El síndic trasllada a la comissària de drets humans del Consell d'Europa que hi ha presos polítics a l'EstatEl síndic trasllada a la comissària de drets humans del Consell d'Europa que hi ha presos polítics a l'Estat
(Blanca Blay/ACN)

Rafael Ribó demana a Dunja Mijatović que reiteri al govern espanyol que l'organisme internacional està «pendent» que es presenti l'informe de «responsabilitats» per l'actuació policial l'1-O

El síndic trasllada a la comissària de drets humans del Consell d'Europa que hi ha presos polítics a l'Estat

Rafael Ribó demana a Dunja Mijatović que reiteri al govern espanyol que l'organisme internacional està «pendent» que es presenti l'informe de «responsabilitats» per l'actuació policial l'1-O

El síndic trasllada a la comissària de drets humans del Consell d'Europa que hi ha presos polítics a l'Estat

(Blanca Blay/ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 19 de juny, 2018 - 18:40

El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha traslladat aquest dimarts a la comissària de drets humans del Consell d'Europa, la bosniana Dunja Mijatović, que a l'estat espanyol hi ha presos polítics. Ribó, que ha mantingut trobades bilaterals amb diferents representants de l'organisme amb seu a Estrasburg, ha assegurat en declaracions a l'ACN que s'ha trobat «una sorpresa» per part dels interlocutors, que no eren «prou conscients» que en un estat de la UE i del Consell d'Europa hi ha presos polítics. Ribó creu que tard o d'hora la institució que vetlla pel compliment dels drets humans al continent «haurà de prendre cartes en l'afer». En aquest sentit, el Síndic ha plantejat a la comissària que seria «bo» que a l’Assemblea Parlamentària o en altres institucions es fessin mocions per la llibertat dels presos. A més, també ha demanat que s'exigeixi al govern espanyol la investigació sobre «responsabilitats» de l'actuació policial durant el dia del referèndum a Catalunya que l'organització internacional ja va sol·licitar a l'octubre i al que, segons Ribó, Madrid va comprometre’s davant del secretari general Thorbjørn Jagland.

Preguntat per si la bosniana ha adquirit «compromisos específics», Ribó ha avançat que «creu» que tant ella com la resta d'interlocutors amb qui s'ha reunit reiteraran al govern d'Espanya que estan "pendents" que es presenti l'informe de responsabilitats per l'actuació policial de l'1-O i que els organismes també analitzaran quines iniciatives, com ara sancions, poden prendre davant dels «incompliments» de l'Estat de «codis europeus».

Durant la trobada entre Ribó i Mijatovic, que ha durat prop de tres quarts d'hora i ha estat «positiva», el Síndic ha lliurat a la comissària una còpia de l'informe La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l'1-O i l'aplicació del 155, presentat a Catalunya a finals de maig, i l’ha convidada a venir a Catalunya durant el primer trimestre del 2019. «La comissària ha agraït les informacions i m'ha assegurat que pensen continuar actuant com al seu dia ho va fer el seu predecessor Nils Muižnieks quan va demanar que es parés l'actuació policial el dia 1 d'octubre», ha assenyalat Ribó. En aquest sentit, la comissària ha demanat, segons el Síndic, mantenir-se en contacte amb tots els seus predecessors i li ha donat «proves» que ja està en relació amb els diversos comitès del Consell d'Europa.

A més de Mijatovic, Ribó s’ha reunit aquest dimarts amb altres membres de l’organització, formada per 47 estats, com ara Günter Schirmer, cap del departament d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària o Christos Giakoumpoulos, director de Drets Humans del Directori General del Consell d’Europa.

Investigació sobre l'actuació policial l'1-O
A l'octubre, Muižnieks, que era a punt de finalitzar el seu mandat com a comissari de drets humans (2012-2018) va exigir al llavors ministre de l'Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, una investigació «independent i efectiva» sobre l'actuació de la policia el diumenge 1 d'octubre per impedir la celebració de la consulta. En una carta adreçada al ministre el 4 d'octubre, el comissari afirmava que l'ús de la força va ser «desproporcionat» i «innecessari» contra la gent que volia votar i que la investigació havia de servir per impedir una «escalada de la tensió i la violència» i per preservar la confiança amb els funcionaris públics. Dos dies després, però, Zoido va respondre al comissari que l'actuació policial va ser «prudent, apropiada i proporcionada amb l'objectiu d'assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets i llibertats de tots els ciutadans».

A més, en la resposta Zoido assegurava també al comissari que a l'Estat «ningú és perseguit per les seves idees» i que «qualsevol aspiració política pot ser expressada i canalitzada a través de vies legals», però que «els secessionistes han ignorat de manera deliberada».

Informe sobre la "regressió de drets"
L'informe lliurat aquest dimarts a Mijatović recull, entre altres, l'actuació «desproporcionada» de la Guàrdia Civil i la policia espanyola durant la jornada de referèndum de l'1 d'octubre, que «van provocar un dany superior al mal que suposadament volien evitar», critica l'ús de les pilotes de goma i exigeix la «dilucidació de les responsabilitats per la violència emprada» l'1-O, com van demanar fa mesos tant el Consell d'Europa com les Nacions Unides.

Una altra de les recomanacions de l'informe és l'alliberament «immediat» dels polítics i líders independentistes que es troben en presó provisional pels delictes de rebel·lió i sedició mentre no hi hagi sentència ferma. Segons el document, la restricció a la llibertat personal de diversos dirigents independentistes per la via d'un «ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix potser la vulneració més flagrant de drets fonamentals» que s'ha produït.

A banda, el Síndic de Greuges demana en l'informe «enfortir les garanties democràtiques» de les llibertats fonamentals davant «l'actual context d'erosió de drets». A més, assenyala que els delictes que hagin pogut cometre dirigents polítics, com una eventual desobediència al Tribunal Constitucional, s'han d'abordar amb «l'estricte principi de legalitat penal» i insta el fiscal general de l'Estat i el conjunt d'institucions del poder judicial que recuperin «els principis democràtics de mínima intervenció penal i proporcionalitat».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu