«Estem tristos, però prou forts per continuar lluitant contra la injustícia que hem patit»«Estem tristos, però prou forts per continuar lluitant contra la injustícia que hem patit»
(Martí Albesa)

Bel Pozueta | Mare d’un dels joves d’Altsasu

«Estem tristos, però prou forts per continuar lluitant contra la injustícia que hem patit»

Bel Pozueta | Mare d’un dels joves d’Altsasu

«Estem tristos, però prou forts per continuar lluitant contra la injustícia que hem patit»

(Martí Albesa)

  • SAIOA BALEZTENA (Barcelona)

  • | 23 de juny, 2018 - 00:18

L’Adur Ramírez (1994) és un dels joves d’Altsasu que fa un any i set mesos que és a la presó. L’Audiència Nacional li ha imposat 12 anys de presó, sense sentència ferma, per haver «agredit» dos agents de Guàrdia Civil i les seves parelles l’octubre de 2016

Com esteu la família de l’Adur des que es va saber la sentència l’1 de juny?
Enfadats i tristos, però prou forts per continuar lluitant contra la injustícia que hem patit.

L’Audiència Nacional, tot i que no hi veu delicte de terrorisme, ha imposat unes penes d’entre 2 i 13 anys de presó per als vuit joves d’Altsasu. Com vau rebre la notícia?
Doncs d’alguna manera ja hi comptàvem. Han jugat amb nosaltres. Han fet trampes, perquè han descartat el delicte de terrorisme, que era totalment absurd, però al final han aplicat la mateixa magnitud de penes que si fos una pena per terrorisme.

Com es troba el seu fill Adur?
Ha viscut una muntanya russa. Al començament va patir molt. No s’ho podia creure. Però quan va ser conscient que la cosa anava per llarg, va decidir començar a estudiar Dret. Aleshores, quan començava a aixecar el cap, li van prohibir les meves visites i les de la seva companya. Més endavant, sense avís previ, el van traslladar de Soto del Real a Aranjuez i, posteriorment, el van tancar en aïllament.

I com ha rebut la sentència?

Un cop superat el sotrac inicial, està fort.

La sentència no ha reconegut la majoria dels arguments de l’equip d’advocats de la defensa.
Els nostres fills són víctimes d’un muntatge policial. És terrible. La sentència es basa únicament en un informe de la Guàrdia Civil que ja havia estat redactat vuit hores abans que els denunciants fessin les seves declaracions.

Segons la vostra defensa, el seu fill no era al bar Koska en el moment de la baralla. Anava de negre i no de vermell, com descrivia l’acusació.
Tot i que el tribunal va rebutjar totes les nostres proves, al llarg del judici les va acabar acceptant. Però la jutge considera que cap d’aquestes proves demostra que l’Adur, després d’haver vingut a casa, en lloc d’anar al llit, es posés la suposada samarreta vermella i anés al Koska. El més frustrant és que hem hagut de buscar proves per desmuntar la seva versió. Però, que jo sàpiga, són els denunciants qui, per llei, han de presentar proves per justificar el que denuncien. Un cop més veiem que les forces de seguretat estan per sobre de la ciutadania.

«No teníem res a fer perquè som víctimes d’un cas denunciat, investigat i jutjat per la Guàrdia Civil»

 

Com s’explica una sentència tan dura?
Els advocats ja ens havien avisat que els nostres fills serien jutjats amb un tribunal d’excepció. Sabíem que farien servir els paràmetres polítics per dictaminar la sentència, i no els judicials. No teníem res a fer perquè som víctimes d’un cas denunciat i investigat per la Guàrdia Civil, i jutjat per una dona que està casada amb un coronel de la Guàrdia Civil. Han imposat la seva força.

Presentareu recurs d’apel·lació a la sentència?

Sí, a la mateixa Audiència Nacional. Però sabem que serà només un tràmit i no servirà de res. La nostra esperança ara està dipositada en el Tribunal Suprem, que és a qui podrem recórrer si l’AN manté la sentència. Això significa que anirà per llarg.

Què sent quan alguns mitjans de comunicació diuen que el seu fill és un cadell d’ETA?

M’entristeix moltíssim. Em dol profundament sentir aquestes etiquetes, o batasunos. Primer de tot perquè, tot i que molta gent encara no ho ha entès, el cas d’Altsasu no té res a veure amb la política; és una baralla en un context festiu, senzillament. I en segon lloc, perquè ja fa set anys que Euskal Herria, per fi, viu en pau. És l’hora de trencar estigmes.

«El que els ha passat als nostres fills li hauria pogut passar a qualsevol altra persona»

 

Hi ha hagut grans mobilitzacions de solidaritat amb aquest cas, especialment a Euskal Herria. Les famílies us heu sentit acompanyades per la societat?
Al País Basc i a Catalunya sí que hi ha molta gent que ens ha mostrat la seva solidaritat. Però a la resta de l’Estat el relat que ha calat és el de la Guàrdia Civil. Tot i això, molta gent ha obert els ulls i ha vist que durant massa temps s’ha difós un relat ple de mentides sobre Euskal Herria. Als nostres fills els ha passat això com li hagués pogut passar a qualsevol altra persona. Quan venim a Catalunya a explicar el cas, molta gent ens atura pel carrer i es lamenta d’haver girat l’esquena en altres èpoques a la repressió que hem viscut al País Basc.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu