La sentència d'Emarsa arriba després de set anys d'instrucció i dos ajornamentsLa sentència d'Emarsa arriba després de set anys d'instrucció i dos ajornaments
L'exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo. FOTO: Soler, José / Arxiu ACN

La instrucció del cas va determinar l'existència d'una xarxa d'empreses que, almenys entre 2004 i 2010, va actuar per traure fons públics de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals (Emarsa)

La sentència d'Emarsa arriba després de set anys d'instrucció i dos ajornaments

La instrucció del cas va determinar l'existència d'una xarxa d'empreses que, almenys entre 2004 i 2010, va actuar per traure fons públics de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals (Emarsa)

La sentència d'Emarsa arriba després de set anys d'instrucció i dos ajornaments

L'exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo. FOTO: Soler, José / Arxiu ACN

  • Redacció València / EFE

  • | 22 de juny, 2018 - 14:14

La sentència sobre el cas Emarsa pel desviament de 23,5 milions d'euros de l'empresa pública que va gestionar la depuradora de Pinedo (València), que ha donat a conèixer aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), arriba després de dos ajornaments del judici i set anys d'instrucció.

Es tracta de la peça principal de la causa, que va asseure a la banqueta 24 acusats, entre ells exdirectius de l'empresa pública municipal Emarsa, d'Emshi (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics) i d'EPSAR (Entitat Pública de Sanejaments Residuals), dependent de la Generalitat.

També es va processar diversos empresaris per delictes de malversació de cabals públics, suborn, blanqueig, prevaricació i falsedat, durant prop d'un centenar de sessions que es van celebrar durant vuit mesos a l'Audiència Provincial de València, i va quedar vist per a sentència el passat mes de desembre.

El judici es va ajornar en dues ocasions, la primera, el 2 de novembre de 2016 per l'absència d'un dels acusats, l'empresari José Ignacio Roca Samper, que va estar fugit de la justícia més de tres anys i va ser detingut a Moldàvia al juliol de 2015, extradit el 15 d'abril de 2006 i enviat tres dies després a presó provisional sense fiança, que actualment compleix en el centre penitenciari de Zuera (Saragossa).

El passat 13 de març, a la primera vista, cinc lletrats defensors del torn d'ofici van demanar més temps per a poder estudiar els 200.000 folis que componien la causa, de manera que la sala va decidir posposar per segona vegada l'inici del judici.

La instrucció d'aquest cas va determinar l'existència d'una xarxa d'empreses que, almenys entre 2004 i 2010, va actuar per traure fons públics de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals (Emarsa), encarregada de la gestió de la depuradora de Pinedo.

Entre els principals processats en aquesta causa estaven l'expresident d'Emarsa, exalcalde de Manises i exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo; el gerent d'Emarsa de 2004 a 2010, Esteban Cuesta, i el director financer de l'empresa entre 1996 i 2010, Enrique Arnal.

També figuraven l'exgerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües (EPSAR), dependent de la Generalitat, José Juan Morenilla i l'excap de departament d'EPSAR Ignacio Bernàcer.

La trama corrupta d'Emarsa va operar al voltant de dos «negocis»: un basat en l'increment dels costos d'explotació que va comptar amb el vistiplau de l'Epsar i que es va basar en el desviament de fons inicialment dirigits a xicotetes reformes, manteniment , electricitat, personal, despeses de reactius i altres matèries primeres.

L'altre, el de tractament de fangs, es va basar igualment en un encariment artificial de les operacions, sustentat en diverses empreses pantalla controlades per diversos dels processats.

La Fiscalia demanava penes de 20 anys de presó per a l'expresident d'Emarsa, exvicepresident de la Diputació de València i exalcalde de Manises (l'Horta Oest), Enrique Crespo, que finalment han quedat en dotze anys i mig, i 24 anys de presó per a l'exgerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, condemnat hui a deu anys, considerats caps de la presumpta trama corrupta.

Reclamava així mateix 10 anys a Juan José Morenilla, que han quedat en la sentència en nou anys de presó, i 3,5 per Ignacio Bernácer, el mateix que la sentència, exalts càrrecs de la Generalitat, en tots els casos per falsedat, prevaricació i malversació, a més de suborn en el cas de Costa.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu