A Vallecas tampoc no volen reiA Vallecas tampoc no volen rei
Un home exerceix el seu dret a vot davant les mirades d'un voluntari i de Wilfred Agbonavbare. Foto Jordi Navarro.

Alguna cosa es mou, més enllà del territori processista. A Vallecas, al cor bell mig del regne espanyol, s’ha celebrat una consulta sobre el dret a decidir la forma de l’estat: monarquia o república? Els resultats us sorprendran...

A Vallecas tampoc no volen rei

Alguna cosa es mou, més enllà del territori processista. A Vallecas, al cor bell mig del regne espanyol, s’ha celebrat una consulta sobre el dret a decidir la forma de l’estat: monarquia o república? Els resultats us sorprendran...

A Vallecas tampoc no volen rei

Un home exerceix el seu dret a vot davant les mirades d'un voluntari i de Wilfred Agbonavbare. Foto Jordi Navarro.

  • Jordi Navarro, Madrid

  • | 23 de juny, 2018 - 23:25

 Benvinguts a la república de Vallecas. Així ho han decidit les veïnes i els veïns del barri. 35 punts de votació i uns 200 voluntaris han fet possible aquesta consulta simbòlica i no vinculant. Sense cens, sense cap validesa legal. Però carregada de simbolisme. Quan fa tres anys que el Centre d'Investigacions Sociològiques no demana opinió sobre la monarquia, Vallekas Decide ha plantejat, sota la premissa de la necessitat d'un procés constituent, una doble pregunta: "Vol decidir la forma de l'estat", i "En cas afirmatiu, vol que aquesta sigui una república?".


A tocar de l’avinguda de l’Albufera, en un dels espais socials que abunden al barri, una samarreta llueix a l’aparador amb el lema «Vallecas is not Spain». Estranya proclama, incomprensible per aquells que mai han passejat per aquest districte de la capital espanyola. Rara avis madrilenya, l’excepció que qüestiona la vila i cort. Amb un pes demogràfic que la situa per damunt de capitals de províncies castellanes, Vallecas és un punt i a part de Madrid. Com un check point, un pas fronterer, el pont de Vallecas és l’entrada al barri madrileny obrer i rebel per excel·lència. I per motius ben merescuts.


Lavapiés, Moratalaz, Tetuán, Carabanchel, Hortaleza. Són barris on un altre Madrid hi respira, un d’allunyat dels focus de poder, de Florentino Pérez i la seva llotja, de les desfilades militars i els tripijocs de milions d’euros. Però en cap d’ells com a Vallecas batega l’autèntica pulsió republicana de classe treballadora. Hi són els bukaneros, també la batalla naval de cada juliol, els centres socials de La Villana i La Atalaya, seu de la PAH i espai okupat del jovent combatiu. I també hi és la parròquia de San Carlos Borromeo, sempre capdavantera en l’església social i alliberadora. Primer amb el capellà Enrique de Castro, ara amb el seu relleu, Javier Baeza. Va ser precisament en aquesta parròquia, vestigi d'un cristianisme primitiu, on a missa es combrega amb el que cada feligrès comparteix de casa –pa de pessic, galetes-, que es va presentar la iniciativa Vallekas Decide.


«Al barri de Salamanca? Que la facin i votin que no »


«La cosa és votar. A primera hora dues dones ens han escridassat no sé què del 34. Que votin que no a la república, però que votin», explica un voluntari en una mesa de votació. Les urnes, casolanes. Caixes de plàstic per guardar la roba de fora de temporada, que es troben en els basars orientals, adaptades per a l'ocasió amb una obertura superior a fi de dipositar el vot. «Les hem adquirit amb aportacions voluntàries individuals i col·lectives. Són ben cares!». De paperetes n'hi havia en tres idiomes: castellà, àrab i xinès. «Són les dues llengües majoritàries al barri, a banda del castellà».


La consulta es va celebrar en dissabte en previsió d'una afluència més gran de gent que si hagués estat en diumenge. L'avinguda de l'Albufera és un carrer comercial molt transitat. Allà s'hi van concentrar la majoria de meses. Tot i els 35° a l'ombra, els voluntaris transmetien el goig amateur de qui fa quelcom de molt desitjat. N'hi havia d'arribats de fora de Madrid, "tot i no ser vinculant", subratllava una voluntària de Cartagena, per afegir valor en el seu esforç i les seves conviccions republicanes. La dona sospitava quina mena de por amara el règim del 78 davant un referèndum monarquia o república: "És com a Catalunya: prohibeixen votar perquè s'imaginen quin serà el resultat".


«La idea és que hi hagi un contagi. Avui és Vallekas Decide, i aviat tan de bo sigui Móstoles Decide, Vicálvaro Decide...», explica una altra voluntària. Malgrat les senyores del 34 i algun provocador amb samarreta de la Legió, la resposta vallecana va ser positiva. Si així es pot valorar exercir el vot. Davant els dubtes que en alguns barris es celebri una consulta semblant, la mateixa cantarella. «Al barri de Salamanca? Que la facin i votin que no, així de fàcil».


Vallecas de Munt

A títol individual, militants d'entitats polítiques, des de les joventuts socialistes fins a Izquierda Castellana, i activistes dels moviments socials han impulsat plegats la consulta construïda sobre un consens que pretén trobar rèpliques, no tan sols a Madrid, sinó arreu del regne espanyol. Un Vallecas de Munt, homenatge imprevist a les consultes celebrades a Arenys de Munt fa deu anys. «L'objectiu és pressionar l'estat. Que no ens haguem d'empassar un rei imposat per un dictador», raona un votant, un home d'uns 60 anys. «És una prova pilot, pionera... ». A Catalunya se n'han fet unes quantes, de consultes. «Sí, però eren més tancades, d'inspiració separatista. Aquesta és per fer una república oberta a tothom». Tipologia republicana: presidencialista, federal, i ara, oberta o tancada.


La jornada va transcórrer sense incidents. La policia nacional s'hi va personar en diverses meses per identificar els voluntaris que, en alguns casos, van optar per negar-s'hi. L'organització de Vallekas Decide comptava amb els permisos corresponents de l'ajuntament per ocupar l'espai destinat a les meses de votació.


Al capvespre, a l'antiga Plaza Vieja, els portaveus van fer públic l'escrutini. 7270 vots totals. 64 blancs. 52 nuls. A favor de la república com a forma de l’estat, 6490. Percentatges? Sobre quin cens? En tot cas, zero sorpreses. Vallecas es resisteix a formar part de l’Espanya irreformable. Un voluntari, provinent d'Elx, es mostrà taxatiu en referència a l’hipotètic futur de Felip de Borbó: «No li comprava cap bitllet de Talgo fins la frontera. Li donava 429 euros mensuals en un pis de 30 metres quadrats, com sobreviuen moltes famílies d’aquest barri».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu