ­2010 ­—des d’aleshores es van acomiadar gairebé 900 metges— i encara no s’ha recuperat del tot.

A hores d’ara, la partida de primària representa el 16,9% del pressupost total del departament de Salut, mentre que entitats com Metges de Catalunya recomanen que la xifra rondi el 25% perquè un sistema sanitari sigui «eficient».